¡Ay, Carmela!

Escrita al 1986 i estrenada al Teatro Principal de Saragossa el 5 de novembre del 1987, amb producció de Teatro de la Plaza i direcció de José Luis Gómez, qui a més va interpretar un dels papers (Paulino) juntament amb Verónica Forqué (Carmela). Aquesta producció va girar amb èxit tres anys per gran part d'Espanya i, fins i tot, va participar en festivals com el de Caracas o Bogotà. El 1990 se n'estrena la versió cinematogràfica de Carlos Saura. L'obra ha estat traduïda a diverses llengües (francès, italià, grec, alemany, anglès, etc.) i de les nombroses produccions posteriors, fetes per tot el món, en destaca la del Berliner Ensemble al 1991.

Un any abans d'acabar la Guerra Civil espanyola, Paulino i Carmela, una parella de còmics ambulants, travessen la línia del front per error i apareixen a Belchite just quan cau en mans dels franquistes. Aleshores els detenen i els obliguen a fer una «velada artística, patriótica y recreativa» per a celebrar l'alliberament de la ciutat. La parella no té altre remei que acceptar per a salvar la vida. Actuen davant membres de l'exèrcit nacional i, fins i tot, del mateix Franco, però també d'uns soldats de les Brigades Internacionals condemnats a mort. Carmela es resisteix a fer un número en què ha de cremar una bandera republicana. Considera que fer-ho davant els presoners és una crueltat i decideix cantar amb ells la popular cançó republicana «Ay, Carmela». Finalment, l'actriu serà afusellada, mentre que Paulino, més servil, sobreviurà, encara que pagant molt cara la seva manca de dignitat.

Sanchis Sinisterra fa ús de la metateatralitat, col·loca els seus personatges marginals en un escenari teatral pràcticament buit, d'austeritat beckettiana. La reconstrucció dels fets es fa de manera parcial i fragmentària, alternant la tràgica nit de la funció amb les posteriors visites que rep Paulino del fantasma de Carmela, transgredint així la lògica del temps. Aquestes i altres estratègies d'estranyament, com la utilització de gèneres teatrals populars, connecten formalment l'obra amb una revisió de la tradició brechtiana. La comèdia transita per l'humor grotesc, la ironia subtil i la paròdia política. En conjunt, Ay, Carmela és una reflexió emocionant en clau tragicòmica sobre la manipulació de l'art pel poder i sobre la defensa de la lluita antifeixista i la necessitat de la memòria històrica.