Ricard Salvat

Director, estudiós

Cursà els estudis primaris a Tortosa i es traslladà a Barcelona a principis de la dècada dels anys cinquanta per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 fundà l'Agrupació de Teatre Experimental (ATE), alternativa al teatre oficial del TEU, on coincidí amb Feliu Formosa, entre d'altres. Amplià els estudis a la República Federal d'Alemanya, on cursà en diferents semestres assignatures relacionades amb les ciències teatrals i la sociologia. El 1956 fundà amb Miquel Porter el Teatre Viu, que esdevingué secció de teatre experimental de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), on treballaren a partir de la improvisació, la pantomima i la commedia dell'arte. El 1959 trencà amb l'ADB i a principis del 1960 fundà amb Maria Aurèlia Capmany l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), secció del Foment de les Arts Decoratives. Per la seu de l'escola, la Cúpula del Coliseum, hi passaren dramaturgs, actors, figurinistes i productors que protagonitzarien el teatre català de les dècades següents. Formà part del Consell Mundial de la Pau, amb què viatjà a diversos països, com Cuba o la Unió Soviètica, on es produïen debats en el context de la Guerra Freda. Paral·lelament, desenvolupà una carrera acadèmica que el dugué a ser professor del Departament de Filologia Catalana i, a partir del 1973, del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. Publicà diversos llibres d'història del teatre, com Història del teatre contemporani (2 vols.) i Historia del teatro moderno. El 1971 fou nomenat director del Teatro Nacional de Barcelona, on programà dues temporades d'aquesta polèmica institució. El 1974 marxà a Roma, on entrà en contacte amb Rafael Alberti, amb qui estrenà mundialment Noche de guerra en el Museo del Prado, un text muntat per a la primera temporada del Centro Dramático Nacional (1978).

El 1975, després de tancar l'EADAG, posà en marxa l'Escola d'Estudis Artístics a l'Hospitalet de Llobregat, inspirada en la Bauhaus i que desaparegué el 1977. Amb la Companyia Adrià Gual i els muntatges creats a la Universitat, sota diverses denominacions, seguí produint i dirigint espectacles. A la dècada dels anys vuitanta inicià una nova etapa, acceptant encàrrecs fora de Catalunya i centrant-se en la seva tasca docent. Entre el 1978 i el 1985 dirigí el Festival Internacional de Teatre de Sitges. El 1984 aconseguí la càtedra en Història de les Arts Escèniques, la primera que s'instaurava a l'Estat espanyol, juntament amb César Oliva de la Universitat de Múrcia. Dictà cursos i conferències a diferents països i esdevingué un crític de la política cultural durant el pujolisme. El 1991 fundà l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), entitat vinculada a la Universitat de Barcelona des de la qual promogué diverses iniciatives, des de la producció d'espectacles universitaris fins a l'edició de la revista Assaig de Teatre. Després de la seva jubilació de la universitat seguí escrivint, produint i dirigint teatre. El 2003 creà el Festival EntreCultures, que se celebrà a Tortosa, la seva localitat nadiua, fins al 2007. Un dia. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (2008), fou la seva darrera posada en escena. Mentre preparava l'edició dels seus quaderns de treball patí un ictus a Venècia, i al cap de sis mesos morí d'un vessament cerebral.

Ricard Salvat és una de les figures fonamentals del teatre català de la segona meitat del segle XX. Conreà gairebé totes les facetes de les arts escèniques, des de la direcció escènica fins a la docència. Participà en els primers intents de renovació de l'escena catalana de postguerra amb la fundació del Teatre Viu, veritable avantguarda teatral de finals dels anys vuitanta, i, fonamentalment, de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.

Fou un dels introductors del teatre èpic a Catalunya i a l'Estat espanyol en la dècada dels anys seixanta i un dels principals renovadors de l'escena catalana: amb els seus espectacles a partir dels textos de Salvador Espriu, sobretot Ronda de Mort a Sinera (1965), i la tasca docent a l'EADAG i a la Universitat de Barcelona. La seva presència internacional li permeté conèixer de primera mà creadors i tendències teatrals, que introduí a casa nostra.

Creador polièdric, sever i crític envers el poder, impulsà el teatre universitari i la recerca en l'àmbit de les arts escèniques, fundant diverses iniciatives vinculades amb el món acadèmic, dirigint tesis doctorals i impartint cursos, tallers i conferències a diversos països.

1953. Critón i Eutifrón, de Plató. Agrupació de Teatre Experimental. Llibreria Pro-Libris. Intèrprets: Marcel Plans, Feliu Formosa, Joaquim Marco i Narcís Ribas.

8 maig 1954. Solitud, de Víctor Català. Agrupació de Teatre Experimental. Teatre Capsa. Intèrprets: Maria Assumpció Fors, Narcís Ribas, Joan Albert, Josep Reniu, Maria Àngels Burzón, Ramon Ripoll i Jordi Rigual.

1954. Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra. Peña Cultural Barcelonesa. Intèrprets: Maria Àngels Burzón, Maria Assumpció Fors, Narcís Ribas i Jordi Arbonés.

1955. El emperador Jones, d'Eugene O'Neill. Aula Libre de Estética. Intèrprets: Jesús Lizano, Carlos R. Robles, Jordi Segarra, Joan Roig i Joan R. Mestre.

1955. Todos eran mis hijos, d'Arthur Miller. Agrupació de Teatre Experimental. Chapelle Française (Barcelona). Intèrprets: Esther Tusquets, Jesús Lizano i d'altres.

1956-1959. Sessions de Teatre Viu, codirigides amb Miquel Porter.

15 juny 1959. El burgés gentilhome, de Molière-Lully. Agrupació Dramàtica de Barcelona (L'Alegria que Torna). Windsor Palace. Escenografia: Josep Maria Espada i Jordi Palà. Una cinquantena d'intèrprets entre les quals podem destacar Eduard Toldrà, Manuel Valls, Frederic Roda, Adrià Gual de Sojo, Josep Porter, Mirka Carrasco.

21 desembre 1959. Primera representació, de Joan Oliver. Agrupació Dramàtica de Barcelona. Teatre Romea. Intèrprets: Pepa Palau, Natàlia Solernou, Jaume Pla, Joan Manuel Rodés, Josep Maria Grau, Vicenç Olivares, Àngel Gràcia, Rafael Vidal, Frederic Roda, Jordi Torras, Joan Aymamí, Antoni Millà i Josep Navarra.

15 juny 1960. El desert dels dies, de Maria Aurèlia Capmany. EADAG. Cúpula del Coliseum. Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Intèrprets: Yahori Maymí, Ferran Garcia, Jaume Borràs, Marià Jaime, Núria Picas, Josep Montanyès, Francesc Nel·lo, Adrià Gual Dalmau, Maria Tubau, Montserrat Martí, Manuel Trilla, Carme Miranda, Carme Fortuny, Pere Zanui, Antoni Canal, Josep Maria Segarra.

30 novembre 1960. La pell de brau, de Salvador Espriu. EADAG. Cúpula del Coliseum. Intèrprets: Francesc X. Argelaguet, Antoni Canal, Manuel Domínguez, Carme Fortuny, Claudi García, Marià Jaime, Josep Montanyès, Francesc Nel·lo, Josep Maria Segarra, Ernest Serrahima i Maria Tubau.

6 agost 1961. Trabajos de amor perdidos, de William Shakespeare. EADAG. Castell de Castelldefels. Escenografia: Josep M. Garcia Llort. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Claudi Garcia, Josep Maria Segarra, Josep Ruiz Lifante, Antoni Canal, Francisco Egea, Adrià Gual Dalmau, Manuel Núñez, Francesc Nel·lo, Ramon Vila, Celeste Fox, Jaume Borràs, Maria Tubau, Rosa Maria Espinet.

2 abril 1962. Gran Guinyol, de Joan Brossa. EADAG i Companyia Núria Espert. Teatro Talia. Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Rosa Muniesa, Marià Jaime, Adrià Gual Dalmau, Antoni Canal, Rosa Maria Espinet, Josep Montanyès, Montserrat Roig i Fabià Puigserver.

27 setembre 1962. Primera història d'Esther, de Salvador Espriu. EADAG. Teatro Romea. Escenografia: Josep M. Subirachs. Figurins: Fabià Slèvia (Puigserver). Principals intèrprets: Josep Montanyès, Adrià Gual Dalmau, Josep Maria Segarra, Maria Aurèlia Capmany, Ernest Serrahima, Josep Maria Benet i Jornet, Carme Fortuny, Montserrat Roig, Fabià Puigserver, Pilar Aymerich.

11 novembre 1963. Gent de Sinera i Antígona, de Salvador Espriu. EADAG.Teatre Romea. Decorats i vestuari: Fabià Slèvia (Puigserver). Principals intèrprets: Maria Tubau, Josep Maria Segarra, Francesc Nel·lo, Carme Sansa, Josep Maria Benet i Jornet, Pilar Aymerich, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Josep Minguell, Manuel Núñez, Julià Navarro, Maria Jesús Andany (1963).

1964. Yerma, de Federico García Lorca. Stadttheater Aachen (RFA).

15 juny 1965. Vent de garbí i una mica de por, Maria Aurèlia Capmany. EADAG. Palau de la Música. Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Rosa Ma. Espinet, Maria J. Andany, Maria Tubau, Alicia Noel, Maria A. Aubert, Maria Plans, Rosa Muniesa, Montserrat Castellvell, Eulàlia Surós, Pilar Codina, Josep Minguell, Ernest Serrahima, Manuel Trilla, Adrià Gual, Víctor de Quirós, Jaime Lázaro, Julià Navarro, Jaume Laporta, Feliu Formosa, Josep Maria Segarra, Jordi Escurriola i Santos Hernández.

1 octubre 1965. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Companyia Adrià Gual. Teatre Romea (VIII Cicle de Teatre Llatí). Decorats: Armand Cardona Torrandell. Figurins: Cardona Torrandell, A. Ràfols Casamada, Fabià Puigserver, Lola Marquerie. Intèrprets: Maruchi Fresno, Lluís Tarrau, Joan Tena, Maria J. Andany, Santos Hernández, Julià Navarro, Josep Estévez, Maria Plans, Jaume Laporta, Carme Sansa, Eulàlia Surós, Manuel Trilla, Josep Minguell, Lluís Quinquer, Maria Tubau, Jesús Colomer, Feliu Formosa, Alícia Noé, Albert Boadella, Adrià Gual, Andreu Rabal, Maria Aurèlia Capmany.

2 abril 1966. El adefesio, de Rafael Alberti. Companyia Adrià Gual. Teatre Municipal de Reggio Emilia (Itàlia). Decorat i figurins: Josep Guinovart. Principals intèrprets: Maria Aurèlia Capmany, Carme Sansa, Maria J. Andany, Alícia Noé, Julià Navarro, Montserrat Castellvell, Manuel Trilla, Santos Hernández.

21 desembre 1966. La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht. Companyia Adrià Gual. Teatre Romea. Decorats: Armand Cardona Torrandell. Figurins: Joan Salvat. Principals intèrprets: Núria Espert, Manuel Trilla, Emili Rodés, Carme Contreras, Elisenda Ribas, Ricard Reguant.

8 novembre 1967. Aquesta nit improvisem, de Luigi Pirandello. Companyia Adrià Gual. Teatre Romea. Decorats i figurins: Jordi Palà. Principals intèrprets: Paquita Ferrándiz, Maribel Altés, Maria J. Andany, Rafael Anglada, Joan Pera, Joan Vallés, Manuel Trilla, Carme Sansa (1967).

8 març 1968. Les mosques, de Jean-Paul Sartre. Companyia Adrià Gual. Teatre Romea. Decorats i figurins: Pla Narbona. Música: Joan Guinjoan. Principals intèrprets: Ma. Matilde Almendros, Adrià Gual, Claudi Sentís, Maria J. Andany, Joan Borràs, Enric Casamitjana, Joan Subatella, Manuel Trilla, Joan Vallés, Carme Sansa.

15 octubre 1970. Mort de dama, de Llorenç Villalonga. Companyia Adrià Gual. Teatre Romea. Decorats i figurins: Avel·lí Artís Gener. Piano: Joan Albert Amargós. Principals intèrprets: Montserrat Carulla, Adela Abad, Montserrat Julió, Ovidi Montllor, Marina Noreg, Elisenda Ribas, Jordi Serrat, Albert Socias, Enric Majó, Carme Sansa, Miquel Arbós.

14 gener 1971. La filla del mar, d'Àngel Guimerà. Cia. Teatro Nacional Ángel Guimerà. Teatre Poliorama. Decorats i figurins: Jordi Palà. Principals intèrprets: Montserrat Carulla, Paquita Ferrándiz, Joaquim Cardona, Ramon Duran, Dolors Lafitte, Maria J. Andany, Glòria Martí, Adrià Gual.

24 gener 1972. Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Cia. Teatro Nacional Ángel Guimerà. Teatre Moratín. Decorats i figurins: Jordi Palà. Música: Manuel Valls. Principals intèrprets: Maria J. Andany, Mercè Bruquetas, Enric Casamitjana, Carme Contreras, Teresa Cunillé, Josep Ma. Domènech.

30 setembre 1976. Terra Baixa, d'Àngel Guimerà. Cia. Titular Teatre Romea. Teatre Romea. Adaptació: Josep Ma. Benet i Jornet. Escenografia i vestuari: Toni Fàbregas i Pere Mora. Principals intèrprets: Joan Pera, Rosa Maria Sardà, Joan Vallés, Paquita Ferrándiz, Montserrat García Sagués, Carme Molina, Joan Borràs.

29 novembre 1978. Noche de guerra en el Museo del Prado, de Rafael Alberti. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero (Madrid). Escenografia i vestuari: Equipo Crónica. Principals intèrprets: Juan Diego, Francisco Merino, Antoni Canal, Julià Navarro, Juan Jesús Valverde, Carmen Maura, Tina Sainz, Charo Soriano, José Vivó.

16 juny 1980. Les bacants, d'Eurípides. Companyia Adrià Gual. Teatre Grec de Montjuïc (Grec 80). Figurins i màscares: Iannis Hatzakis. Música: Manos Loyzos. Principals intèrprets: Ovidi Montllor, Maria Josep Arenós, Maria J. Andany, Rosa Morata, Glòria Llopart, Araceli Bruch, Anna Briansó, Feliu Formosa, Manuel Lázaro, Ramon Teixidor, Fabià Matas, Albert Dueso, Francesc Luchetti, Elisensa Ribas.

23 agost 1982. Dones i Catalunya, de Lidia Falcón, Carme Riera, Marisa Hijar, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona i Maria Josep Ragué. Companyia Adrià Gual. II Festival Internacional de Teatre d'Atenes (Grècia). Escenografia: Amèlia Riera. Vestuari: Nina Pavlovsky. Intèrprets: Pepa Arenós, Maria Fernanda Gil, Marta May, Carme Contreras, Raquel Capdet, Araceli Bruch, Mireia Ros i Maria J. Andany.

20 setembre 1986. Camino Negro, d'Óscar Viale / Alberto Alejandro. Lozza-Marasco Producciones (Argentina).Teatro Lorange de Buenos Aires (Argentina).

20 abril 1988. Nacht, Mutter, de Marcha Norman. Staadtstheater Braunschweig (RFA). Staadtstheater Kleines Haus Braunschweig (RFA).

18 octubre 1991. O incerto señor Don Hamlet, d'Álvaro Cunqueiro. Centro Dramático Galego. Teatro Principal de Santiago de Compostela.Escenografia: José Manuel Castanheira.

4 febrer 1994. Az ember trajédiája (La tragèdia de l'home), d'Imre Madách. Cia. Nemzeti Színház. Nemzeti Színház (Teatre Nacional de Budapest, Hongria). Escenografia: Isaac Díaz Pardo.

8 octubre 1998. A la jungla de les ciutats, de Bertolt Brecht. Centre Dramàtic del Vallés i el Mercat de les Flors. Teatre Alegria de Terrassa. Moviments: Marta Carrasco. Figurins i cartell: Mariona Millà. Principals intèrprets: Enric Majó, Santi Ricart, Carles Sales, Marisa Josa, Rosa Cadafalch, Cristina Sirvent.

20 desembre 2000. Okupes al Museu del Prado, d'Alberto Miralles. AIET-Sala Muntaner. Sala Muntaner. Escenografia i figurins: Mariona Millà. Intèrprets: Joan Massotkleiner, Xavier Albertí, Pere Anglas, Mingo Ràfols, Mercè Anglès, Òscar Intente, Xavier Siles, Xavier Guillermo, Joan Boher, Roger Cònsul, Marc Sempere (2000).

10 març 2002. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Teatre Lliure. Teatre Lliure de Montjuïc. Escenografia: Joaquim Roy. Figurins: Ramon Ivars i Fabià Puigserver. Principals intèrprets: Abel Folk, Oriol Broggi, Eduard Farelo, Carme Sansa, Carles Arquimbau, Enric Majó, Pere Anglas, Lloll Bertran, Roger Pera, Pere Eugeni Font, Teresa Gimpera.

5 setembre 2008. Un dia. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. El Corral de l'Olivera. Adaptació: Manuel Molins. Escenografia: Jon Berrondo. Principals intèrprets: Enric Majó, Rosa Novell, Rosa Vila, Anna Sahun, Daniela Freixas, Ivan Benet, Araceli Bruch, Albert Alemany, Ester Bové, Teresa Sánchez.

Animals destructors de lleis. Mèxic D.F.: Ed. Xaloc, 1961.

Mort d'home. Palma: Ed. Moll, 1963. (Raixa; 64)

El teatre contemporani. 2 vols. Barcelona: Edicions 62, 1966. (Llibres a l'abast; 39-40)

El teatro de los años setenta. Barcelona: Ediciones Península, 1974.

Historia del teatro moderno. Barcelona: Ediciones Península, 1981.

Escrits per al teatre. Barcelona: Institut del Teatre, 1990. (Monografies de teatre; 32)

Quan el temps es fa espai. L’ofici de mirar. Barcelona: Institut del Teatre, 1999. (Monografies de teatre; 38)

Una mirada al teatre modern i contemporani (2 vols.). Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut del Teatre, 2010. [Publicació de textos anteriors en una nova edició].

García Ferrer, J.M.; Rom, Martí. Ricard Salvat. Barcelona: Associació / Col·legi Enginyers de Catalunya, 1998. (Cine Club Associació d'Enginyers; 17)

Fundació Ricard Salvat <www.fundacioricardsalvat.org/>