Com que es tractava d'una festivitat de nova planta, el Corpus aglutinà les diverses manifestacions existents en el camp espectacular i festiu i es generà una nova modalitat de representació. El seguici de Corpus acollí tot un seguit de balls i comparses propis del patrimoni folklòric de les cultures agràries, bé que desproveïts dels significats originaris i degudament encarrilats en el nou context sagrat segons una hàbil maniobra sincrètica: des del bestiari fantàstic, amb expressives restes com les guites de la Patum de Berga, el dracs de Vilafranca o Solsona o la Cucafera de Tortosa, fins a danses com els cossiers balears, la Moma de València o els diversos balls gremials de cercolets, d'arquets, de cintes, d'espases, de bastons, de cavallets, de gegants, etc., que trobem arreu del territori català. Tampoc no hi mancaven les representacions joglaresques autoritzades per l'Església, ni les experiències espectaculars procedents de les desfilades reials o dels seguicis populars festius, tot i que el plat fort, òbviament, el constituïen les peces o entremesos de tema religiós, que aviat s'estructuraren cíclicament per oferir un panorama complet de la redempció: des de la creació del món fins a l'exaltació dels cristians modèlics (sants i màrtirs), passant per la Nativitat del Salvador i la seva passió, mort i resurrecció. L'esquema dramatúrgic processional implicava l'ocupació de tot l'espai urbà, emplenat de teatralitat religiosa a través d'una escena itinerant, lineal i embolcalladora que anava presentant les diverses seqüències dramàtiques sobre escenaris mòbils (carros, roques o castells) al llarg de carrers i places de la població i que desfilava enmig de l'audiència en un clar procés de socialització cerimonial, esquema i continguts dramàtics que serien adoptats en les processons urbanes dedicades als sants patrons de cada lloc.
Des del principi del segle xiv, totes les ciutats europees de relleu començaren a celebrar la festivitat de Corpus Christi amb sumptuoses processons que traduïen en clau religiosa les solemnitats urbanes entorn del sobirà i que molt aviat inclogueren representacions dramàtiques realitzades pels gremis d'artesans i les confraries devotes, subvencionades per les arques públiques i supervisades per les institucions cíviques i eclesiàstiques. El prestigi d'una comunitat urbana era xifrat per l'esplendor d'aquestes escenificacions. La festa de Corpus va ser promulgada el 1264 per Urbà IV mitjançant la butlla Transiturus de hoc mundo i incorporada al calendari litúrgic. No va ser fins a 1317, per decret de Joan XXII, que es va establir la processó pública i general, en la qual el «Preciós Cors de Déu» era passejat majestuosament pels carrers dels nuclis urbans com a màxima expressió triomfal del cristianisme. En el nostre àmbit cultural, el 1320 Barcelona fou de les primeres ciutats europees (i la primera de la península Ibèrica) a fer aquesta processó, que va assolir la màxima esplendor i fastuositat a la ciutat de València, com encara avui es pot apreciar. El mateix 1320 trobem mencionada la processó a Valls i Girona; el 1330, a Tortosa i Vic; abans de 1340, a Lleida i Cervera, i al llarg del segle, a Tarragona, Palma, Castelló i altres ciutats.
La Patum berguedana, sens dubte la pervivència més significativa i arcaica de processó dramàtica de Corpus, ha potenciat al màxim l'aspecte festiu en detriment del religiós, amb comparses tan colpidores com el ball de les Maces, que sintetitza el combat dels diables i l'arcàngel sant Miquel; el ball de l'Àguila, símbol reial d'ençà de Martí l'Humà com a rei de Sicília (i hereu dels Hohenstaufen) i alhora símbol evangèlic, o el ball de Turcs i Cavallets, que és a les arrels dels moderns moros i cristians valencians i mallorquins.
La processó teofòrica de Corpus basa la seva esplendor en la funció publicitària i catequitzant. Hi desfilen els missatges evangèlics que l'Església difon, però també s’hi troben residus vius de cultes, danses i rituals primitius. S'hi incorporaven, així, totes les manifestacions públiques laiques, dins un meditat programa d'obliteració festiva, àmpliament assajat des de l'inici de l'articulació litúrgica cristiana i tendint a respectar les dates crucials del calendaris estacionals de les societats agràries atorgant-los nous significats i debilitant-ne progressivament els continguts primitius.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
