José Sanchis Sinisterra

Director, dramaturg, estudiós

Llicenciat en filosofia i lletres, comença conjugant docència, formació i escriptura teatral amb direcció escènica al teatre universitari de la Facultat de Filologia de València. Director del Teatro Español Universitario (TEU) el 1958, funda després l'Aula de Teatre, que codirigirà entre el 1960 i el 1966, i el Grupo de Estudios Dramáticos, que va dirigir des del 1960. Amb aquest últim posarà en escena autors clàssics i contemporanis i també el seu primer text, Midas. A més, va ser un dels impulsors de l'Asociación Independiente de Teatros Experimentales. Entre el 1967 i el 1971 exerceix de catedràtic de literatura espanyola en un institut de Terol, i aleshores la seva activitat teatral es concentra en la creació col·lectiva amb adolescents i en l'escriptura. Rep el premi Carlos Arniches el 1969 amb Tú, no importa quién, estrenada un any després. La resta del que escriu en aqueix periode, d'una empremta brechtiana un xic heterodoxa, roman inèdit.

El 1971 ingressa com a professor a l'Institut del Teatre de Barcelona i forma part de l'Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona, que organitza el primer Festival Grec (1976) i amb què estrena La Edad Media va a empezar, dins de l'espectacle col·lectiu Crack. Després de l'escissió de l'Assemblea funda El Teatro Fronterizo el 1977, que tindrà com a seu la Sala Beckett a partir del 1989, sala que dirigirà fins al 1997. En aqueix temps també serà docent a la Universitat Autònoma de Barcelona, s'encarregarà de la direcció del Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz (1993) i rebrà el Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura (1990).

El Teatro Fronterizo neix com a taller d'investigació i creació dramatúrgica; per tant, treballarà la teoria teatral i la pràctica escènica alhora. Aquesta teorització gira al voltant del concepte fronterer que impregna tots els elements dramàtics i escènics de les seves creacions. Inicialment, dins d'una línia encara brechtiana, s'exploren els processos d'articulació entre la narració oral i la representació escènica (La leyenda de Gilgamesh i Historias de tiempos revueltos). Després, s'investiga l'aplicació de tècniques transgressores de la narrativitat del segle XX presents en autors com Joyce (La noche de Molly Bloom), Kafka (El gran teatro natural de Oklahoma), Sábato (Informe sobre ciegos), Melville (Moby Dick i Bartleby, l'escrivent) o Beckett (Primer amor i Mercier y Camier). Totes aquestes peces són dramatúrgies de textos narratius a la cerca d'una nova teatralitat que en qüestione la convencional, posant en crisi elements com la faula o la causalitat.

Amb El Fronterizo també es revisa la tradició teatral pròpia; concretament, la més marginal del segle d'or. En aquest cas es fa ús de la intertextualitat amb materials de diferent procedència, com cròniques i documents, que es cohesionen amb la dramatúrgia. Són obres amb què s'examinen igualment aspectes com la metateatralitat, per exemple Ñaque o de pijos y actores o el teatre històric de la Trilogia americana (1977-1991), de què El Fronterizo estrenarà El retablo de Eldorado i Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre. Sanchis Sinisterra rebrà els encàrrecs de José Luis Gómez d'adaptar obres de Calderón de la Barca: La vida es sueño i Ay, Ábsalon. Precisament, Gómez posarà en escena el que es convertirà en el gran èxit de l'autor valencià, ¡Ay, Carmela!, en què trobem de nou intertextualitat, metateatre i, fins i tot, un ús del fantàstic. El personatges són dos intèrprets marginals com a Ñaque, però en un context més concret, la Guerra Civil espanyola. Les tensions entre l'individu i l'art amb el poder o la necessitat de no oblidar fets crucials de la història són qüestions sobre les quals Sanchis Sinisterra reflexiona en aquesta peça, i també al Tríptic de la Utopia (1987-1995), format per Els figurants, El cerco de Leningrado i Marsal Marsal. Només la darrera serà produïda per El Fronterizo, i va ser el seu darrer espectacle. Es tracta de textos que s'acosten a qüestions com la resistència o la possibilitat de la revolució, que plantegen els grans temes històrics des d'una perspectiva humil en el context historic de la fi de les ideologies.

En l'etapa de la Sala Beckett (1989-1997) Sanchis Sinisterra delega la majoria de les direccions escèniques de les creacions d'El Fronterizo i es concentra, sobretot, en l'escriptura i la teorització teatral. Després del seu viatge a l'Amèrica Llatina a meitat dels vuitanta, es dedica cada vegada més a impartir seminaris i laboratoris teatrals. Totes aquestes iniciatives, més la programació regular a la sala de nous autors catalans, farà de la Beckett l'epicentre de l'emergent dramatúrgia catalana dels noranta. Aquesta sala i la seva revista, (Pausa), es converteixen en importants divulgadors dels treballs d'investigació d'El Fronterizo, però també d'altres dramatúrgies nacionals i internacionals. Les obres que escriu i estrena Sanchis Sinisterra, aleshores, responen als seminaris fets sobre Beckett i el minimalisme: Pervertimento (y otros gestos para nada) o Tres tristes tigres. Són títols que amaguen un conjunt de peces breus que connecten amb el que el mateix autor anomena dramatúrgia de la sostracció, que afecta als diversos elements dramàtics i escènics de manera més o menys radical: reducció del dispositiu espectacular, acció dramàtica al grau zero, àmbits buits i neutres, etc. Un procés de sostracció de la teatralitat convencional en què la paraula és la que es mostra més resistent i que té com a resultat propostes enigmàtiques que exigeixen una recepció activa de l'espectador. En la segona meitat dels noranta, Sanchis Sinisterra s'interessa també per aplicar al teatre discursos científics procedents de la física quàntica, la teoria general de sistemes, la teoria del caos, la geometria fractal o la teoria de catàstrofes. Un primer exemple d'això serà Perdida en los Apalaches, una comèdia estructurada a partir d'anomalies en l'espai-temps.

El 1997 Sanchis Sinisterra deixa Barcelona i se'n va a Madrid, tancant així quasi una dècada com a director artístic de la Sala Beckett i vint anys d'El Fronterizo. Amb el canvi de segle rebrà nous premis: el Premi d'Honor de l'Institut del Teatre (1998) i tres premis Max al millor autor teatral per ¡Ay, Carmela! (1999), El lector por horas (2000) i El cerco de Leningrado (2005). El 2004 arriba el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministeri de Cultura per Terror y miseria en el primer franquismo. A més, tornarà a gestionar un teatre, el Teatro Metastasio de la Toscana (2005-2006).

En tot aquest temps continua escrivint i desenvolupant l'interés per la ciència aplicada al teatre, que el portarà a explorar una teatralitat de la fragmentació. Un primer resultat serà Textículos, vint-i-un peces enteses com a fragments d'obres perdudes. La idea de la peça incompleta i discontínua, també influïda pels estilemes pinterians, apareix a la Trilogia de les Arts (1999-2005): dedicada a la literatura, El lector por horas; al cinema, La raya en el pelo de William Holden, i a la música, Misiles melódicos. El lector por horas mostra una fragmentació intertextual guiada, aquesta vegada, per la renúncia a l'omnisciència autoral i per la recerca d'una poètica translúcida inspirada en l'estètica de la recepció. En La raya del pelo de William Holden, l'autor torna a revisar la metateatralitat i les tensions entre la realitat i la ficció. I en Misiles melódicos trobem de nou una reflexió política, en concret sobre el comerç d'armes, en què es barreja el musical i la comèdia reprenent Brecht com a referent. De fet, tot al llarg de la primera dècada del 2000 s'aprecia en l'obra de Sanchis Sinisterra una aproximació a qüestions socials d'actualitat, acostament que inaugura amb la coordinació de la peça col·lectiva La cruzada de los niños de la calle.

En aquest període pugen a escena obres anteriors inèdites, com Valeria y los pájaros, o dramatúrgies de textos narratius d'un altre referent important de l'autor, Cortázar: Cartas de la Maga al bebé Rocamadour o Cronopios rotos. Fins i tot es recuperen peces dels començaments d'El Fronterizo, com Terror y miseria en el primer franquismo. Paral·lelament, Sanchis Sinisterra adapta clàssics com Electra o Bartolomé Encadenado; fa revisions de l'obra de Shakespeare com Un pequeño cuento de invierno, Próspero sueña Julieta o Sueños y visiones del rey Ricardo III, i deconstrueix Txèkhov en clau beckettiana a Éramos tres hermanas. Les peces més recents tracten temes referits a la memòria i al funcionament de la ment que, d'alguna manera, apropen l'autor a interessar-se per la neurociència: Flechas del ángel del olvido, La máquina de abrazar, Sangre Lunar o Enemigo interior. En una línia més explícitament social trobem textos sobre la problemàtica laboral —Vagas noticias de Klamm— o sobre les relacions entre el poder i la cultura —Vitalicios o El artista del sueño. El 2010 funda el Nuevo Teatro Fronterizo en un local del barri de Lavapiés de Madrid, La Corsetería. Allà reprèn alguns dels objectius de la Beckett, com el suport a les noves dramatúrgies i la investigació teatral interdisciplinària; hi defensarà, sobretot, el propòsit que el teatre recuperi la connexió amb el teixit social. El 2012 aquest projecte va rebre el premi Max de la crítica.

Sanchis Sinisterra ha elaborat un corpus teatral sistemàtic, demostrant una coherència continuada entre els seus plantejaments teòrics i la seva pràctica teatral. Ha desenvolupat una teorització dramatúrgica poc habitual entre els autors de la seva generació, molt valuosa per la influència que ha exercit i els debats que ha generat. La recerca formal d'una nova teatralitat en els seus treballs ha proporcionat noves perspectives per abordar temes socials, històrics, polítics i artístics que afecten la condició humana. Amb la seva tasca pedagògica, ha estat un agitador clau de les noves dramatúrgies, sobretot de la catalana, així com impulsor i gestor de projectes com la Sala Beckett o El Nuevo Teatro Fronterizo, en què, a més, ha bastit ponts amb altres realitats teatrals de la resta del món, especialment la llatinoamericana.

Novembre 1963. Midas. Direcció Sanchis Sinisterra. Aula de Teatre de la Facultat de València. València. Grupo de Estudios Dramáticos.

Novembre 1970. Tú, no importa quién. Alacant. Grupo Aorta.

Maig 1976. La Edad Media va a empezar. Direcció Sanchis Sinisterra. Barcelona. Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona.

3 març 1978. La leyenda de Gilgamesh. Direcció Sanchis Sinisterra. Instituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

5 maig 1979. Historias de tiempos revueltos. Direcció Sanchis Sinisterra. La Cuina, del Institut del teatre, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

16 novembre 1979. La noche de Molly Bloom. Direcció Sanchis Sinisterra. Instituto Británico, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

29 octubre 1980. Ñaque o de piojos y actores. Direcció José Sanchis Sinisterra. Teatre Retiro, Festival Internacional de Sitges. El Teatro Fronterizo.

Desembre 1981. La vida es sueño. Direcció Jose Luis Gómez. Teatro Español. Madrid.

1 maig 1982. El gran teatro natural de Oklahoma. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro Municipal La Farándula, Sabadell. El Teatro Fronterizo.

19 octubre 1982. Informe sobre ciegos. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatre dels Escolpais, Festival Internacional de Teatro de Sitges. El Teatro Fronterizo.

20 maig 1983. Moby Dick. Direcció Enric Flores i José Sanchs Sinisterra. Teatro T.C.C. L'Hospitalet. Teatro Fronterizo – Grup d'Acció Teatral.

Novembre 1983. Bajo el signo de Cáncer. Direcció Tony Suárez. Compañía Canaria de Teatro.

7 desembre 1983. Ay, Ábsalon. Direcció José Luis Gómez. Teatro Español. Madrid.

1 abril 1984. Oh, els bons dies! Direcció Sanchis Sinisterra. Teatre Regina, Barcelona. Teatre Obert del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

Maig 1984. L'anell; Darrere el bagul. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma. Barcelona.

Febrer 1985. El retablo de Eldorado. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatre L'Aliança del Poble Nou, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

Abril 1985. Primer amor. Direcció Fernando Griffell. Teatro Bellas Artes, Madrid. El Teatro Fronterizo.

Abril 1986. Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre. Direcció Joan Ollé. Euskadi. El Teatro Fronterizo – Teatropolitan.

5 novembre 1987. ¡Ay, Carmela! Direcció José Luis Gómez. Teatro Principal, Zaragoza. Teatro de la Plaza.

28 abril 1988. Pervertimento. Direcció Sergi Belbel. Teatro del Mercado de Zaragoza. El Teatro Fronterizo.

28 febrer 1989. Los figurantes. Direcció Carme Portaceli. Teatre Rialto, València. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

1 març 1989. Mercier y Camier. Direcció Pierre Chabert. Teixidors a Mà-Teatreneu, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

2 novembre 1989. Bartleby, l'escrivent. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

20 novembre 1990. Perdida en los Apalaches. Direcció Ramón Simó. Sala Beckett, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

Març 1992. Lope de Aguirre, traidor. Direcció Jose Luis Gómez. Torrejón de Ardoz, Madrid. Teatro de la Plaza.

24 febrer 1993. Dos tristes tigres. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

9 març 1993. Mísero Próspero. Direcció José Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

1 desembre 1993. Benvingudes. Direcció Joan Castells i coreografia de María Rovira. Sala Beckett, Barcelona. Tránsit Companyia de Dansa - El Teatro Fronterizo.

10 març 1994. El cerco de Leningrado. Direcció Omar Grasso. Teatro de Barakaldo. Barakaldo.

Novembre 1994. Claroscuros (Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto – Mal dormir). Direcció Cristina Rota. Sala Mirador, Madrid.

12 maig 1995. La casa de las palabras. Direcció Jaime Hanson. Sala Beckett, Barcelona.

14 setembre 1995. Marsal Marsal. Direcció José Antonio Ortega. Sala Beckett, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

18 juliol 1996. La vida es sueño. Direcció Ariel García Valdés. Hospital de San Juan, Almagro.

21 novembre 1999. El lector por horas. Direcció José Luis García Sánchez. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Teatre Nacional de Catalunya.

21 juny 2000. La vengadora de las mujeres, versió de Sanchis Sinisterra i Alfonso Plou. Direcció Carlos Martín. Patio de Fúcares de Almagro, Ciudad real. Teatro del Temple.

28 desembre 2000. Valeria y los pájaros. Direcció Eduardo Recabarren. Teatro Principal, San Sebastián.

26 gener 2001. La raya del pelo de William Holden. Direcció Daniel Bohr. Teatro Arlequín, Madrid.

7 febrer 2002. Carta de la Maga a bebé Rocamadour. Direcció Sanchis Sinisterra. L'Espai Lliure, Barcelona.

8 novembre 2002. Terror y miseria en el primer franquismo. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro Ateneo, Madrid. Teatro del Común.

5 juliol 2003. Electra. Direcció Antonio Simón. Festival Internacional de la Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols. Coproducció GREC, Festival de Teatro de Mérida i Bitó.

8 desembre 2004. Flechas del ángel del olvido. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett. Sala La Planeta, Festival Temporada Alta de Girona.

10 novembre 2005. Misiles melódicos. Direcció David Amitin. Teatro Español, Madrid. Centro Dramático de Aragón.

16 març 2006. Sangre lunar. Direcció Xavier Albertí. Teatro María Guerrero, Madrid.Centro Dramático Nacional.

17 gener 2007. Un pequeño cuento de invierno. Direcció Magüi Mira. Teatro Albéniz, Madrid.

26 juny 2008. Próspero sueña Julieta (o viceversa). Direcció María Ruiz. Alcalá de Henares, Madrid.

23 octubre 2008. Enemigo interior. Direcció Héctor Noguera. Teatro Camino, Santiago de Chile.

25 juny 2009. Vagas noticias de Klamm. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.

30 octubre 2009. Vacío. Direcció J. Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.

6 octubre 2010. Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Galileo, Madrid.

14 octubre 2010. La máquina de abrazar. Direcció Juan Pastor. La Guindalera, Madrid.

26 gener 2012. Les tres germanes, desconstructing Txèkhov. Direcció Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona.

15 juliol 2012. Viatges. Direcció Ferran Audí. Sala OM del Mercat de les Flors, Barcelona.

13 febrer 2014. Mal dormir. Direcció Aldara Molero. El Montacargas, Madrid. Compañía En Septiembre.

13 març 2014. Un artista del sueño. Direcció Viviana Porras Álvarez i Rodrigo Durán Bunster. Sala Enrique Acuña, Costa Rica. Teatro Menor.

27 març 2014. Éramos tres hermanas. Direcció Carles Alfaro. Teatro de La Abadía, Madrid.

15 maig 2014. Últimos golpes. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro del Barrio, Madrid.

25 maig 2014. Celebridades entrevistas: Al Capone. Direcció Juan Cavestany. Matadero, Madrid. Nuevo teatro Fronterizo.

19 juliol 2014. Bartolomé Encadenado. Direcció Antonio Simón. Casa Golferichs, Barcelona.

23 octubre 2014. Vitalicios. Direcció Yayo Cáceres. La Fundición, Sevilla.

6 novembre 2014. Sueños y visiones del Rey Ricardo III. Direcció Carlos Martín. Teatro Español, Madrid. Teatro del Temple.

(1981) Intimidad; El anilllo. Zaragoza: Revista Andalán nº346.

(1983) Absalón, de Calderón de la Barca. Madrid: Ayuntamiento de Madrid.

(1983) Terror i misèria del primer franquisme. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall.

(1987) Mísero Próspero. Madrid: Centro de Documentación Teatral.

(1988) El gran teatro natural de Oklahoma. Madrid: Revista Primer Acto nº222.

(1989) ¡Ay, Carmela! Madrid: Centro de Documentación Teatral.

(1990) Ñaque o de piojos y actores. Barcelona: Revista Pausa nº2.

(1990) Espejismos. Barcelona: Revista Pausa nº4.

(1991) Pervertimento y otros gestos para nada. Barcelona: Cop d'Idees.

(1991) Perdida en los Apalaches (Juguete cuántico). Madrid: Ministerio de Cultura.

(1992) Trilogía americana. Madrid: Centro de Documentación Teatral.

(1993) Ñaque o de pijos y actores / ¡Ay, Carmela!  Madrid: Ediciones Cátedra.

(1993) Los figurantes. Madrid: SGAE.

(1993) Mísero Próspero. Barcelona: Revista Pausa nº 13

(1995) Mísero Próspero y otras breverías. Madrid: Ed. Julia García Verdugo-La Avispa.

(1995) El cerco de Leningrado: historia sin final. Madrid: SGAE.

(1995) Valeria y los pájaros; Bienvenidas. Madrid: ADE.

(1996) Los figurantes. Madrid: Visor.

(1996) Tres dramaturgias: La noche de Molly Bloom; Bartleby, el escribiente; Carta de la Maga a bebé Rocamadour. Madrid: Editorial Fundamentos.

(1996) Trilogia americana: Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro ; Lope de Aguirre, traidor; El retablo de Eldorado. Madrid: Ediciones Cátedra.

(1996) El cerco de Leningrado; Marsal Marsal. Madrid: Editorial Fundamentos.

(1996) Trilogía de Breverías. Puebla (Mèxic): Consejo Editorial.

(1996) La vida es sueño, de Calderón de la Barca. Madrid: INAEM.

(1997) Pervertimiento y otros gestos para nada. Madrid: Visor.

(1997) Dos dramaturgias: Primer amor; Informe sobre ciegos. Santafé de Bogotá: Colcultura.

(1998) L'any passat a Toulouse. València: Art Teatral nº11.

(1999) Sesiones de trabajo con los dramaturgos de hoy. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(1999) El lector por horas. Barcelona: Proa-Teatre Nacional de Catalunya.

(2000) ¡Ay, Carmela!; El lector por horas. Madrid: Espasa.

(2002) La escena sin límites. Fragmentos de un discurso teatral. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2002) Les benvingudes; Perduda als Apalatxes. Lleida: Universitat de Lleida.

(2002) Terror y miseria en el primer franquismo. Madrid: Teatro del Común.

(2003) Terror y miseria en el primer franquismo. Madrid: Cátedra.

(2003) Dramaturgia de textos narrativos. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2003) Vacío y otras poquedades. Madrid: La Avispa.

(2004) J. Sanchis Sinisterra: una dramaturgia de las fronteras. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2005) Misiles melódicos. Zaragoza: Centro Dramático de Aragón.

(2007) La palabra alterada, y Cinco preguntas sobre el final del texto. Mèxic DF: Paso de Gato

(2008) Valeria y los pájaros: comedia en tres actos, como las de antes. Tarragona: Arola Editors.

(2008) El setge de Leningrad. Tarragona: Arola Editors.

(2008) Teatro menor (50 piezas breves). Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2008) Lliçó inaugural 2007-08: la nova textualitat. Barcelona: Fundació per a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears.

(2004) Flechas del ángel del olvido. Ciudad Real : Ñaque Editora.

(2009) Vagas noticias de Klam. Tarragona: Arola Editors.

(2009) La máquina de abrazar. Madrid: Huerga y Fierro.

(2010) Próspero sueña a Julieta; Sangre lunar. Madrid: Editorial Fundamentos.

(2011) Paciencia y barajar o Regreso a la cueva de Montesinos y Saturnai. Madrid: Editorial Fundamentos.

(2012) Deja el amor de lado; Enemigo interior; La raya del pelo de William Holden. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2013) Teatro breve actual: modalidades discursivas. Barcelona: Castalia.

(2014) Sueños y visiones del Rey Ricardo III. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2014) Tres monólogos y otras variaciones. Ciudad Real: Ñaque Editora.

(2017) Prohibido escribir obras maestras. Ciudad Real: Ñaque Editora.

Aznar Soler, Manuel (ed.). Ñaque o de piojos y actores. ¡Ay, Carmela! Madrid: Cátedra, 1991.

Batlle i Jordà, Carles (ed.). El lector por horas. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya: Proa, 1996.

Ferradás, Cristina. La construcción del espectador en el teatro breve de José Sanchis Sinisterra. Bilbao: Artezblai Editorial, 2012.

Fondevila, Santiago. José Sanchis Sinisterra: l'espai fronterer. Barcelona: Institut del Teatre, 1998.

Martínez, Monique; Sanchis Sinisterra, José. Una dramaturgia de las fronteras. Ciudad Real: Ñaque Editora, 2004.

Pérez Rasilla, Eduardo (ed.). ¡Ay, Carmela! El lector por horas. Madrid, Espasa-Calpe, 2000.

Sánchez Arnosi, Milagros (ed.). Terror y miseria en el primer franquismo. Madrid: Cátedra, 2003.

Serrano, Virtudes (ed.). Trilogía americana. Madrid: Cátedra, 1996.

Sosa, Marcela Beatriz. Las fronteras de la ficción. El teatro de José Sanchis Sinisterra. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2004.

Nuevo Teatro Fronterizo <http://www.nuevoteatrofronterizo.es/>