Xavier Benguerel i Godó

Compositor

Fill de l’escriptor Xavier Benguerel i Llobet (1905-1990), que en 1988 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i de Rosa Godó Gabarró. Després de la Guerra Civil la seva família s'exilià a Santiago de Xile, on inicià els seus estudis musicals. El 1954 tornà a Barcelona i formà pat dels deixebles de Cristòfor Taltabull, i molt aviat s'interessà per la música d'avantguarda i aplicà tècniques serials. Una de les primeres mostres d'aquest procés és la Cantata d'Amic i Amat (1959), que es presentà al Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània de Colònia el 1960 i que consolidà la seva projecció europea.

S'integrà en el Grup de Compositors de Barcelona juntament amb Joaquim Homs, Josep Maria Mestres Quadreny, Joan Guinjoan i Josep Soler.

La seva obra més coneguda és el Llibre Vermell (1987), inspirada en la música del còdex de l'Abadia de Montserrat. Es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1988, interpretada per l'Escolania de Montserrat i el Cor i l'Orquestra del Liceu, dirigits per Antoni Ros Marbà i amb muntatge escènic de Josep Maria Espada. Obra presentada com a oratori escenificat, es vincula estilísticament i estructuralment als drames musicals de l'edat mitjana.

El seu catàleg és força ampli i comprèn la música de cambra, la música simfònica, la música religiosa i l'òpera. En aquest terreny cal destacar l'òpera Spleen (1984), amb llibret de Lluís Permanyer, estrenada al Teatre Condal amb direcció escènica de Josep Maria Espada, escenografia i vestuari de Joan Josep Tharrats, coreografia de Guillermina Coll i sota la direcció de Joan Guinjoan. L'obra és un drama entorn d'artistes i crítics decadents en què es barreja el món de la droga i les passions humanes. Amb un tractament vocal convencional, però musicalment trencadora, l'obra es presentà l'any següent de l'estrena a l'Òpera de Frankfurt.

El 2014 la Generalitat de Catalunuya li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Influït inicialment per Bartók, Schönberg i Stravinski, de mica en mica anà forjant un estil propi que el convertí en un dels noms més destacats de la música catalana de la segona meitat del segle XX. Més enllà del serialisme, s'interessà per compositors com Lutoslawski o Penderecki i s'inclinà vers procediments aleatoris més lliures. L'òpera Spleen constitueix una fita destacable en l'òpera del segle XX.

Notes de la meva vida. Barcelona: Editorial Boileau, 2011.

Guinovart, Carles; Marco, Tomás. Xavier Benguerel. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. (Col·lecció Compositors Catalans; 1)

Persia, Jorge de. Xavier Benguerel, búsqueda e intuición. Madrid: Fundación Autor, 2006.

Rodríguez Picó, Jesús. Xavier Benguerel, obra y estilo. Barcelona: Estudio Música, Idea Books, 2001.

Marco, Tomás. Xavier Benguerel, una trayectoria compositiva. Madrid: ICCMU, 2011.

Xavier Benguerel i Godó a la Viquipèdia

Xavier Benguerel i Godó a enciclopèdia.cat

Fons de Xavier Benguerel a la Biblioteca de Catalunya

Article arran de la defunció de Xavier Benguerel i Godó. Diari Ara (10 agost 2017)

Web dedicat a Xavier Benguerel