Vicenç Joaquim Bastús

Doctor en farmàcia, va dedicar-se a la difusió històrica, literària i científica, i va col·laborar en diverses publicacions periòdiques, singularment en el Diario de Barcelona. Va ser membre d'acadèmies catalanes, com la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, i també corresponsal d'altres europees.
Autor d'un Diccionario histórico-enciclopédico en quatre volums (1828-1833), que conté definicions de nombrosos termes teatrals, així com d'unes Nuevas anotaciones al ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes Saavedra (1834). Va escriure també algunes obres de caire pietós, com Las festividades del cristianismo (1864).

El seu interès pel teatre es va manifestar aviat a les planes del Diario de Barcelona en un seguit d'articles sobre teoria i història teatral, així com en crítiques sobre la vida teatral dels anys trenta del segle xix. Els seus coneixements històrics i culturals atorgaran als seus articles un interès rellevant. El 1839 l'acabat de creat (el 1837) Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés va designar Bastús com a encarregat de la Càtedra de Declamació, càrrec a què va renunciar atés les opinions contràries manifestades per alguns membres de la Junta del Liceo, fonamentades en el fet que Bastús només posseïa coneixements teòrics sobre la matèria.

Autor dramàtic ocasional (Antonino o el mal uso del talento, 1832, una obra d'encuny moratinià), va ser autor igualment d'un importantíssim Tratado de declamación o Arte Dramático (1833). L'obra va ser substancialment ampliada el 1848 ara amb el títol de Curso de declamación… i el Reial Conservatori de Madrid va adoptar-lo com a llibre de text el 1849.

Els seus plantejaments teòrics l'alineen amb el corrent neoclàssic, car no modificarà l'actitud inicial de desconfiança cap al romanticisme fins ben avançat el segle. Des de principis neoclàssics i influenciat per Diderot, Bastús es planteja en el seu Tratado… el treball dels actors, i ofereix un detallat estudi de la manera de representar les passions en escena.

27 agost 1832. Antonino o el mal uso del talento. Teatre de la Santa Creu (Barcelona).

1828-1831. Diccionario histórico enciclopédico. Barcelona: Viuda de Agustín Roca. Quatre volums.
1832. Antonino o el mal uso del talento. Barcelona: Imprenta de José Torner.
1833. Tratado de Declamación o Arte Dramático. Barcelona: Herederos de Don Agustín Roca.
1848. Curso de Declamación o Arte Dramático. Barcelona: Juan de Oliveres.

• Bacardit, Ramon; Gilbert, Miquel M. (editors). El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i critica dramàtiques. Segle xix. Barcelona: Institut del Teatre, 2003.
• Fàbregas, Xavier. Les formes de diversió en la societat catalana romàntica. Barcelona: Curial, 1975.
• Rubio Jiménez, Jesús. «El realismo escénico a la luz de los tratados de declamación de la época». Yvan Lissorgues, editor de Realismo y Naturalismo en España en la segunda mitad del siglo  xix. Barcelona: Anthropos, 1988, p. 257-286.
• Soria Tomás, Guadalupe. Estudi i edició de Tratado de declamación o Arte Dramático de Vicente Joaquín Bastús. Madrid: Fundamentos, 2008.