Los amors de Melisendra

Obra també coneguda amb altres títols, especialment com a Gayferos y Meliselda i també com a Comedia bribona sobre el romanç de Gayferos y Melisenda.

Comèdia atribuïda al frare dominicà Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 25-9-1675), suposat autor també de La infanta Tellina i de diversos poemes festius i burlescos molt populars al País Valencià. Es tracta d'una atribució molt discutida perquè mentre alguns investigadors s'inclinen per aquesta opció (Bellveser, 1989), d'altres (Fuster, 1976; Rossich, 2013) la rebutgen i la daten molt a finals del segle xvii, si no a la primera meitat del següent. Els arguments de Rossich, ben sòlids i basats en aspectes lingüístics, d'estil i temàtics, es contraposarien als de Bellveser, que descansarien més aviat en els punts de contacte d'aquesta obra amb el teatre burlesc espanyol, molt estés durant el segle xvii, així com en l'afecció del teatre del Segle d'Or espanyol pels temes extrets del Romancer.

Ens han arribat tres manuscrits i en tenim notícia d'un quart que seria l'emprat pel primer editor modern (Llombart). És en un d'aquests manuscrits, datat el 1870, en què apareix per primer cop l'atribució de l'autoria a Francesc Mulet. L'obra, d'uns 1600 versos —1578 en l'edició més recent (Bellveser, 1989)— desenvolupa amb un fort to paròdic l'argument del conegut romanç carolingi de Melisendra, filla de Carlemany que ha estat feta presonera pel cabdill musulmà Almanzor al castell de Sansueña i que serà alliberada finalment pel cavaller Gaiferos. Els protagonistes se'ns presenten mitjançant procediments degradants, típics de la comèdia burlesca i del teatre breu d'arrel carnavalesca, sense excloure'n els escatològics ni els eròtics. El text, a més a més, es troba farcit de referències al context sociocultural valencià. La versificació s'inscriu dins els motlles tradicionals del teatre espanyol (quintillas o romances, per exemple).

Molt menys difosa que L'infanta Tellina, no ens consta cap representació d'aquesta obra, sense poder excloure'n, per això, alguna representació privada durant els segles xviii i xix.