Logo Institut del Teatre

Barcelona

Redactor: Enric Ciurans

Dates: 1936-1971
Descripció

Espai teatral vinculat al Foment de les Arts Decoratives (FAD), va servir de seu a diverses iniciatives teatrals en els períodes compresos de 1936 a 1939 i de 1948 a 1971, moment en què el FAD es traslladà a un local del carrer Brusi. Aleshores l'espai restà buit i sense activitat, i va passar posteriorment a ser propietat del Grup Balañà, que hi ha organitzat alguna roda de premsa o l'ha cedit com a lloc de rodatge cinematogràfic.
Era un espai força particular, de planta circular i dos pisos, el superior com una galeria interior que separava la cúpula del primer pis. Aquesta peculiar distribució li permeté adaptar-se a diverses tipologies de posada en escena, com el teatre a la italiana, a quatre bandes i d'altres de propicis per a l'experimentació.


Activitat

La Cúpula del Coliseum esdevingué un espai escènic i artístic de primera magnitud durant el franquisme, especialment durant la dècada dels anys seixanta, un espai de llibertat dins la dictadura franquista. Després dels intents de Thule i Palestra Dramática de representar-hi obres prohibides o malvistes per la censura en llengua espanyola, la creació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), dirigida per Ricard Salvat, afavorí durant els seixanta un esclat de creativitat fent teatre en català, i representant un gran repertori d'autors catalans i estrangers. Hi participaren primeres figures de l'escena com Fabià Puigserver, Josep Montanyès i Carme Sansa, entre d'altres.

Ja des de 1925 el FAD havia organitzat diverses activitats teatrals, com el projecte d'un Teatre de Marionetes, segons dissenys d'Ángel Ferrant; diverses conferències de Lluís Masriera, i projeccions de teatre. Tanmateix, no fou fins a 1936 que llogaren la Cúpula com a seu de l'entitat. Després de la guerra, el FAD continuà promovent les arts escèniques amb l'organització d'una secció de titelles (1944) i d'un homenatge a Adrià Gual a l'Institut del Teatre (1945), fins que el 1947 creà la secció d'Estudis Escènics, que permeté la utilització de l'espai a companyies de teatre d'assaig. A l'any següent el grup Thule, Teatro de Ensayo, liderat per Ernest Carratalà i Mariano de la Cruz, hi organitzà diverses lectures, entre les quals destaca la lectura dramatitzada de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Més tard, el grup Palestra de Arte Dramático, de Ramir Bascompte i Diego Asensio, hi muntà diverses lectures i espectacles en llengua castellana; la més recordada fou Fedra, de Miguel de Unamuno (1955). Aquest grup col·laborà amb el FAD fins a 1957.

Fou a partir de 1960, però, quan la Cúpula del Coliseum esdevingué un espai teatral transcendent per a l'escena catalana amb la creació de l'EADAG com a secció del FAD per part de Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany. Durant la dècada dels seixanta, la Cúpula fou un espai de llibertat enmig del franquisme, on molts actors i professionals de l'escena catalana pogueren actuar en català i on trobaren escalf per a les seves inquietuds artístiques. Durant els dos primers anys, l'espai escènic fou també la seu del Museu d'Art Modern, dirigit per Alexandre Cirici Pellicer, compartint així espai en una manera barcelonina d'aproximar-se a l'esperit de la Bauhaus. A la Cúpula s'assajaren i s'estrenaren multitud d'espectacles burlant la censura de l'època gràcies al fet que era una escola i no formava part del teatre professional. En destaquen les estrenes de La pell de brau, de Salvador Espriu (1960), i les funcions de la primera versió de Ronda de mort a Sinera (1965), ambdues dirigides per Ricard Salvat. El 1971, el FAD es traslladà a un nou local, al carrer Brusi, i la vida d'aquest espai emblemàtic finalitzà.

Cronologia:

La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Lectura dramatitzada amb acompanyament musical de Frederic Mompou. Thule, Teatro de Ensayo. Entre els actors que van participar a la lectura cal consignar Eulàlia Soldevila, Carme Contreras i Elisenda Ribas.

1955 i 1956. Lectures dramatitzades i espectacles a càrrec de Palestra de Arte Dramático. Programa Dr. Death, de 3 a 5, d'Azorín, dirigida per Diego Asensio; Les precioses ridícules, de Molière, dirigida per Diego Asensio; Homenatge a Bertolt Brecht (1956); Fedra, de Miguel de Unamuno (1956).

1960-1970. Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG).


Bibliografia
  • Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Viena Edicions, 2013. 

 


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x