Logo Institut del Teatre

Barcelona, 8-11-1908  Terrassa (Vallès Occidental)7-7-1982

Dramaturg

Redactor/a: Enric Ciurans

Biografia

De formació autodidacta, aprengué francès i anglès i començà a col·laborar en les revistes Amic i Meridià i en el setmanari Mirador, dos anys abans de l'esclat de la Guerra Civil. La seva vida estigué marcada per l'exili, primer a França, on conegué a Anna Murià, la seva esposa, i després a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, on finalment s'establí. Fou becat per la Fundació Guggenheim i va residir dos anys (1949-1950) a Nova York, on va dictar conferències a les universitats de Princeton i Yale, atès que en total passà cinc anys als EUA. Retornà a Catalunya el 1970, i va residir fins a la seva mort a Terrassa. La seva vocació literària el dugué a conrear la poesia com a principal mitjà d'expressió, sota la pregona influència de Walt Whitman, tot centrant-se en la reescriptura dels mites grecs. El seu teatre és clarament subsidiari de l'obra poètica, i cercava la concreció d'una tragèdia moderna que li permetés expressar l'angoixa de l'exili i l'esperit de la mitologia grega.

La primera aproximació al teatre es produí a partir de l'atansament al mite d'Odisseu; a principis dels anys cinquanta escriví quatre peces a partir de les quatre figures femenines que apareixen en la narració homèrica: Nausica, Circe, Calipso i Penèlope, que foren estrenades, les tres últimes, a l'Orfeó Català de Mèxic per les actrius Roser Coscolla i Pilar Sen, i publicades en el llibre Odisseu (1953). En aquella mateixa sessió s'estrenà Octubre (1951), concebuda durant l'estada als Estats Units a principis dels anys cinquanta, on es pot seguir la influència de Samuel Beckett i de Luis Buñuel.

Uns anys després escriví Cora i la magrana (1958), que és la seva obra teatral més reeixida i que recrea el mite de Persèfone, que es troba a la boca d'un metro, a l'anomenada "estació d'Hades", on treballa de taquillera. Persèfone es nega a retornar al món subterrani, malgrat les forces obscures que acabaran arrossegant-la-hi. La intenció de Bartra era situar Cora a la primavera i completar un cicle que conformaria amb Octubre i dues peces més situades a l'estiu i l'hivern que no pogué completar, malgrat que va escriure al final de la seva vida una peça dedicada a l'hivern, molt més ambiciosa que les dues precedents. Cora i la magrana s'estrenà primer en castellà, el 1958, pel Teatro Estudio al Teatro Orientación de Mèxic DF. L'estrena en llengua catalana no es produí fins al 1980.

El 1950, quan retornà a Mèxic, rebé l'encàrrec de Joan Junyer d'escriure un poema per a un ballet de la Universitat negra de Washington, que es concretà en dos poemes que havien d'estructurar el ballet en dues parts: "La torre" i "La campana". El poema escenificat es representà el 1951. Aquest mateix any començà a escriure La noia del gira-sol, en tres actes en vers, que rebria molt més endavant el premi Santiago Rusiñol (1981). La peça, que acabà el 1953, es basava en el conte "Gira-sol", inclòs al volum L'estel sobre el mur (1942). No es representà fins al 1985 a càrrec de dues companyies independents de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.

El 1963 escriví El tren de cristall, una aproximació a la Metamorfosi, de Kafka, en què tractà de copsar l'angoixa existencial de l'home contemporani i en què l'ànima humana s'equipara a un Exprés "tot de cristall", des de la màquina fins al darrer vagó. El 1979 es publicaren El tren de cristall, Cora i la magrana i Octubre (Ed. Robrenyo).


Significació

Poeta, narrador i dramaturg català que esdevingué un dels màxims representants de l'exili republicà. Joan Fuster l'inclogué com a membre destacat de la generació "sacrificada", juntament amb el seu amic Pere Calders, Rosa Leveroni i Joan Vinyoli, entre d'altres. L'obra dramàtica de Bartra és subsidiària de la poètica i es basa en els mateixos temes de la mitologia grecollatina. El teatre d'Agustí Bartra no ha estat recuperat i en els nostres dies no forma part del repertori dels teatres catalans; així, es representa de manera pràcticament exclusiva amb motiu d'efemèrides vinculades a la seva vida.


Estrenes

1951. Circe, Calipso i Penèlope, d'A. Bartra. Roser Coscolla i Pilar Sen. Orfeó Català de Mèxic.
Octubre, d'A. Bartra. Orfeó Català de Mèxic.
1951. La torre i La campana (ballets), d'A. Bartra. Universitat Negra de Washington.
1958. Cora i la magrana (en castellà), d'A. Bartra. Teatro Estudio al Teatro Orientación de Mèxic DF.
1980. Estrena en català de Cora i la magrana. Estrena de Sonata en tres temps.
1981. Premi Santiago Rusiñol per La noia del gira-sol.
Estrena de Dos temps de la sonata (Torelló)
1985. Estrena de La noia del gira-sol per companyies d'aficionats de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.

Estrenes recents:

El 2008, amb motiu del centenari del naixement, l'Espai Brossa organitzà un cicle d'espectacles en homenatge a Agustí Bartra. Es muntaren El tren de cristall, dirigit per Moisès Maicas; Cora i la magrana, dirigit per Zep Santos, amb Nausicaa Bonnín com a protagonista, i l'espectacle Tres dones i Ulisses: Calipso, Penèlope i la cançó de Nausica, dirigit per Teresa Vilardell, interpretat per Maria Cirici, Lina Lambert i Àurea Márquez, i Pep Tosar com a protagonista. També amb motiu del centenari, el festival Kosmopolis estrenà a l'Espai Brossa la darrera peça teatral escrita el 1980, L'hivern plora gebre damunt el gerani, amb direcció d'Albert Mestres, interpretada per Muntsa Alcañiz i Xavier Mestres. Aquesta obra, una crua i potent reflexió sobre la vellesa, de ressons beckettians, li fou encarregada per Feliu Formosa, que en va fer l'edició i el pròleg quan es publicà el 1984 (Institut del Teatre).
A finals de 2008 es presentà al Teatre Romea l'espectacle Agustí Bartra. Entre l'exili i el retorn, basat en Crònica de la vida d'Agustí Bartra, d'Anna Murià. L'espectacle, dirigit per Carles Canut, comptà amb un repartiment format per Lluís Soler, que encarnà a Bartra, acompanyat per Anna Poch i Pep Minguell, a més de les cançons de Miquel Pujadó, autor del disc La sínia i l'estrella. Suite d'Agustí Bartra  i també de la dramatúrgia de l'espectacle. La versió castellana d'aquest espectacle es presentà el 2008 al Festival Cervantino de Guanajuato (Mèxic).


Publicacions

Agustí Bartra, El tren de cristall, Cora i la magrana i Octubre, Barcelona: Robrenyo, 1979.
Agustí Bartra, La noia del gira-sol: obra en tres actes, Barcelona: Antoni Picazo, 1982.
Agustí Bartra, L'hivern plora gebre damunt el gerani, Barcelona: Institut del Teatre Eds. del Mall, 1984
Agustí Bartra, Obres Completes IV. Narrativa 2, Teatre, Barcelona: Edicions 62, 1987.


Bibliografia
  • Murià, Anna. Crònica de la vida d’Agustí Bartra, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x