Maria Rosa (1894) és un drama d'Àngel Guimerà (1845-1924). Juntament amb Terra baixa (1896) i La filla del mar (1899), forma part de la trilogia de l'etapa de plenitud en la producció teatral de l'autor (1894-1900) i de més pervivència en el repertori. Escrita en prosa i estructurada en tres actes, l'acció és protagonitzada per Maria Rosa, el marit de la qual (Andreu) és acusat d'un crim que no ha comès. Marçal, el seu millor amic, és qui de debò ha assassinat el capatàs, i aprofita l'empresonament de l'Andreu i, posteriorment, la notificació de la seva mort per declarar la passió que sent per Maria Rosa i aconseguir, així, de casar-se amb ella. La traïció de Marçal serà expressada per ell mateix com a resultat d'un estratagema que el condueix, finalment, a confessar la veritat. Com a conseqüència d'això Maria Rosa el mata i, d'aquesta manera, acaba anul·lant l'objecte del seu desig, que tant l'ha trasbalsat.
Amb Maria Rosa Guimerà inicia un cicle productiu a través del qual incorpora el món del treball i la qüestió social a escena, encara que amb algun antecedent en la seva producció anterior (En Pólvora, Teatre Novetats, 20 maig 1893). En l'obra es reflecteixen les misèries que pateixen uns constructors de carreteres. Aquest món de desposseïts queda encarnat pel cor que conformen els personatges secundaris, que actuen com a rerefons de l'acció. En primer pla, Maria Rosa, un personatge construït amb la carnadura de l'oprimit i del vexat, qui busca, a través de l'amor, un camí ideal que la realitzi i l'alliberi. Ofesa i enganyada, però, la venjança serà el motor que la portarà a acabar fatalment amb la vida de Marçal i, al mateix temps, amb el seu desig.
El triangle amorós és una de les fórmules que Guimerà va combinar amb la construcció d'un llenguatge, el dels seus personatges, que reflecteix, amb moments dotats de poeticitat, la parla dels sectors populars. El desplegament emocional de les passions que justifiquen el personatge de Maria Rosa és probablement el factor que ha connectat amb el públic de tot arreu i en tot moment. La combinació de tots aquests elements explica la pervivència d'aquesta obra en el repertori teatral català i en el d'altres escenes, amb traduccions i versions cinematogràfiques, que han coadjuvat a la construcció de la dimensió universal de Guimerà i que se'l proposés diverses vegades per al premi Nobel: disset ocasions sense haver obtingut el guardó.
Maria Rosa va ser traduïda a l'espanyol per José Echegaray, qui hauria actuat com a adaptador de la traducció feta pel mateix Guimerà. L'estrena de l'obra es produí la mateixa nit a Barcelona i a Madrid. De seguida passà a formar part del repertori de la companyia Guerrero-Díaz de Mendoza, fet que comportà que l'obra jugués un paper important en la renovació del teatre espanyol de finals del segle XIX. Es van dur a terme altres traduccions: a l'anglès, al francès, a l'italià, al txec, al protuguès i al sicilià, paral·lelament al resultat del ràpid ressò que Maria Rosa obtingué a Europa i a Amèrica.
Selecció d'alguns muntatges de Maria Rosa:
29 gener 1952. Teatre Romea (Barcelona). Direcció: Lluís Orduna.
25 juliol 1963. Teatre Grec (Barcelona). Direcció: Esteve Polls.
5 febrer 1964. Teatre Talia (Barcelona). Direcció: Esteve Polls.
30 setembre 1974. Teatre Romea (Barcelona). Direcció: Mario Cabré.
3 juny 1983. Teatre Condal (Barcelona). Teatre Obert de la Generalitat. Versió: Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: John Strasberg.
3 novembre 1983. Teatre Romea (Barcelona). CDGC. Versió: Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: John Strasberg.
2 abril 1997. Teatre Joventut (l'Hospitalet del Llobregat). Adaptació de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Rosa Novell.
19 novembre 1997. Teatre Principal (Barcelona). Adaptació de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Rosa Novell.
25 març 2004. TNC (Barcelona). Direcció: Ángel Alonso.
20 gener 2016. TNC (Barcelona). Direcció: Carlota Subirós.
Bacardit, Ramon. «Introducció». A: Guimerà, Àngel. Maria Rosa. Barcelona: Angle Editorial, 2008, p. 9-39.
Carbonell, Antoni. «Estudi introductori». A: Guimerà, Àngel. Maria Rosa. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 5-24.
Gallén, Enric. «Pròleg». A: Guimerà, Àngel. Maria Rosa. Barcelona: Proa, 2004.
Gallén, Enric. «Introducció». A: Guimerà, Àngel. Maria Rosa. Barcelona: Castellnou, 2008, p. 7-94.
Martori, Joan. «Maria Rosa», la projecció d'Àngel Guimerà a Madrid (1891-1924). Barcelona: Curial: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 57-74.
Martori, Joan. «Estudi introductori». A: Guimerà, Àngel. Maria Rosa. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 11-71.
Versió completa de RTVE Catalunya, amb Marta Angelat i Pep Torrents (1978): <https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/lletres-catalanes-maria-rosa/1136848>
Maria Rosa al TNC (2016): <https://www.tnc.cat/ca/maria-rosa-2016>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
