Nicolau Manent

Deixeble del compositor, organista i mestre de capella de Maó Benet Andreu Pons, s'inicià amb cinc anys en els estudis musicals (solfeig, piano, harmonia i composició). Als vuit anys entrà a formar part, com a tiple, de l'escolania de Santa Maria de Maó. La seva evolució musical fou bastant ràpida: estudià flauta i s'integrà primer com a flautista i llavors com a contrabaix a l'orquestra del Teatre Principal de Maó, i als disset anys ja era organista de la parròquia de Sant Francesc de Maó.

L'agost del 1845, per continuar amb la seva formació musical, se n'anà a Barcelona i ràpidament es va integrar dins l’ambient musical barceloní, tot destacant d’aquest període la plaça que el 1847 obtingué com a contrabaix a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. Hi romangué fins a l'any 1851, any en què aconseguí la plaça de mestre de capella i organista de la parròquia de Sant Jaume Apòstol de Barcelona. Ocupà aquesta plaça fins a la seva mort i s'encarregà sobretot de compondre una gran quantitat d'obres de temàtica religiosa per a ús diari de la parròquia, ja que aquesta parròquia encara no disposava d’arxiu musical propi.

Autor prolífic, va compondre més d’un centenar d’obres de temàtica religiosa (vint-i-cinc misses, quatre Stabat Mater, lletanies, salves, rosaris, responsoris, etc), simfonies i balls escènics, tot i que on excel·lí més fou en el camp de la música escènica. També destacà com a director d'orquestra i pedagog. De fet, és autor d’un manual musical titulat Método teórico-práctico musical, editat a Barcelona per Joan Budó.

El 26 de febrer del 1853 estrenà en el Gran Teatre del Liceu, amb força èxit, la seva primera sarsuela: La tapada del Retiro, en tres actes, amb lletra de Víctor Balaguer i Gregorio Amado Larrosa. Durant aquest mateix any encara n'estrenà dues més: el maig, Buen viaje, señor don Simón, en un acte, amb lletra de Ramón Barrera Sánchez, musicada en col·laboració amb Bernat Calbó Puig i Mariano Soriano Fuertes, també al Gran Teatre del Liceu; i el novembre, Tres para una, en tres actes, amb lletra de Francesc Camprodon, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.
Quatre anys més tard, concretament el 23 de maig del 1857, donà a conèixer també en el Gran Teatre del Liceu Gualtiero di Monsonís, òpera en tres actes amb lletra de Joan Cortada i Sala.

Després va compondre la música de Maria!, quadre liricodramàtic de costums catalans d’Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat en el Teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 4 d'agost del 1866; La festa del barri, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat el 12 de setembre del 1870 en el Teatre Novetats de Barcelona; Pardalets al cap, joguina lírica en un acte de Teodor Baró, estrenada el 27 de març del 1871 en el Teatre del Circo de Barcelona; Los estudiants de Cervera, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat el 3 de juliol del 1871 en el Teatre Tívoli de Barcelona; A sort i a ventura, humorada en un acte d’Eduard Vidal i de Valenciano, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 25 d’agost del 1871; A posta de sol, balada en dos actes de Serafí Pitarra, estrenada en el Teatre de Novetats de Barcelona el 18 de setembre del 1871; Lo somni daurat, sarsuela en dos actes amb lletra de Joaquim Arimon i Eduard Vidal i de Valenciano, estrenada en el Teatre del Circo de Barcelona el 22 de març del 1872; La fira de Sant Genís, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat en el Teatre Tívoli de Barcelona el 13 de juliol de 1872; Lo moro Benani, pas en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat en el Teatre del Circo de Barcelona el 15 del març del 1873; Paraula de rei, sarsuela en un acte amb lletra de Modest Busquets, estrenada en el Teatre Tivoli de Barcelona el juny del 1874; Lo sacristà de Sant Roch, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat en el Teatre Tívoli el 20 de juny del 1874; Lo pou de la veritat, sarsuela en tres actes amb lletra de Conrad Colomer, estrenada en el Teatre del Circo de Barcelona el 20 de febrer del 1875; El convidado de piedra, sarsuela en tres actes amb lletra de Rafael del Castillo, estrenada en el Teatre del Circo de Barcelona el 30 d’octubre del 1875; La por!, sarsuela en un acte amb lletra de Narcís Campmany Pahissa, estrenada en el Teatre Novetats de Barcelona el 7 d’abril del 1877; Lo cant de la Marsellesa, sarsuela en tres actes amb lletra de Narcís Campmany Pahissa i Joan Molas, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 6 de juny del 1877; Don Juan Tenorio, sarsuela en tres actes amb lletra de José Zorrilla, entrenada en el Teatro de la Zarzuela de Madrid el 31 d’octubre del 1877; Lo rellotge de Montseny, sarsuela en quatre actes amb lletra de Narcís Campmany i Joan Molas, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 24 de juliol del 1878; De la Terra al Sol, viatge fantàstic en tres actes amb lletra de Narcís Capmany, estrenat en el Teatre Tívoli de Barcelona el 23 d’agost del 1879; Petaca y boquilla, joguina comicolírica en un acte de Narcís Campmany, estrenada en el Teatre Novetats de Barcelona el 4 de març del 1880; El gran conquistador, sarsuela en un acte amb lletra de Josep Coll Britapaja, estrenada a Barcelona el novembre del 1881; La tuna, sarsuela en tres actes amb lletra de Josep Feliu i Codina, estrenada en Teatre del Circo de Barcelona el 21 d'octubre del 1882; i Laura, entremès en un acte de Narcís Campmany Pahissa, estrenat en el Teatre Español de Barcelona el 18 d’abril del 1885.

Va compondre un bon nombre de sarsueles que obtingueren molt bona acollida i sovint èxits memorables. Considerat un dels impulsors de la sarsuela a Barcelona, la seva obra ocupa un lloc important en els inicis del nacionalisme musical i és un capdavanter en la composició d’obres líriques en català, d’exaltació de la identitat catalana, ideari compartit per alguns dels seus amics, com el jove Felip Pedrell o Josep Anselm Clavé.

Gargallo, Jordi. «Nicolau Manent i Puig. 125 anys de la seva mort». L'Aurora de Clavé (Barcelona: Federació de Cors de Clavé), 3a època, núm. 5 (estiu-tardor-hivern 2012), p. 4-6.

Julià Seguí, Gabriel. «Manent, Nicolau». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. I. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 408–409.