Manuel Rovira i Serra

Dramaturg

Advocat, poeta i autor teatral.

Visqué un temps a Cuba, on exercí de comerciant. Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret i desenvolupà una intensa activitat política que el portà a militar en el possibilisme castelarià i després en el Partit Republicà Progressista de Manuel Ruiz Zorrilla. Més tard s'apropà a José Canalejas i, finalment, ingressà en el Partit Reformista de Melquíades Álvarez. Entre el 1892 i el 1902 es consolidà com a autor dramàtic d'èxit comercial amb l'estrena d'una vintena d'obres, moltes de les quals al Teatre Romea i al Novetats. Inicialment es dedicà al conreu de la comèdia amb peces com El dia del judici (1892), 20$ per endavant (1892), Carlos I (1893) o Trampes (1896) i, fins i tot, publicà algunes paròdies d'obres d'èxit com La Nana (1893), Mariana (1892) de José de Echegaray o L'ànima de canti (1895), paròdia de L'ànima morta (1892) d'Àngel Guimerà. D'aquesta primera època també en destaquen els drames L'hereu del mas (1893), La mel (1899) i L'àliga negra (1899). Aquests mateixos anys signà amb pseudònim una peceta titulada Por querer ser disputado (1896), dedicada a les trifulgues electorals en l'elecció de diputats a Corts al districte de Vilanova i la Geltrú. En el tombant de segle, influït per la moda del teatre d'idees, es dedicà al conreu d'un teatre d'un cert regust social, això sí, des d'una perspectiva moderada i conciliadora en termes classistes, fet que li costà més d'una rebentada per part de l'esquerra, amb peces com Els minaires (1900), Gent de vidre (1901) i Riu avall (1901). Igualment, en aquests anys publicà una de les escasses peces que tracten el tema de les guerres colonials des d'una perspectiva catalana, Retorn (El repatriat) (1898). Poc després marxà a viure a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català i on prosseguí la seva carrera teatral amb obres en castellà com Como debiera ser (1909) i La fe que muere (1909). A més, es dedicà a l'escriptura de llibrets per a sarsueles com El parador de las golondrinas (1903), amb música d'Amadeu Vives, i Lucrecia (1907), amb música de Martí Termes.

La trajectòria de Manuel Rovira i Serra reflecteix els canvis i mutacions operats en la dramatúrgia catalana del canvi del segle. En la seva obra hi conviuen els gèneres populars purament vuitcentistes, que havia cultivat els primers anys de la seva carrera i que perviuran amb bona salut més enllà del tombant de segle (paròdia, sainet, etcètera), i hi incorpora un teatre polític d'inspiració social molt proper en essència al teatre d'idees. Així i tot, no deixarà de ser un dels autors d'èxit més habituals a l'escenari dels teatres Romea i Novetats.

29 febrer 1982. El dia del judici. Teatre Novetats (Barcelona).

24 maig 1892. 20$ per endavant. Teatre Novetats (Barcelona).

15 març 1893. L'hereu del mas. Teatre Novetats (Barcelona).

11 novembre 1893. La Nana. Teatre Granvia (Barcelona).

24 novembre 1893. Carlos I. Teatre Romea (Barcelona).

6 gener 1894. L'ànima de canti. Teatre Zorrilla (Badalona).

14 gener 1894. Trampes. Teatre Romea (Barcelona).

17 gener 1894. L'àliga negra. Teatre Novetats (Barcelona).

22 novembre 1898. La mel. Teatre Romea (Barcelona).

30 desembre 1898. Retorn (El repatriat). Teatre Romea (Barcelona).

4 desembre 1899. Els minaires. Teatre Romea (Barcelona).

25 gener 1901. Gent de vidre. Teatre Romea (Barcelona).

20 abril 1901. Riu avall. Teatre Novetats (Barcelona).

El dia del judici, Impremta d'Henrich i cia., Barcelona, 1892.

20$ per endavant, Impremta d'Henrich i cia., Barcelona, 1892.

L'hereu del mas, Impremta d'Henrich i cia., Barcelona, 1893.

La Nana, Impremta d'Henrich i cia., Barcelona, 1893.

Carlos I, Impremta d'Henrich i cia., Barcelona, 1894.

L'ànima de canti, Biblioteca L'Escut Català, Barcelona, 1895.

Trampes, Francisco Badia impressor, Barcelona, 1896.

Retorn (El repatriat), Antoni López Robert impressor, 1898.

L'àliga negra, Impremta L'Atlàntida, 1899.

La mel, Impremta L'Atlàntida, 1899.

Els minaires, Eduard Albacar impressor, 1900.

Gent de vidre, Antoni López Robert impressor, 1901.

Riu avall. Impremta Joaquim Collazos, 1901.