Tomàs Aguiló Cortès

Escriptor, músic i matemàtic. Estudià humanitats i filosofia. Pare del poeta romàntic Tomàs Aguiló i Forteza. Els historiadors i crítics literaris, a l'hora d'analitzar la seva obra, han topat amb una dificultat afegida al tarannà polifacètic d'Aguiló: la impossibilitat de bastir un catàleg fiable de les obres que escriví. Algunes són il·localitzables; d'altres estan signades amb unes inicials; algunes es troben disperses i sense inventariar; d'altres sembla que voregen el plagi… Tanmateix, pel que fa a la literatura, sabem que és autor d'un bon nombre de poesies escrites tant en castellà com en català, però, sens dubte, la seva obra més popular és la Rondaia de rondaies, publicada el 1815 i reeditada els anys 1817, 1834, 1881 i 1912. Quant a la música, dugué a terme una activitat remarcable com a compositor religiós, i és autor de tres oratoris, musicats per ell mateix: Oratorio sagrado a la virgen y mártir santa Eulalia, publicat el 1805, i Oratorio sacro a san Nicolás de Bari i Oratorio sacro a la Purísima Concepción, publicats el 1851 al volum Poesías sagradas. Aguiló optà per emprar el català (molt dialectal i col·loquial) en les obres més populars, mentre que les peces amb un registre culte o més seriós són escrites en llatí o en castellà.

Tot i que algunes de les seves obres catalanes són íntegrament dialogades (és el cas de Tractat apologètic sobre les veritats i fundaments de nostra santa Religió o de Conversació entre un senyor rector i un pagès), no podem considerar-les creacions dramàtiques pròpiament en tant que no contenen gens d'acció i inclouen parlaments excessivament llargs. Sí que escriví, però, l'entremès Més perd l'avariciós que l'abundós, publicat el 1851. En aquesta peça d'un sol acte, Aguiló parteix del lloc comú del pare avar que no consent el casament de la filla i que, tanmateix, burlat pel gendre, haurà d'acabar avenint-s'hi. És un tema present en Molière, en Goldoni, en autors castellans que havien precedit el mallorquí —com ara Luis Quiñones de Benavente— o en d'altres de catalans, com ara Guillem Roca Seguí, que el mateix 1851 publicà també un entremès amb aquesta mateixa temàtica però sota el títol de Comèdia del misser miserable.

En general, l'obra és de caràcter popular i hi són constants els trets humorístics, la caricatura i la sàtira.

1998. Entre-més. Més perd l'avariciós que l'abundós. Tomàs Aguiló Cortès. Jaume Falconer. Casal Pere Capellà (Algaida, Mallorca). Teatre M…

Mes pert l'avariciós que l'abondos. Entremes en vers mallorquí per D. T. A. y C. Autor de la Rondaya de Rondayas. Palma: Imprenta de Esteva Trias, 1851.

• Bover, Joaquim Maria. Biblioteca de Escritores Baleares. Barcelona-Sueca: Curial, 1868 (reedició del 1976).
• Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.
• Serrà Campins, Antoni. El teatre burlesc mallorquí, 1701-1850. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987.