Logo Institut del Teatre


Redactor/a: Lenke Kovács

Descripció

Les consuetes mallorquines (manuscrit Llabrés, Biblioteca de Catalunya, ms. 1139) són la col·lecció més important de peces catalanes conservades del vell teatre religiós de procedència medieval. El còdex, copiat el 1598-1599 a la vila mallorquina de Búger pel prevere Miquel Pasqual, fou descobert el 1887 per Mn. Gabriel Llabrés. Conté mig centenar d'obres dramàtiques que s'escenificaven a les esglésies de Mallorca encara a finals del segle xvi, i inclou textos de tema passionístic, nadalenc, neotestamentari, veterotestamentari, hagiogràfic i teologicoal·legòric. La varietat de les peces i la presència de rúbriques molt riques en indicacions d'escenificació converteixen aquest recull en la font principal per a l'estudi del teatre català antic.

Les obres contingudes en aquest manuscrit, molt malmès per la humitat, han estat objecte d'edicions crítiques i/o divulgatives i d'estudis monogràfics. Afortunadament, existeix una còpia manuscrita que Josep Mir elaborà el 1887 per encàrrec de Gabriel Llabrés. Aquest document, que malgrat els errors de transcripció és de gran utilitat per a l'editor modern, es conserva a la Biblioteca Llabrés de Palma amb la signatura 959, juntament amb una còpia mecanografiada posterior que porta la signatura 649.

De 1887 a 1919, el descobridor del manuscrit Llabrés n'edità cinc peces: la primera de les consuetes de temàtica nadalenca (núm. 1), la Consueta de la Temptació (núm. 10), la Consueta del Juí (núm. 11), les Cobles del Davallament de la Creu (núm. 21) i la Consueta de sant Jordi (núm. 30). El 1957, Josep Romeu i Figueras publicà totes les consuetes de tema hagiogràfic: les consuetes de sant Francesc (núm. 29), sant Jordi (núm. 30 i 31), sant Cristòfol (núm. 32 i 33), sant Mateu (núm. 44), sant Crispí i sant Crispinià (núm. 45), sant Pere (núm. 46) i sant Pau (núm. 48). Dues dècades més tard, les peces veterotestamentàries veieren la llum de la mà de Ferran Huerta: les consuetes de Jacob (núm. 12), Susanna (núm. 16), Abraham (núm. 26), Tobies (núm. 34), el rei Assuer (núm. 35) i Judit (núm. 47). El text de les peces nadalenques (núm. 1, 2, 5, 6, 7, 8 i 37) és inclòs, juntament amb l'estudi corresponent, a la tesi doctoral inèdita que Guillermina Cenoz defensà el 1977 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dues obres sense adscripció a cap cicle foren editades per Josep Romeu i Figueras (Representació de la Mort, núm. 36) i Joan Mas (Consueta dels Set Sagraments, núm. 40).

Pel que fa al teatre neotestamentari, el 2003 Pere Santandreu publicà les peces del cicle de la vida pública de Jesús, que foren objecte de la seva tesi doctoral (Consueta de la Temptació, núm. 9 i 10; Consueta de la Samaritana, núm. 15 —prèviament editada per Felip Munar, el 1998— i Consueta de Llàtzer, núm. 17 i 18). De la primera consueta de Llàtzer hi ha una edició feta per Guillermina Cenoz i Ferran Huerta el 1988, dos anys després d'haver editat la primera de les dues consuetes del Fill pròdig (núm. 13 i 14). L'edició crítica i l'anàlisi lingüística de les dotze consuetes que formen les quatre passions mallorquines d'aquest còdex —totes, llevat la núm. 21, inèdites— són objecte de la tesi doctoral defensada el 2013 per Lenke Kovács a la Universitat Rovira i Virgili. L'agrupació de les dotze consuetes en quatre passions segueix la proposta de Josep Romeu i Figueras ([1962-1967] 1994-1995, vol. 1, p. 162), que s'hi refereix com a «tercera, quarta, cinquena i sisena Passió». El drama de la Passió ocupa un lloc preeminent entre les obres recollides en el manuscrit Llabrés, ja que en cap altre àmbit temàtic tractat en el manuscrit no es dediquen tantes peces com al relat dels últims dies de la vida terrenal de Jesús, i cap altra matèria, excepte el cicle de Nadal, no és present en el manuscrit amb tantes obres que són variacions d'un mateix tema.

El manuscrit Llabrés conté també cinc obres en castellà, a les quals William Shoemaker dedicà un article el 1936. N'hi ha tres de tema nadalenc (núm. 3, 23 i 24), la primera de les quals és una versió de l'obra de Bartolomé Aparicio coneguda com a Obra del pecador, i les altres dues, juntament amb el text que segueix en el manuscrit, titulat Descendimiento de la Cruz (núm. 25), són una còpia literal del Ternario espiritual de Joan Timoneda, publicat el 1558. L'única peça profana del recull és un diàleg breu entre un doctor i un batxiller escrit en castellà i en llatí macarrònic (núm. 4).

El manuscrit Llabrés conté exemples dels diferents models dramàtics que segons Joan Mas ([2001] 2013, p. 31-34) coexisteixen en el teatre religiós del segle xvi. Entre les obres que responen a esquemes tradicionals, reduïts als seus elements mínims, hi ha la Consueta de la Samaritana (núm. 15) o la primera Consueta de Llàtzer (núm. 17). De major complexitat dramàtica són la Consueta de la Nativitat de Jesucrist (núm. 6), la Consueta de sant Jordi (núm. 30), la Consueta de sant Crespí i sant Crespinià (núm. 45), la Consueta del rey Asuero (núm. 35), la Consueta de Judit i la de Susanna (núm. 47 i 16). En aquestes obres els esquemes tradicionals s'amplien a partir de materials religiosos o profans (nadales, virelais, monòlegs dramàtics preexistens, contrafacta espirituals de cançons profanes, etc.), però sense modificar-ne el model i amb l'estructura bàsica, això sí, amb accions, personatges i tramoies que poden arribar a un elevat grau d'espectacularitat, encara que no es defineixin pels seus trets innovadors. La tercera tipologia inclou peces més evolucionades, amb alguns elements al·legòrics, personatges més discursius, amb una mètrica i trets originals que remeten a una redacció d'autor. En són exemples la Representació de la Mort (núm. 36), la Consueta de la Representació de la Temptació (núm. 10), la Consueta del gloriós sant Jordi (núm. 31), la Consueta del gloriós sant Cristòfol (núm. 32), el Misteri dels Set Sagraments (núm. 40) i la Consueta del Juí (núm. 11). Una quarta categoria engloba les peces qualificades de transició cap al Renaixement humanístic, amb rúbriques lacòniques i meditacions pietoses i ascètiques. Hi pertanyen la Representació per la nit de Nadal (núm. 37) i tres obres hagiogràfiques estructurades en actes o «passos»: la Representació de sant Francesc (núm. 29), la Consueta de la conversió i vida de sant Mateu (núm. 44) i la Representació de la conversió de sant Pau (núm. 48).

Una dada molt interessant pel que fa a la transmissió de les consuetes mallorquines és la Passió, que segons Mas (2004, p. 10-11) fou representada per la companyia Rull a Pollença cap a 1820. El text es conserva al Fons de la Companyia Rull de la Biblioteca del Consell de Mallorca, al Centre Cultural de la Misericòrdia de Palma, i representa una ampliació de la Representació per lo Dijous de Cena (núm. 43) i de la quarta Representació del Divendres Sant (núm. 43) del manuscrit Llabrés.

Un altre fet remarcable és la descoberta d'una còpia menorquina siscentista que coincideix amb el Davallament de la Creu (núm. 21) editat per Gabriel Llabrés. El text, publicat per Enric Cabra Martorell (1993), és signat pel prevere Bartomeu Vives. Fou copiat en la primera meitat del segle xvii en un capbreu menorquí, localitzat per Amador Marí a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Maó.

Fins a l'actualitat, no s'ha fet cap estudi monogràfic aprofundit sobre el conjunt de les peces recollides en el manuscrit Llabrés, qualificat per Shoemaker com a «mine of inappreciable value to the history of the early drama and staging in Spain» (1936, p. 249).


Bibliografia
  • Cabra Martorell, Enric. «Entorn d’una còpia menorquina siscentista de les Cobles del Davallament». Revista de Menorca, núm. 2 (1993), p. 329-360.
  • Cenoz, Guillermina. Teatro navideño catalán de técnica medieval. Tesi doctoral inèdita, 2 vol. Bellaterra: Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona, 1977.
  • Huerta, Ferran. Teatre bíblic. Antic Testament. Barcelona: ENC, 1976.
    Kovács, Lenke; Massip, Francesc. «A Typology of Catalan Play Manuscripts from the 14th to the 16th Century». A: Happé, Peter; Hüsken, Wim (ed.), Les Mystères. Studies in Genre, Texts and Theatricality. Amsterdam / Nova York: Rodopi, 2012, p. 271-321.
  • Llabrés, Gabriel. «Repertorio de "Consuetas", representadas en las iglesias de Mallorca. Siglos xv y xvi». Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm. 5, 1909, p. 920-927.
  • Mas, Joan. «El teatre religiós del segle xvi». A: Rossich, Albert [et al.] (ed.). El teatre català dels orígens al s. xviii (Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic» (Girona 1998). Kassel: Editorial Reichenberger, 2001, p. 17-33; reeditat a: Mas, Joan. Estudis teatrals. Palma/Barcelona: Edicions UIB / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 11-38.
  • Shoemaker, William. «The Llabrés Manuscript and Its Castilian Plays». Hispanic Review, núm. 4, 1936, p. 239-255.
  • Romeu i Figueras, Josep (ed.). Teatre hagiogràfic. 3 vol. Barcelona: ENC, 1957.
  • — ([1962-67] 1994-1995). «Els textos dramàtics sobre el Davallament de la Creu a Catalunya i el fragment inèdit d’Ulldecona». Estudis Romànics, núm. 11, 1962-1967, p. 103-132; reeditat a: Romeu i Figueras, Josep. Teatre català antic, vol. 1. Barcelona: Curial, 1994-1995, p. 159-198.
  • Santandreu, Pere J. Els textos teatrals sobre la vida pública de Jesús al Manuscrit Llabrés. Tesi doctoral en xarxa, accessible a: <http://hdl.handle.net/10803/9423> [consulta: 27 octubre 2014].
  • — Teatre sobre la vida adulta de Jesús (segle xvi). Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003 (Biblioteca Marian Aguiló; 35).

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x