Josep Romeu i Figueras

Estudiós

Josep Romeu i Figueras (1917-2004), assagista, poeta, filòleg, crític literari i estudiós del teatre, de la poesia popular i el llegendari català, va ser professor d'investigació al CSIC (1971-1984) i va exercir el seu mestratge a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1984), on va introduir l'assigna­tura de teatre medieval dins de la carrera de filologia catalana. Membre d'honor de l'AELC, el 1972 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va rebre els premis Menéndez Pelayo del CSIC (1947), el premi Milà i Fontanals de l'Institut d'Estudis Catalans (1955) i la Creu de Sant Jordi (1993). L'any 2004 li fou atorgat el premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries per Quadern de memòries (2003), obra que va tenir continuïtat amb el volum pòstum Dietari sense dates (2008), en què apunta acerades consideracions sobre el món literari català i el context cultural amb una prosa viva i sense embuts. En el camp de la crítica literària destaquen els seus estudis sobre Joan Maragall, J. V. Foix i Joan Brossa. Com a activista cultural, en els anys de la lluita antifranquista va fundar el grup Annabis (1944) i va ser membre fundador de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC, i de la revista Ariel (1946-1951).

En l'àmbit filològic, l'aportació més signifi­ca­tiva de Romeu fou l'estudi i edició de textos de la dramatúrgia catalana tardomedieval. Són unes edicions modèliques per la transcrip­ció impecable, l'anàlisi rigorosa i la profusa anotació. Després de les edicions arribarien les escenificacions: Romeu va muntar nou Cicles de Teatre Medieval entre 1961 i 1969 a l'incomparable marc del Saló del Tinell de Barcelona. Aquests muntatges no només restituïen la materialitat escènica d'aquells textos, ans es van convertir en una de les aportacions més significatives en el panorama cultural d'aquella dècada. Una tasca nascuda de la vocació d'homologar els estudis del nostre teatre amb les línies mestres de la recerca europea. En aquest sentit és de destacar l'esforç de Romeu per tractar aspectes tradicionalment allunyats de la filologia: els compo­nents escènics de l'espectacle, aclimatant en la investigació nostrada els estudis peoners de Richard Froning, E. K. Cham­bers, Gustave Cohen, Karl Young o William H. Shoema­ker.

IX Cicles de Teatre Medieval al Saló del Tinell:

1961: Teatro románico: De tribus Mariis i De Peregrino (drames litúrgics de Vic) i la Represen­tación de los Reyes Magos (Saló del Tinell, 4 octubre).
1962: Auto del emperador Juveniano i Consueta de Sant Jordi Cavaller (8 octubre).
1962-1967: Representació de la Passió (Saló del Tinell, Setmana Santa).
1963: Representació de l'Assumpció de madona Sancta Maria de Tarragona (10 octubre).
1964: Represen­ta­ció de la Mort (30 octubre).
1965: Representación del Nasçimiento de Nuestro Señor de Gómez Manrique i Misteri d'Adam i Eva del Corpus de València (11 novembre).
1966: Ludus Danielis de Beauvais (10 novembre).
1967: La Vesita de Joan Fernàndez d'Herédia (13 novembre).
1968: Ordo Prophetarum, Cant de la Sibil·la i Auto da Sibila Cassandra de Gil Vicente (29 setembre).
1969: Églogas de Juan del Encina (12 novembre).
1969: Misteri de Santa Àgata (Capella de Santa Àgueda, febrer).

El mito de "El comte Arnau" en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura. Barcelona: CSIC, 1948.
Cançons nadalenques del segle XV. Barcelona: Barcino, 1949.
Teatre hagiogràfic, 3 vol. Barcelona: Barcino, 1957.
Teatre profà, 2 vol. Barcelona: Barcino, 1962.
El Cancionero Musical de Palacio. Barcelona: CSIC, 1965.
Poesia popular i literatura. 1974.
Sobre Maragall, Foix i altres poetes. Barcelona: Laertes, 1984.

Materials i estudis de folklore. Barcelona: Alta Fulla,1993.
Lectura de textos medievals i renaixentistes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.
Teatre català antic (a cura de F. Massip i P. Vila), 3 vol. Barcelona: Curial, 1994-1995.
Corpus d'antiga poesia popular. Barcelona: Barcino, 2000.
Poesia catalana de Pere Serafí. Barcelona: Barcino, 2001.

Enrich, Maria; Romeu i Figueras, Josep. L'intel·lectual i el poeta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

Espadaler, Anton M. «Josep Romeu, la rebel·lió d’un clàssic». Revista d'Igualada, núm 7 (2004), p. 88-91.

Massip, Francesc; Vila, Pep. «Josep Romeu i Figueras, historiador de teatre». A: Romeu, J. Teatre Català Antic. Vol. I. Barcelona: Curial, 1995, p. 5-33.

Pinyol i Colom, Joan. «Dietari sense dates, de Josep Romeu i Figueras». Quadern de les idees, les arts i les lletres, núm. 171 (2009), p. 20-24.

El seu arxiu personal i documental es conserva a la Biblioteca Central d'Igualada, des de l'any 2006.

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-romeu-i-figueras/>

<http://www.escriptors.cat/autors/romeufigueras/>