Logo Institut del Teatre

Paralitúrgia de Nadal


Redactor: Francesc Massip

Trajectòria

En el context de les festes d'hivern sorgeixen les dignitats o autoritats efímeres, que en les esglésies catedrals o monacals donen lloc a l'elecció del Bisbetó, l'Episcopellum o Episcopus puerorum o scholarium, l'Abatellum o Abbas parvulorum, que s'escollia el dia de Sant Nicolau i que designava la seva cúria juvenil. Exercia el seu mandat durant la vigília i el dia dels Innocents, quan es vestia de pontifical, amb mitra, anell, guants i crossa d'autoritat. A Vic, els actes de la festa dels Innocents rebien el nom de mysterium sollempne i, efectivament, la impressió és que arreu l'ofici era solemne i seriós, a imitació del veritable quefer episcopal. A la catedral de Mallorca el Bisbetó ja es documenta el 1343 i exercia el seu rol en la festivitat de Joan Evangelista: abans de cantar completes, «quant serà alt a la trona, partirà las suas rendes, ab rims e alegria per rahó de las festas», això és, amb un sermó en vers en què faria donacions entre els assistents. La consueta de la Seu d'Urgell (segle xv) assenyala que els pueri tenien el seu episcopum proprium que, en les segones vespres de Sant Joan Evangelista, oficiava i donava benediccions, com també passa a les catedrals de Barcelona, Tarragona, Elna, València o Perpinyà. Al segle xvi l'acte perd el seu sentit originari i s'acaba prohibint. Al monestir de Montserrat s'ha conservat com a festa dels escolans (6 de desembre).


Significació

La consueta gironina de 1360 anota expressament que, el dia dels Innocents, els clergues han de servir com ho fan els escolans la resta dels dies, portant els ciris i els llibres litúrgics i proveint l'encenser, mentre que els joves duen a terme el menester dels eclesiàstics. De fet, quan s'entonava el magníficat i es deia el versicle «va deposar els poderosos del setial i va exaltar els humils», el prelat titular cedia la seva càtedra al Bisbetó, des d'on assistia a missa, feia el sermó i donava la benedicció, com s'assenyala en la consueta lleidatana del segle xiv. Era una cerimònia prescriptiva vinculada a l'acte d'humilitat que suggereixen l'expressat himne i altres passatges evangèlics, i tots els eclesiàstics eren comminats a retre homenatge al petit bisbe.

En català, se'n conserven dos textos en vers: un del segle xiv, que s'hauria pogut usar en allò que la Consueta de Sagristia mallorquina anomena «lo entramès del bisbató», en què l'escolà que fa de petit bisbe demana silenci i atenció al públic oient i passa a relatar breument la vida de sant Nicolau, patró dels escolans, per acabar donant absoltes i convidant a dinar els participants. Es tracta de parlaments molt vius, espontanis i col·loquials, adreçats directament a un públic que escolta. El segon text, del segle xv, és un llarg sermó satíric inspirat en aquells monòlegs dramàtics propis de la jornada dels Innocents, però de caire paròdic.


Bibliografia
  • Dahhaoui, Yann. «Enfant-évêque et fête des fous: un loisir ritualisé pour jeunes clercs?». A: Gilomen, H.-J [et al.]. Temps libre et loisir du 14e au 20e siècles. Freizeit und Vergnügen: vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Zuric: Chronos, 2005, p. 33-46.
  • Dahhaoui, Yann. «Voyages d’un prélat festif. Un "évêque des Innocents" dans son évêché». Revue Historique, 639 (2006), p. 677-694.
  • Dahhaoui, Yann. «Entre ludus et ludibrium. Attitudes de l’Église médiévale à l’égard de l'évêque des Innocents (xiiie-xve siècles)». Ludica, 13-14 (2007-2008), p. 183-199.
  • Dahhaoui, Yann. «Le pape de Saint-Étienne. Fête des Saints-Innocents et imitation du ceremonial pontifical à Besançon». A: Andenmatten, Bernard; Chène, Catherine; Ostorero, Martine Ostorero; Pibiri, Eva (ed.). Mémoires de cours. Études offertes à Agostino Paravicini Bagliani par ses collègues et élèves de l'Université de Lausanne. Lausana: Section d'Histoire, Faculté des Lettres, Université de Lausanne, 2008 (Cahiers Lausannois d'Histoire Médiévale; 48), p. 141-158.
  • Lucero Comas, Lluís. «Litúrgia i paralitúrgia del dia de Nadal a la Seu de Girona segons la consueta de 1360». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXXV (1995), p. 159-181.
  • Massip, Francesc. «Jesters in the Temple, Boy Bishops in the Street: Laughter and Transgression from Advent to Ash Wednesday». European Medieval Drama, 11 (2007), p. 1-35.
  • Massip, Francesc. «Rei d’innocents, bisbe de burles: rialla i transgressió en temps de Nadal». A: Sirera, J. Ll. (ed.). Estudios sobre teatro medieval (actes de l'XIè Col·loqui de la SITM, Elx 2004). València: Publicacions de la Universitat de València, 2008, p. 131-146.
  • Romeu i Figueras, Josep. «Els dos textos del Sermó del Bisbetó». A: Massip, F.; Vila, P. (coord.). Teatre català antic, 3 vols. Barcelona, Curial / Institut del Teatre, 1994, vol. I, p. 234-275.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x