Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara

Estructurada en tres jornades, destria tres línies argumentals: la dramatització de la vida de la santa, tema central que s'inscriu en la tradició hagiogràfica d'arrel medieval i que manté l'estructura dual del drama hagiogràfic: la vida i conversió del sant i la seva persecució i martiri. Un segon nivell argumental està dedicat al marc històric de la llegenda: l'actuació de l'emperador Maximí el Traci, que governà l'imperi romà durant tres anys en l'època de la profunda crisi del segle iii, context que palesa la sòlida informació adquirida pel poeta i que ens remet a la línia teatral del drama històric, en el vessant de les obres que reprenen l'antiguitat, si bé hi podríem entrellucar certes connotacions d'actualitat referides al ja en aquelles dates desastrós imperialisme castellà, que tants d'estralls econòmics suposava. Finalment, l'autor incorpora un seguit de passatges de gran dinamisme i de tema comicoamorós a càrrec dels criats, que constitueixen un afortunat encastament d'entremès que recull tots els elements profans i sentimentals escadusserament manifestats en el drama religiós tardomedieval i que tingueren la seva eclosió en la comèdia renaixentista. És en aquest nucli profà (el passatge més indiscutiblement original) que Francesc Vicent Garcia ateny el màxim nivell de fluïdesa escènica i de creació dramàtica, i amb el qual fa la seva aportació més interessant al desenvolupament del teatre català modern.

Bona part de la comèdia és apòcrifa, és a dir, que va ser refeta pels editors perquè s'havia perdut, i potser la van reescriure a partir del testimoni d'«un vell nonagenari» que l'havia interpretat el segon cop que es dugué a escena a la mateixa vila de Vallfogona (1630). Hi ha tirallongues de versos amb rimes orientals que no podria escriure mai un tortosí com Garcia, que, d'acord amb la pronúncia del català occidental, no fa vocals neutres.