L'Escon

Publicació hereva de la revista degana del teatre catòlic català, La Talia Catalana (1897-1899). L'Escon es va publicar des del mes de maig de 1906 fins al gener de 1918. L'home fort de la revista va ser Josep Quera i Còrdoba, dramaturg i militant catòlic, primer com a director i després com a propietari. Es va començar a editar a Tarragona, però a partir del cinquè número ja s'imprimí a Barcelona. Tres anys abans de la seva creació, Quera ja havia impulsat la «Biblioteca teatral de L'Escon», que havia de durar fins a l'any 1936, amb més de 180 títols publicats, i que s'havia de convertir en la col·lecció de referència del teatre catòlic català. Així mateix, el 1916 inaugurà la llibreria homònima al carrer de Petritxol de Barcelona, on instal·là també la seu de la revista. L'Escon inicialment era mensual, però entre els números 25 i 240 passà a ser quinzenal. Incloïa, a més, com la majoria de les publicacions teatrals del moment, una obra en format fulletó. El seu objectiu principal era el foment de l'escena catòlica catalana. En virtut d'això, no només anunciava i ressenyava les funcions catòliques de Barcelona i comarques, sinó que també disposava d'articles teòrics i programàtics que versaven sobre temàtica diversa: des del funcionament pràctic dels elencs d'aficionats fins als continguts estrictament moralitzadors de les obres, passant per temes i polèmiques d'actualitat. També tenia una secció dedicada a les figures, escriptors i actors, del teatre catòlic. Comptava en la seva nòmina de col·laboradors amb el mateix Josep Quera, Miquel S. Gatuellas i Joan Cumellas. L'Escon s'esforçà en el seu afany per impulsar una literatura dramàtica específicament catòlica que pogués competir, en qualitat i en quantitat, amb la societària i la comercial, i que estigués actualitzada, formalment i temàtica. Per això rebé amb entusiasme l'obra d'autors que entenia com a renovadors, com és el cas dels primers textos de Ramon Vinyes. Ara bé, hagué de fer front als límits i les contradiccions d'un teatre en què, d'una banda, abundaven els plagis i les versions que eludien el pagament de drets d'autor, i, d'altra banda, era taxativament prohibida la presència femenina en escena. Fruit de tot això, en els seus primers anys, L'Escon mantingué una agra polèmica amb De tots colors.

Pinyol, Ramon. «El teatre catòlic català contemporani. Els orígens (1897-1908)». Anuari Verdaguer, 17 (2009), p. 403-426.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966.

Vilà Folch, Joaquim. «El teatre catòlic». L'Avenç, 22 (1979), p. 24-28.