Carlota de Mena Zamora

Intèrpret

Carlota era filla del còmic barceloní Miquel de Mena i de Dolors Zamora, actriu de Lebrija. Fou alumna del Conservatori Barcelonès (Teatre Odeon, 1860) i n'arribà a ser sòcia de mèrit. També participà com a aficionada a l'Orfeó Barcelonès (1862-1863). Entrà com a subalterna de la companyia d'Andreu Cazurro a l'Odeon el 1861 i hi romangué fins la temporada 1871-1872, quan s'uní professionalment amb Antoni Tutau al teatre Olimp. Mena va esdevenir la primera actriu indiscutible dels projectes modernitzadors que endegà Tutau, amb qui s'acabaria casant en segones núpcies.

Treballaren a l'Odeon (1874-1875), l'Espanyol (1879-80), el Liceu (1880-1881), el Tívoli (1883-1884), el Granvia (1892-1893), el Romea (1894) o el Principal (1898), així com en altres capitals catalanes, com Palma (1874), Vilanova i la Geltrú (1875-1876), Tarragona i Reus (1878-1879), Sabadell, Terrassa, Mataró (1897) o Olot (1898). Tanmateix, el local on més petja va deixar l'actriu fou al teatre Novetats, sobretot al llarg dels vuitanta i noranta al capdavant de la secció catalana i emparant la campanya de l'Associació d'Autors Dramàtics Catalans.

Mena acabà sent dirigida pel seu gendre, Enric Borràs, i fent col·laboracions esporàdiques per al Romea, el Novetats, el Tívoli i el Líric. Morí a finals de desembre del 1902 d'un atac d'apoplexia estant de gira a Manresa.

Del primer matrimoni amb l'actor Josep Delhom va tenir dos fills, també actors: Carles (1872) i Dolors (1869).

Carlota de Mena fou una de les grans primeres actrius de la segona meitat del segle XIX, juntament amb Mercè Abella o Paca Soler, de qui fou declarada hereva artística. Va ser elogiada per la seva versatilitat a l'hora de representar tot tipus de gèneres, des de melodrames i comèdies fins a Henrik Ibsen, bé fos en català o en castellà.

Per la seva vinculació amb Tutau i les campanyes del Novetats, fou acusada per alguns de tenir tracte de favor o d'exclusivisme. Malgrat tot, la feina de la tortosina quedaria com a referent interpretatiu per a actrius posteriors.

31 gener 1867. La virtut i la consciència. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Odeon.

7 desembre 1866. Les relíquies d'una mare. Anton Ferrer i Codina. Teatre Odeon. Secció Catalana.

29 gener 1866. Viva la llibertat, Bernat Pinyola. Just S. Parra. Teatre de l'Olimp. Secció La Talia Catalana.

Novembre 1866. Un embolic de cordes. J. M. Arnau. Teatre Romea. Teatre Català.

18 octubre 1886. Un pa com unes hòsties. Marçal Busquets. Teatre Odeon.

10 desembre 1866. Les modes. Frederic Soler. Teatre Odeon. Teatre Català.

17 octubre 1866. Coses de l'oncle. Frederic Soler. Teatre Odeon.

3 octubre 1866. Si us plau per força. Frederic Soler. Teatre Odeon.

Gener 1867. Fotografies. Josep Maria Arnau. Teatre Odeon.

Gener 1867. La noia de l'entresòl. Narcís Campmany. Teatre Odeon.

11 febrer 1867. Un anglès a Mataró. Andreu Brasés. Teatre Odeon.

10 febrer 1868. La sabateta al balcó. Frederic Soler. Teatre Odeon.

Octubre 1868. El pronunciament. Jaume Piquet. Teatre Odeon.

22 novembre 1868. La pietat del cel. Juan J. Clot. Teatre Odeon.

19 març 1869. Les heures del Mas. Frederic Soler. Teatre Odeon.

21 febrer 1873. Lo primer any republicà. Rossend Arús i Arderiu. Teatre Olimp. Cia. de Joan Perelló.

27 abril 1873. ¡Mai més monarquia! Rossend Arús i Arderiu. Teatre Espanyol.

4 juny 1873. La clau de casa. Pere A. Torres. Teatre Novetats.

16 juliol 1873. Rialles i ploralles. Francesc Ubach i Vinyeta. Teatre Novetats.

2 març 1875. El pagès de l'Empordà o flors trasplantades. Antoni Ferrer i Codina. Teatre Català. Secció Catalana.

12 març 1875. Bernat Pescaire. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Odeon.

17 març 1875. La casa pairal. Silvestre Molet. Teatre Odeon.

8 maig 1879. Gal·la Placidia. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

21 novembre 1878. El full de paper. Pere Anton Torres Jordi. Teatre Novetats.

26 febrer 1879. Un manresà de l'any vuit. Anton Ferrer i Codina. Teatre Novetats.

7 desembre 1881. L'anada a Montserrat. Eduard Aulés i Albert Llanas. Teatre Novetats.

15 març 1884. La taverna. [L'assommoir, d'E. Zola]. Adapt. d'E. Vidal i Valenciano i R. Arús i Arderiu. Teatre del Tívoli.

16 desembre 1885. El combat de Trafalgar. Pere A. Torres. Teatre Novetats.

7 gener 1886. No es tan fiero... Albert Llanas. Teatre Novetats.

17 febrer 1886. Mal pare! Josep Roca i Roca. Teatre Novetats.

24 març 1886. El fill del rei. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

5 maig 1886. Abans de la boda. Emili Vilanova. Teatre Novetats.

6 novembre 1886. L'escaleta del costat. Teodor Baró. Teatre Catalunya.

24 novembre 1886. El bordet. Josep Roca i Roca. Teatre Catalunya.

19 gener 1887. Gent de Mar. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Catalunya.

14 octubre 1890. Sogra i nora. Josep Pin i Soler. Teatre Novetats.

19 febrer 1891. Magdalena. Anton Ferrer i Codina. Teatre Novetats.

2 maig 1893. El núvol negre. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Novetats.

16 novembre 1897. El senyor Batlle. Teodor Baró. Teatre Principal.

17 gener 1898. Passions funestes. Conrad Roure i Modest Urgell. Teatre Principal.

21 març 1898. Vents d'oratge. Lluís Quer i Bonaventura Sanromà. Teatre Principal.

9 març 1898. Lluny dels ulls, a prop del cor. Modest Urgell. Teatre Principal.

1898. Àngela. Josep Nogué i Roca. Teatre Romea. Cia. d'Enric Borràs.

22 desembre 1898. La mel. Manel Rovira i Serra. Teatre Romea.

20 abril 1901. Riu avall. Manel Rovira i Serra. Teatre Novetats. Cia. d'Enric Borràs.

27 abril 1901. Els encarrilats. Juan Torrendell Teatre Novetats. Cia. d'Enric Borràs.

15 novembre 1890. La boja. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Teatre Català.

14 maig 1892. L'ànima morta. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Teatre Català.

10 novembre 1892. La Dolores. Josep Feliu i Codina. Teatre Novetats.

20 maig 1893. En Pólvora. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

25 novembre 1893. Nora (Casa de nines). Henrik Ibsen. Teatre Gran Via.

7 abril 1894. L'argolla. Ignasi Iglésias. Teatre Gran Via.

2 març 1901. Els primers freds. Ignasi Iglésias. Teatre Tívoli. Cia. d'Enric Borràs.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 14, sobre amb l'epígraf «Mena, Carlota». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial: PAM, 1995.

Julio, Teresa. Entrada «Carlota de Mena» al Diccionari biogràfic de dones (2010).