Singlots poètics: L'esquella de la Torratxa, L'últim trencalòs, La botifarra de la llibertat, Il Profeta, Faust, El boig de les campanilles, Les píndoles d'Holloway o la pau d'Espanya, El cantador (amb Pau Bunyegues), El punt de les dones, La venjança de la Tana, La mort de la Paloma, La vaquera de la piga rossa, El castell dels tres dragons, Si us plau per força, Un barret de rialles, Liceistes i cruzados, Els herois i les grandeses, En Joan doneta, El gran què, L'Africana, Coses de l'oncle, Les carabasses de Mont-roig, Un mercat de Calaf, Lo Pla de la Boqueria o el rovell de l'ou, Gra i palla, Almanac del Xanguet.
Col·lecció publicada en números seriats de textos de Frederic Soler —que va signar amb el pseudònim de Serafí Pitarra— per la Libreria Española d'Innocenci López Bernagossi del 1864 al 1866. Es tracta d'un recull de textos diversos que, sota el nom de gatades, recollia peces caracteritzades per la voluntat satírica i paròdica. Tot i que majoritàriament hi trobem textos teatrals, hi ha també formats originals de paròdia com, per exemple, la de la ressenya operística de l'estrena d'Il Profeta (singlot 5è) i del Faust al Liceu (singlot 6è), o de la poesia èpica en el «Poema en quatre plats», dedicat a una societat de ball (La mort de la Paloma!, singlot 7è). La primera edició fou prologada per Valentí Almirall i tingué un èxit immediat, en part reforçat per l'estrena de les peces dramàtiques. Els tiratges de milers d'exemplars se succeïren al llarg del segle. A més, la col·lecció recollia volums dedicats monogràficament a la poesia, com Gra i palla o L'almanac del Xanguet, dels anys 1865-1866.
Aquesta diversitat de propostes respon a la voluntat deliberada de Soler de configurar una forma de nova literatura popular que havia de respondre a les expectatives de les noves classes urbanes, un sector que reclamava unes formes d'entreteniment que anessin més enllà de la tradició del sainet. És per això que hi trobem la influència de la literatura de consum del moment, que es difonia des de la cultura francesa a partir de les fórmules de l'opereta o dels primers vodevils. Soler hi barreja humor amb costumisme, però la perspectiva ja no és la de l'escriptura sainetística tradicional: l'òptica realista en la presentació de la quotidianitat dona als textos un component clarament crític.
De tots els textos aplegats sota aquest títol, els que obtingueren més ressò foren les paròdies teatrals, que foren les que veritablement popularitzaren el pseudònim de Serafí Pitarra, que mantingué al llarg de la seva carrera de dramaturg en les peces més clarament humorístiques. La denominació de «gatades» que utilitzava per anomenar aquestes obres tingué també repercussió en un altre autor de teatre popular i extensa producció: Jaume Piquet, empresari durant molts anys del teatre Odeon, que no dubtà a utilitzar el nom de gatada per denominar alguna de les seves peces. En el cas de Soler, les paròdies li serviren per afermar la seva habilitat com a comediògraf, fins al punt que alguns dels recursos assajats en les gatades els trobem més tard en obres seves més ambicioses. Especialment determinats personatges, prefigurats com a tipus en les paròdies, que retrobem en algunes de les seves comèdies. Però si alguna cosa dona unitat als textos aplegats en els Singlots és el gran sentit de la llengua col·loquial exhibit per l'autor, que arriba a configurar un registre de català popular altament efectiu que ha estat injustament infravalorat.
Bacardit, Ramon. «Les bases d’una dramatúrgia». A: Diversos Autors. Romea, 125 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989, p. 13-41.
Bacardit, Ramon. «El teatre català del segle XIX i la realitat catalana de l’època». Caplletra (València: Institut Interuniversitari de Filologia valenciana: Publicacions Abadia de Montserrat), núm. 50 (primavera 2011), p. 113-138.
Fàbregas, Xavier.«Els joves inconformats». Teatre català d’agitació política. Barcelona: Ed. 62, 1969, p. 83-117.
Fàbregas, Xavier. «Frederic Soler entre la menestralia i la burgesia». A: Aproximació a la història del teatre català moden. Barcelona: Curial, 1972, p. 69-83.
Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: PAM: Curial, 1995.
<http://www.nuvol.com/critica/els-singlots-poetics-de-serafi-pitarra/>
<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/frederic-soler-pitarra>
<http://www.nuvol.com/opinio/pitarra-o-el-cel-com-un-davantal-de-peixatera/>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
