Mar i cel (Dagoll Dagom)

Basat en el clàssic d'Àngel Guimerà, la companyia Dagoll Dagom realitzà aquest musical amb text adaptat per Xavier Bru de Sala, música d'Albert Guinovart, escenografia i vestuari d'Isidre Prunés i Montse Amenós i direcció de Joan Lluís Bozzo.

L'argument situa l'acció a principis del segle XVII, en el context de l'expulsió dels moriscos dels regnes de Castella i Aragó i les incursions i els assalts a naus per part de vaixells pirata provinents del Magreb. En aquest context té lloc l'amor impossible entre Saïd, capità d'una nau pirata, i Blanca, filla del virrei de València.

Saïd assalta una nau cristiana i es fa amb els tripulants, que vendrà com a esclaus si no pot cobrar un rescat per ells. Entre els presoners hi ha Don Carles, virrei de València, i la seva família. Les relacions entre els captors i els presoners prendran un caire diferent quan Saïd i Blanca començaran a sentir-se atrets l'un per l'altre.

Un amotinament dels hostatges agafa desprevinguts els captors, que finalment són vençuts. El virrei pretén fer matar Saïd, però Blanca s'hi interposa i promet treure's la vida si el seu pare el fa executar. Ferran, promès de Blanca, li proposa deixar fugir Saïd si aquest se'n torna a Alger i ella torna amb ell. Finalment, mentre Saïd i Blanca s'acomiaden a coberta, apareix Don Carles, que dispara contra Saïd, i Blanca es clava una daga complint la seva promesa.

De la posada en escena destacà el muntatge escenogràfic, centrat en un enorme vaixell mobible, que capitalitza l'escena i nucli de l'acció. Cal fer esment de la música d'Albert Guinovart, amb passatges molt efectius i inspirats, com el duo de Blanca i Saïd «Per què he plorat?» i «L'himne dels pirates». Els actors principals foren Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje i Miquel Periel.

El 21 d'octubre del 2004 es reposà al Teatre Nacional per celebrar el trentè aniversari de la companyia, amb Elena Gadel i Carlos Gramaje en els papers protagonistes.

Deu anys després, el 25 de setembre de 2014, el quarantè aniversari de Dagoll Dagom es tornà a celebrar amb el que ja es considera un dels títols més emblemàtics de la seva trajectòria. Aquest cop es va portar al Teatre Victòria amb Ana San Martín i Roger Berruezo en els papers principals.