La infanta Tellina i el rei Matarot

Comèdia atribuïda al frare dominicà Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 25-9-1675), suposat autor també de Los amors de Melisendra i de diversos poemes festius i burlescs. Es tracta d'una atribució molt discutida perquè, mentre que alguns investigadors s'inclinen per aquesta opció (Bellveser, 1989), d'altres (Fuster, 1976; Rossich, 2013) la rebutgen i la daten en ple segle XVIII (en la segona meitat, segons el darrer investigador). Com en el cas de Los amors de Melisendra, els arguments de Rossich es basen en aspectes lingüístics, d'estil i temàtics.

A diferència de Los amors de Melisendra, aquesta obra no remet al món del Romancero i de la comèdia burlesca castellana (tot i les aportacions de Castillo, 2005), raó per la qual no podem excloure que en realitat La infanta Tellina i el rei Matarot siga d'autor diferent a Los amors de Melisendra. En qualsevol cas, els trets que remeten a Tirant lo Blanc (la visita nocturna de l'heroi a l'habitació de Carmesina o la figura de Piula, la cambrera de la infanta) i a la processó del Corpus de València, així com les referències culturals i urbanes a la capital valenciana, atorguen a aquest text una personalitat molt diferenciada.

Ens n'han arribat dotze manuscrits (el més antic, datat el 1779) i tenim notícia d'un tretzé, que seria el que va emprar el primer editor (Llombart). L'atribució de l'obra a Mulet es troba ja en un del 1809.

L'argument és molt simple: el rei Matarot, enamorat de la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, aconseguirà d'entrar a l'habitació de la jove amb l'excusa de matar unes rates. Descobert l'engany, Tabalada acceptarà la unió de tots dos. Dividida en tres actes, amb uns 1560 versos en la darrera edició moderna (Bellveser, 1989), recorre a estrofes del teatre castellà, com les redondilles i les quintilles, així com també al romanç.

Tot i que no ens consten estrenes públiques a causa possiblement de les nombroses referències eròtiques, hom pot suposar que se'n farien representacions als teatres privats. La primera estrena oficial, tanmateix, no va tenir lloc fins al 1972 i en versió de Rodolf Sirera.