Coreògraf, emprenedor, intèrpret
Alcoi, País Valencià, 1-2-1964
Coreògraf, emprenedor, intèrpret
Redactor/a: Bàrbara Raubert
Óscar Dasí (Alcoi, 1964) és un ballarí i coreògraf, cofundador l'any 1987 de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i membre de la seva junta directiva durant tres anys, si bé la tasca per la qual se'l reconeix és la direcció de La Porta de 1993 a 2013, quan es donen per acabades les activitats de l'associació. Paral·lelament, crea i interpreta diversos espectacles i videocreacions.
Óscar Dasí comença a ballar als catorze anys i poc després es trasllada a Barcelona, on passa per l'Institut del Teatre i La Fàbrica, l'espai de formació, residència i presentació dirigit per Norma Axenfeld i Toni Gelabert. Ben aviat arrenca la seva activitat professional amb diferents companyies i creadors nacionals i internacionals, com la belga Anne Teresa de Keersmaeker. A la seva companyia Rosas s'hi està dos anys, durant els quals participa en una de les produccions més arriscades, Ottone, Ottone (1989).
El retorn a Barcelona li serveix per connectar amb creadors com Natàlia Espinet, Cesc Gelabert, Francesc Bravo i Carmelo Salazar. Amb aquest últim inicia l'any 1992 una programació a la plaça de les Olles del Born —la Cia. Oscar y Carmelo, que el 2005 incorpora Bea Fernández i es passa a anomenar La Vana Gloria fins al 2008—, alhora que s'estava constituint La Porta.
La Porta fou una iniciativa particular de quatre creadors acabats d'arribar a Barcelona que volien reproduir les experiències autogestionades que havien conegut en el seu pas per Nova York. Eren Carol Dilley (Estats Units, 1960), Ana Eulate (Santander, 1963), Alexis Eupierre (Estats Units, 1966), Javier de Frutos (Veneçuela, 1963) i Carme Vadell (Palma de Malloca, 1965). Un any després, Carmelo Salazar i el mateix Óscar Dasí entren a formar part del col·lectiu, que arriba a estar integrat per vuit gestors-creadors l'any 1994 amb la incorporació de Víctor Turull (Barcelona, 1955).
Com a grup, el nom complet és La Porta, Associació Independent de Dansa de Barcelona. De 1992 a 1995 la seva activitat regular sostinguda foren les Edicions Porta, de les quals se'n presentaren 56, en què es mostraven creacions de petit format (entre 4 i 7 peces cada vegada) en llocs itinerants de la ciutat, passant pel Berlín Center, l'escola Àrea, la sala d'art Metrònom, el CCCB i sobretot la Sala Beckett. Durant els primers dos anys tenien lloc mensualment i s'hi programaven tots els artistes que hi volien participar, sense cap mena de filtre. Més endavant, aquestes activitats van passar a ser bimensuals i, a poc a poc, s'hi va anar instaurant una selecció artística que prioritzava les peces de recerca escènica que han caracteritzat essencialment La Porta, així com les aproximacions permeables amb la performance.
A partir de l'any 2000, La Porta és gestionada i dirigida només per Carmelo Salazar i Óscar Dasí, amb la complicitat d'Anna Rovira i Ana Buitrago. L'any 1996 rep el premi especial de la Crítica al millor espectacle per Brossa a La Porta, dirigit per Ana Eulate, i el 1995, el Premi Ciutat de Barcelona a les arts escèniques per haver generat un nou model de gestió per a les arts escèniques; el 2000 rep el Premi Aplaudiment FAD-Sebastià Gasch, i el 2001, el premi anual de l'Associació de Professionals de la Dansa.
A partir d'aquest moment, el suport institucional els permet d'ampliar les activitats i professionalitzar l'equip de gestió, cosa que arriba al punt àlgid gràcies a un conveni triennal amb la Generalitat de Catalunya de 2005 a 2007. Això els va servir per eixamplar el rang d'actuació amb cicles complets que facilitessin les condicions òptimes de presentació dels treballs escollits i també la proximitat més íntima amb el públic a través de recursos com residències, acompanyaments a la creació i presentació de treballs en procés, a banda de seminaris i suport a la creació escènica, videogràfica i de pensament. Tot això en paral·lel amb una programació amb lligams internacionals cada vegada més forts i que va començar el 2000 amb el projecte Dance Roads. El Dia Internacional de la Dansa de 2005 van programar la controvertida No paraderan, de Marco Berrettini, al Mercat de les Flors.
L'interès personal pel mitjà audiovisual d'Óscar Dasí l'ha dut a crear dues videodanses, Escenari (2005) i Phantasmata (2001), totes dues al costat de Bea Fernández i Carmelo Salazar com a intèrprets, a més d'un canal de vídeo a Internet sobre reflexió i pensament crític al voltant de les polítiques culturals sota el títol Menoslobos l'any 2009.
Actualment, Óscar Dasí està implicat en projectes diversos, com la programació del teatre Pradillo de Madrid.
20 febrer 1993. El varón de dolores. Óscar Dasí, Carmelo Salazar. Porta 3. Berlin Centre, Barcelona.
28 novembre 1993. Sense títol (2). Óscar Dasí, Carmelo Salazar. Porta 10. Sala Macao, Barcelona.
19 desembre 1995. Scenario. Óscar Dasí, Carmelo Salazar. Porta 25. Sala Beckett, Barcelona.
8 febrer 1996. Perego VII. Óscar Dasí, Carmelo Salazar. Porta 26. Sala Beckett, Barcelona.
2 octubre 1997. Sugestiones – Cohetes. Óscar Dasí, Carmelo Salazar. Porta 32. Sala Beckett, Barcelona.
4 juny 1998. Milaguas. Oscar Dasí, Carmelo Salazar i Bea Fernández. Porta 35. Sala Beckett, Barcelona.
Vídeodansa:
1995. Escenari.
2001. Phantasmata.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
