Logo Institut del Teatre

Barcelona, 10-6-1917  Barcelona4-2-2000

Intèrpret

Redactor/a: Enric Ciurans

Biografia

Actor còmic i mestre de l'humor. Amb una innata vis còmica, començà la carrera d'actor en un quadre d'aficionats de les Escoles Pies i, més endavant, als de l'Esbart Felipó i de Sant Felip Neri. Assistí a les funcions que protagonitzaven Paco Melgares, Casimiro Ortas i d'altres amb el seu germà Ramon, que es dedicà a l'il·lusionisme amb el nom artístic de Cartex. És en aquest ambient on, a finals dels anys quaranta, començà a recitar monòlegs amb la companyia d'aficionats María Guerrero.
Fruit de l'èxit aconseguit en el camp aficionat, debutà en el camp professional el 1952 amb el Teatro de Cámara de Barcelona, interpretant un paper a Colombe, de Jean Anouilh, dirigit per Antonio de Cabo, i més endavant compartí cartell amb Adolfo Marsillach i Berta Riaza. Aconseguí el primer gran èxit amb Camarada Cupido (1955), una farsa russa, en versió catalana de Xavier Regàs, que inaugurà el Teatre Alexis de la Rambla de Catalunya. L'acompanyaven en el repartiment Emília Baró, Paquita Ferrándiz i Maria Matilde Almendros. El seu triomf es basà en un monòleg improvisat de cara al públic mentre es menjava una taronja. A partir d'aquí començà a interpretar papers protagonistes amb gran èxit: en especial, Romeu de 5 a 9, de Lluís Elias i Valentí Moragas, i estrenà pràcticament cada any un espectacle al Romea, tot i que actuava també en altres teatres, com el Talia i el Palau de la Música, on protagonitzà el Conte de Nadal, de Dickens, interpretant el malcarat Sr. Scrooge. Durant uns quants anys compaginà el teatre amb el cinema, encara que la major part de les seves interpretacions quedaven deslluïdes per la manca de qualitat de les obres.

En el teatre fou decisiva la col·laboració amb Josep Maria de Sagarra, qui, poc abans de morir, li adaptà dos textos inspirats en el repertori: L'avar, de Molière, s'estrenà al Teatre Candilejas (1960), amb direcció d'Antoni Chic i acompanyat en el repartiment per Emília Baró i Josefina Güell; l'any següent, a causa de l'èxit, Sagarra enllestí la versió d'El fiscal Requesens, una adaptació d'El casament, de Nicolai Gógol, que s'estrenà també al Candilejas sota la direcció d'Antoni Chic, en aquest cas acompanyat per Montserrat Carulla i Josefina Tàpias, entre d'altres. També cal esmentar la seva interpretació a Civilitzats, tanmateix, de Carles Soldevila (1963), dirigit per Ricard Salvat, amb Carles Lloret i Teresa Cunillé, i representat al Romea dins el IV Ciclo de Teatro Latino.

El 1961 començà a enregistrar a la discogràfica Vergara els cèlebres monòlegs amb El casament i El nàufrag, el primer escrit per Josep M. de Sagarra, que es feren imprescindibles en les reunions familiars de moltes llars catalanes. Hi destacava el seu posat rondinaire i pessimista, que va posar les bases del gènere del monòleg i que ja en el seu temps provocà una legió d'imitadors. Juntament amb Miguel Gila, podem considerar Joan Capri com el principal impulsor i model d'aquest gènere, que tant de predicament té als escenaris catalans des de finals dels anys vuitanta. Els monòlegs es feren cèlebres i algunes de les frases han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu. La major part foren escrits pel mateix Capri, i destaquen El suïcidi, La vida és un serial, Els savis, El desorientat o Acabarem ximples; alguns foren escrits per altres autors, com Si vols una noia, de Lleó Borrell i Josep Maria Espinàs, o La guerra del 600 i Les pastilles, de Valentí Castanys.

Un altre gran èxit el protagonitzà juntament amb Mary Santpere en la versió humorística de Don Juan Tenorio (1976), sota la direcció de Ventura Pons, que la gran còmica ja havia representat amb Alady al Paral·lel. Pràcticament no treballà amb companyies de la resta de l'Estat, malgrat que fou el protagonista de Gog y Magog (1961), de Gabriel Arout, espectacle dirigit per José Tamayo que la companyia Lope de Vega estrenà amb èxit al Teatro Cómico de Barcelona i que féu temporada a Madrid.

A finals dels anys setanta treballà per al circuit català de Televisió Espanyola protagonitzant la sèrie titulada Doctor Caparrós, emesa entre 1979 i 1982, acompanyat per Maria Matilde Almendros i un encara desconegut Joan Pera, a partir dels guions de Jaume Ministral. Fou enregistrada amb públic al plató i esdevingué un precedent de les sitcom de les nostres televisions actuals. La sèrie assolí un gran èxit i obtingué el 1980 un premi Ondas que augmentà, si era possible, la popularitat de l'actor. Després d'això Capri pràcticament ja no treballà i es tancà a casa seva, sense concedir quasi cap entrevista, fidel al personatge pessimista i esquerp que havia creat.

L'any 1997 rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, moment en què Salvador Escamilla va reeditar en CD els monòlegs enregistrats als seixanta. Morí el 2000 a causa de les complicacions derivades d'un incendi produït a casa seva. El 2012, l'actor Joan Pera recreà els seus monòlegs en l'espectacle Joan Pera Capri, al Teatre Condal, i el 2013, amb Lloll Bertran, el Don Juan Tenorio, en un nou homenatge al mestre de l'humor català.


Significació

Joan Camprubí, conegut amb el nom artístic Capri, ha estat un dels grans actors del teatre català de la postguerra gràcies a la seva capacitat innata per a l'humor. La seva figura és una de les més emblemàtiques del teatre català de les dècades dels seixanta i setanta, i són especialment celebrats els seus monòlegs, enregistrats en vinil, d'una gran força còmica i modernitat i que han creat escola. Cal esmentar, a part dels grans èxits al teatre, el seu treball en el medi televisiu, en què encarnà el Doctor Caparrós, una de les icones del circuit català de TVE.


Estrenes

1952. Colombe, de Jean Anouilh. Teatro de Cámara de Barcelona. Direcció: Antonio de Cabo.
24 novembre 1953. El capità Mascarella, de Lluís Orduna. Direcció: Lluís Orduna. Teatre Victòria.
7 desembre 1956. Camarada Cupido, de Valentín Katàiev. Adaptació original de Xavier Regàs. Direcció: Joan Cumellas. Teatre Alexis. [Arribà a les 200 funcions.]
1957-1958. Monòlegs: El desmemoriat, Pum, pum… i el van matar, d'Antonio de Armenteras; El nàufrag i El maniàtic. Teatre Romea.
4 desembre 1957. Romeu de 5 a 9, de Lluís Elías i Valentí Moragas. Teatre Romea.
18 febrer 1959. El llibertí, d'Aldo de Benedetti [Lozano Borroy, trad.]. Direcció: Francisco de A. Toboso. Teatre Romea.
1959. La torre sobre el galliner, de Vittorio Calvino. Direcció: Antoni Chic. Teatre Candilejas.
28 abril 1959. El nas d'en Cyrano, de Luis Tejedor. Direcció: Francisco de A. Toboso. Teatre Romea.
10 juny 1959. Ai, Joan, que descarriles, de Salvador Bonavia. Direcció: Francisco de A. Toboso. Teatre Romea.
4 setembre 1959. Tres angelets a la cuina, d'Albert Husson. Companyia Maragall. Direcció: Francisco Díaz. Teatre Romea (II Ciclo de Teatro Latino). [Capri obté un premi al millor actor secundari.]
Gener 1960. El senyor Perramon, de Josep Maria de Sagarra. Direcció: Antoni Chic. Teatre Candilejas.
1960. La torre i el galliner, de Vittorio Calvino. Companyia Joan Capri. Direcció: Antoni Chic. Teatro Candilejas.
Octubre 1960. La dida, de Frederic Soler. Companyia Maragall-Companyia Capri. Direcció: Francisco Díaz. Teatre Candilejas (III Ciclo de Teatro Latino).
1961. Gog y Magog, de Ted Allan i Roger Mac Dougall. Direcció: José Tamayo. (A més de Capri, hi actuaven Gemma Cuervo, Ramón Durán i Milagros Leal.) Teatro Cómico
1961. El fiscal Requesens, de Josep Maria de Sagarra. Direcció: Antoni Chic. Teatre Candilejas
1961. Bala perduda, de Lluís Elias. Direcció: Pau Garsaball. Teatre Romea (reposició).
1961. Primer enregistrament dels monòlegs: El casament i El nàufrag (Discogràfica Vergara).
1962. Que vagi de gust, senyor comissari, de Gilbert Laporte. Compañía de Comedias Juan Capri. Direcció: Esteve Polls. Windsor Palace.
28 setembre 1962. El condemnat de Pickwicktown, d'André-Paul Antoine. Direcció: Francisco Díaz. Teatre Romea (V Ciclo de Teatro Latino).
28 setembre 1963. Civilitzats, tanmateix, de Carles Soldevila. Companyia Ciclo de Teatro Latino. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea (VI Ciclo de Teatro Latino).
4 desembre 1964. Bon Nadal, Mr. Scrooge, de Charles Dickens. Companyia Titular Catalana. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea.
9 març 1965. Mossèn Ventura, de Víctor Balada. Companyia Joan Capri. Teatre Romea.
26 març 1966. Jo, el serial i la gallina, de Joan Vila Casas i Joan Capri. Companyia Joan Capri. Direcció: Francesc d'Assís Toboso. Teatre Romea.
10 abril 1966. El malalt imaginari, de John G. Weiger, adaptació de Xavier Regàs i Joan Camprubí. Teatre Romea.
26 març 1967. Jo, el serial i la gallina, de Joan Vila Casas i Joan Camprubí. Teatre Romea.
6 abril 1969. El gandul, de Jaume Ministral i Joan Camprubí. Teatre Romea
1969. El pobre viudo, de Santiago Rusiñol. Companyia Joan Capri. Disc gravat per la discogràfica Vergara al Teatre Romea.
1976. Don Juan Tenorio, de José Zorrilla. Interpretat amb Mary Santpere.
1979. Doctor Caparrós, sèrie del circuit català de TVE.
1997. El millor Capri. Edició dels 22 monòlegs en un doble compacte per la SGAE.


Bibliografia

Escamilla, David; Rosales, Emili. Capri t’estimem. Barcelona: Columna, 1998.                                                                          Pla, Josep. «Joan Campubrí (Capri), actor». A: Homenots, quarta sèrie. Barcelona: Destino, 1975.
Poblet, Josep Maria. Capri. Barcelona: Alcides, 1964 (Biografies Populars; 17).


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x