Drama d'Àngel Guimerà (1845-1924), escrit en prosa i estructurat en tres actes, que, juntament amb Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1896), forma part del projecte de l'autor d'incorporar el món del treball i la qüestió social a l'escena. Pertany a la trilogia que representa el període de plenitud de la producció teatral de Guimerà (1894-1900), la que més ressò i pervivència ha tingut en els repertoris teatrals català i espanyol.
En aquesta obra, la vida d'un poble de pescadors —probablement inspirat en la Barceloneta— actua de rerefons d'una trama amorosa novament construïda amb un dels elements que tanta rendibilitat havien de comportar al teatre de Guimerà: el triangle amorós. En aquest cas, però, i a diferència de Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1896), s'inverteix la geometria de les emocions. Dues dones —la Mariona, neboda del patró més ric del poble, i l'Àgata, una nouvinguda que ha estat acollida per la comunitat de pescadors de resultes d'un naufragi— pretenen el mateix home: Pere Màrtir.
Àgata, un personatge desvalgut d'orígens desconeguts («nascuda entre moros»), es transforma per la via de l'amor. Un camí de realització personal que s'estroncarà com a conseqüència d'un malentès fomentat pel col·lectiu femení del poble, que l'abocarà a un tràgic final: la mort de Pere Màrtir i el posterior suïcidi d'Àgata. Novament, la fatalitat ha pautat el destí de la protagonista, com a Maria Rosa (1894) i a Terra baixa (1896). Definitivament, el patetisme d'Àgata ha connectat amb les fibres emocionals del públic de tots els temps i justifica l'èxit de l'obra.
La filla del mar fou estrenada primerament en la versió espanyola en un muntatge de la companyia María Guerrero-Fernando Díaz de Mendoza en la seva primera gira per Hispanoamèrica (Teatro Odeón, Buenos Aires, 12 setembre 1899), mesos abans que no es donés a conèixer l'original català a Barcelona (Teatre Romea, 6 abril 1900). Si hem de fer cas a la premsa de la ciutat comtal, La filla del mar hauria estat la primera obra europea estrenada a Amèrica. Abans que no fos estrenada a Barcelona en la versió catalana, havia estat posada en escena a Mèxic i a Cuba, a Las Palmas de Gran Canària, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, Sevilla i Múrcia. La companyia Guerrero-Díaz de Mendoza, malgrat l'oposició expressa de Guimerà, optà en aquest darrer muntage per salvar els protagonistes de l'obra en un final en consonància amb el de Terra baixa.
Els finals de Maria Rosa i de Terra baixa haurien facilitat la set de justícia poètica que reclamava el públic. Aquest fet justificava la insistència dels actors madrilenys, però l'autor sempre es negà al canvi que se li va proposar perquè, segons el seu criteri, la immolació d'Àgata evidenciava una qüestió cabdal en l'obra: la condició de nouvinguda de la protagonista i la malignitat de l'entorn social, que l'exclou per raons ètniques i culturals, justifiquen el seu sacrifici final. Aquesta és la visió fatalista que defensà Guimerà, que, en aquest cas, es materialitza sense fugida endavant possible i amb la construcció d'un final tràgic allunyat dels imperatius de mercat que defensaven els actors. Interessant debat entre actors i autor! Ni a Madrid ni a Barcelona agradà el final de l'obra tal com l'havia escrit l'autor. I no només això: a propòsit de l'estrena de La filla del mar es reclamà una renovació temàtica que l'última producció de Guimerà no va satisfer, i que acabà provocant en certa manera la diversificació que l'autor va aplicar en la seva obra posterior.
En l'endemig, la companyia de Madrid viatjà a París, on representà La hija del mar en una mostra de teatre estranger amb motiu de la celebració de l'Exposició Universal, que va tenir lloc en presència de l'elit de la crítica teatral francesa (Théâtre de l'Athénée, 26 juny 1900). L'obra agradà, tal com temps després passà a Milà, on es representà la traducció italiana (Teatro Fossati, 18 i 19 desembre 1901).
Com succeí amb Maria Rosa, Terra baixa i La festa del blat, La filla del mar passà per traduïda a l'espanyol per José Echegaray, quan, de fet, aquest escriptor es limità a fer una correcció d'estil de la traducció que havia dut a terme Guimerà, tal com demostra l'epistolari conegut. L'obra, a més a més, es traduí al francès, a l'italià i al portuguès. A partir de l'argument es van fer dues òperes: una d'alemanya i una altra d'italiana. Es coneixen dues versions cinematogràfiques basades en La filla del mar: una de muda, de 1917, dirigida per Adrià Gual, i una altra de 1953 en una versió que s'aparta molt de l'original.
Muntatges:
31 gener 1918. Teatre Novetats, Barcelona. Direcció: Enric Borràs.
14 agost 1924. Teatre del Bosc, Barcelona. Direcció: Alexandre Nolla.
15 setembre 1925. Teatre Apolo, Barcelona. Companyia Vila-Daví.
21 març 1926. Teatre Poliorama, Barcelona. Companyia Mercè Nicolau.
16 març 1927. Teatre Novetats, Barcelona. Direcció: Enric Borràs.
7 març 1930. Teatre Romea, Barcelona. Companyia Maria Vila.
23 octubre 1930. Teatre Espanyol, Barcelona. Vetllades de Teatre Clàssic Popular. Companyia Josep Santpere-Alexandre Nolla.
14 gener 1971. Teatre Poliorama, Barcelona. Companyia Teatre Nacional Àngel Guimerà. Direcció: Ricard Salvat. Adaptació: Xavier Fàbregas
7 octubre 1992. Teatre Romea, Barcelona. CDG. Direcció: Sergi Belbel.
18 abril 2002. TNC. Direcció: Josep Maria Mestres.
Bacardit, Ramon. «La filla del mar: les obsessions d'un dramaturg». A: Cicle de Teatre Clàssic Català, temporada 1991-1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura, 1992, p. 28-31.
Fàbregas, Xavier. «El concepte de possessió». A: «Àngel Guimerà i el teatre del seu temps». A: Molas, Joaquim (dir.). Història de la Literatura Catalana, vol. VII. Barcelona: Ariel, 1986, p. 586-592.
Guastavino, Guillermo. «Doce cartas de Guimerà», Revista de Literatura, núm. 71-72 (juliol-setembre 1969), p. 53-72.
Martori, Joan. «La hija del mar», La projecció d’Àngel Guimerà a Madrid (1891-1924). Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, p. 119-140.
— «Pròleg». A: Guimerà, Àngel. La filla del mar. Barcelona: Proa, 2002, p. 9-24.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
