Logo Institut del Teatre

Anònim


Redactor/a: Francesc Massip Bonet

Descripció

Figura del saber pròpia del politeisme antic, la Sibil·la exercia de pitonissa en la cultura grecollatina, i gràcies al seu enorme prestigi va traspassar el llindar del cristianisme. D'aquesta manera s'incorporà a la litúrgia de Nadal entre els profetes que anunciaven el Messies. El Cant de la Sibil·la s'hauria popularitzat com a cerimònia nadalenca per tal de tapar arrelades creences precristianes vinculades a les antigues parques (Cloto, Làquesis i Àtropos), encarregades respectivament de filar, mesurar i tallar el temps, i que duen com a atributs el fus, la vara de mesurar i l'espasa. Doncs bé, el fus encara és l'atrezzo principal d'un personatge tan singular com la Filandrona o Filoseta que surt a les santantonades dels Ports de Morella. També al carnaval sard hi surt la Filunzana, Filonzanedda o S'accabbadora amb el mateix fus i idèntic origen. Amb el nom de Filandorra (sempre un home transvestit en dona i amb el fus a la mà) apareix a les festes d'hivern de la zona de Zamora (Riofrío de Aliste), i al cap d'any de Tras-os-Montes (Portugal), i amb el nom d'Aguilandera, Cardona i Cenicera al Nadal del centre d'Astúries. Si aquests personatges de les festes hivernals arcaiques duen com a emblema el fus o les vares (i la cendra), l'espasa que ostenta la Sibil·la podria relacionar-se amb la tercera parca, Àtropos, i no ha de ser casual que en algunes cerimònies mallorquines encara avui la Sibil·la, en finalitzar el seu cant, talli amb l'espasa un fil d'on penja una coca, que els infants devoren recollint-ne els trossos de terra.

El vaticini de la Sibil·la Eritrea adquireix dimensió lírica d'ençà del segle x com a cloenda del drama litúrgic de l'Ordo prophetarum, celebrat la nit de Nadal, una cerimònia dramatitzada, el cèlebre cant de la qual és l'última resta i que, a partir del segle xiv, es versiona al català. Però de sibil·les, com de marededeus, n'hi havia moltes, i van poblar peces teatrals de la Nativitat i l'Epifania. D'acord amb la nova sensibilitat gòtica, als segles xiv i xv el personatge s'enriqueix amb el perfil de la Sibil·la Tiburtina, aquella que mostra a l'emperador Octavi August la visió d'un altar celeste i ple de llum que transportava una donzella amb un nadó als braços, i a qui aconsella: «Aquell infant que tu veus és major que tu, i per això l'has d'adorar». És un diàleg dramàtic de gran volada espectacular en el qual l'eficàcia dramàtica medieval sacrifica la suposada bondat d'Octavi August i l'assimila a la figura malvada d'Herodes, assolint un contrast molt teatral que s'accentua en les consuetes nadalenques de la Mallorca del xvi, en què el conflicte esclata amb tota la seva força, com encara perviu a la Representació del rei Herodes que cada any es munta als carrers de Capdepera.
Així doncs, com a monòleg dins l'església o diàleg a l'aire lliure, encara avui el cant estremidor i enigmàtic de la Sibil·la presagia, alhora, els dos adveniments de Crist: l'un (Nadal) per commutar la pena original que pesava sobre els homes; l'altre, definitiu (Judici Final), per dirimir l'última sort de la humanitat, tancant així el cercle del procés redemptor.

La melopea d'aquest cant, ornamentada amb brillants melismes populars, ressona encara en les places i els temples balears i en alguns de sards, com la Catedral de l'Alguer (interpretada per un canonge) i el convent de mercedàries de Càller, i ara novament al temple barceloní de Santa Maria del Mar i a l'ermita de Santa Anna de Gandia, però sobresurt en les veus blanques de l'escolania Els Blauets del monestir de Lluc. Cada any, durant la nit del 24 de desembre, el sibil·ler, un nen de veu blanca abillat amb un bigarrat vestit femení i amb una espasa a la mà, flanquejat per dos ceroferaris, refila «Lo Jorn del Judici», contrapuntat pel refrany que entona el cor; en acabar, branda l'espasa i dibuixa tres cops en l'aire el senyal de la creu. El seu cant estremidor, declarat Patrimoni de la Humanitat, constitueix la cerimònia romànica i la melodia gregoriana més arcaiques que perviuen a Europa.


Bibliografia
  • Les Matines de Nadal a les Illes Balears. Palma: Documenta Balear, 2010.
    Gómez Muntané, M. Carme. El Canto de la Sibila, II: Cataluña y Baleares. Madrid: Alpuerto, 1997.
  • Massip, F. «La Sibila como personaje dramático: textos y contextos escénicos». Viator: Medieval on Renaissance Studies, 42 (2011), p. 239-264.
  • — La sibylle tiburtine dans les mystères de la Nativité et de l’Épiphanie». Revue des Langues Romanes, CXVII, n. 1 (2013), p. 49-78.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x