Francesca Soler Duran, 'La Paca'

Intèrpret

Filla d'un comandant de l'exèrcit, s'introduí en el teatre com a aficionada a través de les reunions particulars. El 1850 debutà al Teatre Olimp i fou una de les concurrents a les societats El Fénix (1853-1854), El Pireo (1954-1957) —emparades entre setmana al Teatre Odeon— o El Triunfo, dirigida per Rafel Ribas.
El fet de sobresortir-hi li va valdre entrar com a primera actriu de l'Odeon, que dirigia Andreu Cazurro (1863-1864), al costat d'Iscle Soler i Lleó Fontova. Amb ells estrenà L'esquella de la torratxa, portà al Prado Catalán l'estiu del 64 més obres catalanes i, finalment, formaren la companyia La Gata. Seguí a l'Odeon, tant en la societat Orfeó Barcelonès com en qualitat de primera actriu de la companyia regular i de La Gata, fins que Frederic Soler es va ocupar del Romea i hi traslladà bona part de l'elenc de l'Odeon (1867-1868). En aquest local fou dirigida per Fontova, Gervasi Roca o Garcia Parreño (durant la temporada en què s'assumí conjuntament el Liceu i l'Olimp, 1871-1872), i fou on assolí la plenitud de la seva carrera artística. No se'n mogué fins a la temporada de 1880-1881, a excepció de les gires d'estiu que portaven la companyia arreu dels Països Catalans.

Es retirà el 1881 per una malaltia que se l'emportà el 1884, amb només 51 anys. Amb Salvador Ros, tingué dos fills, Marià i Àngela.

Francesca Soler va ser l'actriu predilecta de Frederic Soler. Li confià els papers de primera dama, des dels inicis amb les gatades fins als drames posteriors. Com Lleó Fontova, es guanyà ben aviat el favor del públic, que l'anomenava popularment La Paca, i va esdevenir part imprescindible del primer nucli professional estable que es dedicà al conreu del teatre en català.

Tot i que moltes de les notícies que n'han quedat fan notar que patia un lleu defecte que li afectava la dicció, la seua mal·leabilitat i un registre ampli feien que passés desapercebut. Riera i Bertran constatà que era admiradora de l'estil que observà en les actrius italianes més en voga del moment, com Giacinta Pezzana i Virginia Marini.

11 abril 1864. L'esquella de la Torratxa. Frederic Soler i Joan Sariols. Teatre Odeon. 
30 novembre 1865. Els banys de Caldetes. J. M. Arnau. Teatre Odeon. La Gata.
3 febrer 1865. Una noia és per un rei. Conrad Roure. Teatre Odeon. La Gata.
24 febrer 1865. El boig de les campanilles. Frederic Soler. Teatre Odeon.
27 abril 1865. Qui juga no dorm. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Odeon. 
13 juliol 1865. La gata moixa. Adela Martínez [Rosa Mirallets i Piu]. Teatre Varietats. 
4 abril 1865. Tal faràs, tal trobaràs. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Principal.
28 abril 1865. El castell dels tres dragons. Frederic Soler. Teatre Odeon.
28 juny 1865. A l'altre món. J. M. Arnau. Teatre Varietats. 
8 juliol 1865. Les carabasses de Mont-roig. Frederic Soler. Teatre Varietats.
7 agost 1865. Liceístes i cruzados. Frederic Soler. Teatre Varietats. 
30 novembre 1865. Un mercat de Calaf. Frederic Soler. Teatre Odeon. 
14 desembre 1865. En Joan doneta. Frederic Soler. Teatre Odeon.
21 desembre 1865. La pubilla del Vallès. J. M. Arnau. Teatre Odeon. Secció Catalana.
29 gener 1866. La por guarda la vinya. Lleó Fontova. Teatre Odeon. 
1 febrer 1866. Un mosquit d'arbre. Josep Feliu i Codina. Teatre Odeon. La Gata.
12 febrer 1866. Una juguesca. Pau Estorch. Teatre Odeon. 
1 març 1866. Els herois i les grandeses. Frederic Soler. Teatre Odeon. La Gata.
5 març 1866. Contra enveja... Narcís Campmany. Teatre Odeon.
6 abril 1866. Les joies de la Roser. Frederic Soler. Teatre Odeon. 
23 abril 1866. Si m'embrutes t'emmascaro. Narcís Campmany. Teatre Odeon.
31 gener 1867. La virtut i la consciència. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Odeon.
25 abril 1866. Amor de pare. Pau Estorch i A. Gallissà. Teatre Odeon.
7 juliol 1866. La capital de l'Imperi. Andreu Brasés. Teatre Varietats. Cia. de Lleó Fontova.
30 juliol 1866. O rei o res! Frederic Soler i Enric Carreras. Teatre Varietats. Cia. de Lleó Fontova.
20 novembre 1866. Les modes. Frederic Soler. Teatre Odeon.
Novembre 1866. Un embolic de cordes. J. M. Arnau. Teatre Romea. Teatre Català.
7 desembre 1866. Les relíquies d'una mare. Anton Ferrer i Codina. Teatre Odeon. Secció Catalana.
1867. La guerra civil. Teodor Baró. Teatre Romea.
1867. A la quarta pregunta. Marçal Busquets. Teatre Romea. 
3 octubre 1867. La rosa blanca. Frederic Soler. Teatre Odeon.
21 novembre 1867. La copa del dolor. Narcís Capmany i Andreu Brasés. Teatre Romea. Teatre Català.
7 desembre 1867. Les dues nobleses. Ramon Bordas i Estragués. Teatre Romea.
19 desembre 1867. Un jefe de la Coronela. Antoni Ferrer i Codina. Teatre Romea.
9 gener 1868. Palots i ganxos. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
Abril 1868. La urbanitat. Frederic Soler. Teatre Romea. 
3 març 1868. La mitja taronja. J. M. Arnau. Teatre Romea.
Juny 1868. A la lluna de València. Narcís Campmany i Pahissa. Camps Elisis.
8 octubre 1868. Les francesilles. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català. 
12 gener 1869. Les pubilles i els hereus. J. M. Arnau. Teatre Romea. Teatre Català.
9 març 1869. Les papallones. Frederic Soler. Teatre Romea. 
30 novembre 1869. En el camp i en la ciutat. J. M. Arnau. Teatre Romea. Teatre Català.
20 desembre 1869. Un pom de violes. Conrad Roure. Teatre Romea.
24 març 1870. El collaret de perles. Frederic Soler. Teatre Romea. 
15 desembre 1870. Els egoistes. Frederic Soler. Teatre Romea. 
1871. Els fadrins externs. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea. Teatre Català. 
1871. Don Gervasi. Francesc de S. Vidal.
23 febrer 1871. Els polítics de gambeto. Frederic Soler. Teatre Romea. 
14 novembre 1871. El rector de Vallfogona. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
1872. Romanços. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea. Teatre Català.
16 abril 1872. L'àngel de la guarda. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
28 octubre 1872. La dida. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
2 desembre 1873. La Verge de la Roca. Pere A. Torres. 
16 abril 1874. El ferrer de tall. Frederic Soler. Teatre Romea. 
28 setembre 1875. Dones! J. M. Arnau. Teatre Romea. 
4 abril 1876. El plor de la madrastra. Frederic Soler. Teatre Romea. 
22 febrer 1877. Senyora i majora. Frederic Soler. Teatre Romea.

• Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 22, s'obre amb l'epígraf «Soler de Ros, Francisca». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
• Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial i PAM, 1995.
• Riera i Bertran, Joaquim. «Los actors del teatro català. Doña Francisca Soler de Ros». A: La Renaixença, tom I, any IX, núm. 3 (1879), p. 141-145.