Li-Chang

Joan Forns i Jordana ingressa al Seminari de Barcelona als deu anys, però l'abandona entre els dotze i els tretze per fer d'aprenent de forner. És a aquesta edat que descobreix casualment la màgia veient actuar el Caballero Salim (l'il·lusionista Felip Millàs). S'endinsa en els secrets de l'il·lusionisme, coneix la botiga El Rey de la Magia i fa amistat amb Joaquim Partagàs. Fins als disset anys actua amb els noms de Caballero Forns, The Great Forns i Doctor Misterio.

En una segona etapa (1933-1945), defineix i referma la seva personalitat artística inspirant-se en l'il·lusionista Fu-Manxú: passa a anomenar-se Ling-Fu, i tant el vestuari com la posada en escena ja tenen l'estètica xinesa que el caracteritzarà per sempre (d'aquí l'apel·latiu popular «El xinès de Badalona»). Entre el 1933 i el 1936 gira per l'Estat espanyol amb envelat propi (el Gran Circo Forns, que ofereix circ, il·lusionisme i varietats). Entre el 1936 i el 1943 passen per la seva vida la Guerra Civil, algunes actuacions, el casament amb Ramona Mitjans (la seva futura ajudanta Foo-Ling), el servei militar i el naixement de Joan Maria Forns, el seu primer fill. A partir de 1943, Ling-Fu i Foo-Ling actuen per tota la Península.

El 1945, per un malentès burocràtic, Joan Forns ha de canviar de nom artístic: deixa de dir-se Ling-Fu i tria Li-Chang, però conserva l'àlies El demonio amarillo. Entre el 1945 i el 1954 crea i explota les anomenades «revistes fantàstiques», en què, sobre una senzilla trama argumental, combina els seus números d'il·lusionisme amb atraccions de revista. Són grans produccions, amb música original en directe, decorats fastuosos i entre vint i trenta artistes en escena: vedets, cos de ball, músics, cantants, humoristes, etc. Amb aquesta fórmula de gran espectacle omple els millors teatres de l'Estat espanyol.

En el període 1955-1969, Li-Chang abandona les revistes màgiques per esdevenir atracció internacional de primer nivell, acompanyat en escena només per la seva esposa (Foo-Ling), els dos fills (Joan Maria i Montserrat) i algun ajudant contractat. Recorren Europa actuant als cabarets i casinos més selectes i apareixen en totes les televisions. Són l'atracció estel·lar del Holiday on Ice a Israel, triomfen al Circus Krone de Munic i fan gires circenses extenuants pel Regne Unit (Bertram Mills Circus), França (Cirque Amar) i Itàlia (Circo Moira Orfei).

El 1970, l'esposa i els fills deixen el món de l'espectacle i Li-Chang es retira dels escenaris. El 1982, però, l'estímul de companys, admiradors i amics el fa tornar (2a Trobada Màgica de la Costa Brava, El Llantiol, etc.). El 1983 intervé al curt de Manuel Cussó, amb guió de Joan Brossa, Màgia a Catalunya, produït per l'Institut de Cinema Català.

El Foment de les Arts Decoratives li atorga un Aplaudiment FAD Sebastià Gasch (1977) i el Premi d'Honor Sebastià Gasch (1985). El 1982 rep la Medalla de Oro al Mérito Mágico de la Sociedad Española de Ilusionismo, i el 1988, la Medalla de Oro del I Congreso Internacional de Amigos del Circo. La ciutat de Badalona l'homenatja el 1985 i el 1995, i el 1997 la Trobada Internacional de Mags d'Almussafes el nomena Mag d'Honor. Mantenint sempre l'elegància personal i escènica que el caracteritzaren, fa les últimes actuacions a les II Jornades Màgiques de Mollet (1992) i a La Màgia de la Mercè (1993).

Li-Chang va actuar per Europa i Àsia amb espectacles modèlics en imaginació, saviesa i luxe. L'instint d'hibridació és una de les seves grans aportacions a l'evolució de la màgia, primer teatralitzant els números i després construint espectacles en què màgia i revista s'inserien en una estructura dramatúrgica.

Joan Forns era un artesà de l'ofici: extremament minuciós a l'hora d'idear, produir, dirigir i interpretar els seus espectacles, també dissenyava els decorats i els elements escenogràfics, es construïa ell mateix la majoria dels accessoris i esbossava de manera molt precisa com havien de ser els cartells i la publicitat.

Mag dilecte de Joan Brossa, ha estat l'últim gran mestre de l'il·lusionisme clàssic català i l'últim representant de l'època daurada d'aquest art, en la línia dels Blakstone, Kalanag, Richiardi o el seu admirat Fu-Manxú. Amb Li-Chang es tanca un període històric iniciat el 1845 a París amb les Soirées fantastiques de Jean Eugène Robert-Houdin.

Joan Forns ha rebut l'admiració dels mags de les noves generacions, als quals ha impartit un mestratge tècnic, artístic i deontològic fruit de tota una vida d'amor a l'il·lusionisme. A més dels homenatges que Badalona li va tributar en vida, un cop desaparegut el mag, la ciutat ha demostrat una gran sensibilitat envers la figura i l'obra d'un dels seus fills predilectes creant un fons bibliogràfic d'il·lusionisme (Biblioteca Can Casacuberta), inaugurant una plaça amb el seu nom i, molt especialment, instaurant el Festival Internacional de Màgia de Badalona Memorial Li-Chang.

Hi ha alguns espectacles de Li-Chang que li servien de banc de proves mentre preparava les revistes màgiques següents. És el cas de Brisas del mundo, Fantasías de ensueño, Internacional Televisión, El sueño del opio, Noches de Nanking, En el jardín de un templo chino, Locuras 1952 i Estamos... ¡como nunca!. Indexem només les tres revistes fantàstiques de referència en la història de l'il·lusionisme català: El embrujo de Asia (1945-1947), El sueño de una noche en China (1949-1952) i El dragón de oro (1952-1954).

Revistes fantàstiques
(guió i direcció: Joan Forns)
24 febrer 1945. El embrujo de Asia (La revista de los misterios). Direcció musical: mestre Sanmartín. Sala Mozart, Barcelona.
8 juliol 1949. El sueño de una noche en China. Música i direcció musical: Isidre Molas. Teatre Tívoli, Barcelona.
18 setembre 1952. El dragón de oro. Música i direcció musical: Isidre Molas. Teatre Espanyol, Barcelona.

• Brossa, Joan. Anafil. Barcelona: Edicions 62, 1987.
• Jané, Jordi. Li-Chang, el xinès de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2004.
• Magic-Kim. Un siglo de ilusionismo en Catalunya (1880-1980). Sant Joan Despí: CEDAG, S. A., 1981.
• Montilla, Alain («Alain Denis»)<. Mags i màgia a Catalunya. Una visió històrica. Badalona: Museu de Badalona, 2010.

El Museu de Badalona pot facilitar fotografies de cartells i actuacions de Li-Chang, corresponents al llibre Li-Chang, el xinès de Badalona, editat pel Museu l’any 2004.

• <http://www.museudebadalona.cat>
• <info@museudebadalona.cat>