Anna Monner Bassas

Intèrpret

Neta, filla i germana d'actors, Anna Monner va nàixer a Palma, on els pares, Agustí i Anna, estaven de gira amb l'actor espanyol Manuel Catalina. A més, perpetuant la saga, es va casar amb l'actor Enric Antiga i Bas el 1870 i hi tingué dos fills, Enriqueta i Agustí, el qual també va dedicar-se a la interpretació.

Debutà el 1862 al teatre Tirso de Molina de Barcelona fent un paper infantil en la companyia del seu pare. A partir de llavors, i malgrat que no tenia vocació pel teatre, tal com afirmà en una entrevista posterior, seguí sota la tutela paterna fins al 1868 als teatres del passeig de Gràcia (Tirso, Varietats i Espanyol). Després, amb Antiga i Isern formaren una companyia amb què van actuar en diverses poblacions catalanes al llarg dels anys setanta.

Va començar a treballar per a la companyia Tutau-Mena com a segona dama al Teatre Espanyol el 1879. Hi continuà al llarg dels vuitanta i noranta al Novetats i en les campanyes del Bon Retir, Teatre de Catalunya (Eldorado), Principal de Gràcia, Principal de Barcelona i al Tívoli, fins que la temporada 1888-1889 va passar al Romea substituint Caterina Mirambell. En aquesta etapa és quan més èxits va conrear fent teatre en català, especialment en les estrenes de Guimerà, Rusiñol i Iglésias. Va romandre-hi gairebé ininterrompudament fins al 1903, quan un atac de feridura que li causà una paràlisi parcial la retirà de l'escena.

Anna Monner va ser una de les actrius més destacables de l'escena catalana del darrer terç del segle XIX. Va sobresortir de manera especial encarregant-se dels papers de genèrica o característica, ja en la maduresa de la seva carrera, després d'haver fet durant anys de segona dama o dama jove i executant repertori bilingüe en castellà i en català. Els crítics de l'època la consideraren hereva de Caterina Mirambell, Carlota de Mena o Paca Soler, les grans dames del primer teatre català de la Renaixença.

5 març 1866. Cristeta l'estanquera. Joaquim Marinel·lo. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.

19 març 1866. La perla del Montseny. Just S. Parra. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.

16 abril 1866. M'ha caigut la loteria! Just S. Parra. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.

16 abril 1866. L'he perdut, ¡ai!, l'he perdut! Just S. Parra. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.

15 març 1884. La taverna. [L'assommoir, d'E. Zola]. Adapt. d'E. Vidal i Valenciano i R. Arús i Arderiu. Teatre del Tívoli. Cia. Tutau-Mena.

16 desembre 1885. El combat de Trafalgar. Pere A. Torres. Teatre Novetats. Cia. Tutau-Mena.

17 febrer 1886. Mal pare! Josep Roca i Roca. Teatre Novetats. Cia. Tutau-Mena.

Gener 1889. El Sant Cristo gros. Eduard Aulés. Teatre Romea. Teatre Català.

10 desembre 1889. El padrí. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Romea. Teatre Català.

5 febrer 1891. La rondalla de l'infern. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

12 octubre 1891. L'agulla. Francesc Pelai Briz. Teatre Romea. [estrena pòstuma].

21 febrer 1893. La dama de Reus. Manuel Rocamora. Cia. de Teodor Bonaplata.

27 febrer 1893. Sense sogre. Eduard Aulés. Teatre Romea.

3 març 1892. Hidromel. Ernest Soler de las Casas. Teatre Romea.

14 abril 1893. Or. Frederic Soler i Simó Alsina. Teatre Romea.

24 abril 1896. La festa del blat. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

1 maig 1896. El gec d'en Migranya. Teodor Baró. Teatre Romea.

11 gener 1897. Faixa o caixa. Pere Reig Fiol. Teatre Romea.

16 novembre 1897. El senyor Batlle. Teodor Baró. Teatre Principal. Cia. Tutau-Mena.

9 març 1898. Lluny dels ulls, a prop del cor. Modest Urgell. Teatre Principal. Cia. Tutau-Mena.

4 octubre 1898. Mossèn Janot. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

22 desembre 1898. La mel. Manel Rovira i Serra. Teatre Romea. Cia. Tutau-Mena.

31 gener 1899. La farsa. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

17 novembre 1899. La resclosa. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.

8 gener 1900. Lo comte l'Arnau. Frederic Soler. Teatre Romea [estrena pòstuma].

25 gener 1901. Gent de vidre. Manel Rovira i Serra. Teatre Romea.

14 octubre 1901. Llibertat! Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

26 novembre 1901. El sí de les noies. Fernández de Moratín [Adapt. d'Albert Llanas]. Teatre Romea.

20 gener 1902. El cor del poble. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.

29 abril 1902. Els jocs florals de Canprosa. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

24 octubre 1902. El malalt crònic. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

6 febrer 1903. Els vells. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.

6 abril 1903. Flor tardana. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.

14 abril 1903. La reina del cor. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.

17 abril 1903. L'hèroe. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.                                                      

11 maig 1903. El pati blau. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

18 abril 1904. Via crucis. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.

Bonavia, Salvador. «Una visita a l'Agna Monner». Teatre Català, núm. 68 (14 juny 1913) p. 390-394. En el mateix número s'inclou: Iglésias, Ignasi. «Agna Monner», p. 387-389, i Artís, Josep. «Pels contents i els amargats», p. 394-395.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 14, sobre amb l'epígraf «Monner Bassas, Anna». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial: PAM, 1995.

Julio, Teresa. «Anna Monner». A: Diccionari biogràfic de dones. 2010.

Anna Monner a la Viquipèdia

Anna Monner a enciclopèdia.cat