Mag Lari

Intèrpret

Mentre cursa els estudis de filologia catalana s'introdueix en l'il·lusionisme com a ajudant de diversos mags. Debuta professionalment amb Meritxell Huertas (La màgia de Mag Lari & Secundina, 1994) al cafè-teatre Llantiol, on actuen fins al 1997. El 1995 guanyen el Premio Nacional de Magia Cómica, gràcies al qual giren per França, Suïssa, Portugal i el Japó. El 1997, Lari i Meritxell Huertas (Mag Lari & Meri Sue) estrenen Màgic 70. Després de la gira internacional, Huertas deixa la companyia i s'incorpora a La Cubana.

Josep Maria Lari continua com a solista i es va fent un lloc en el panorama de l'il·lusionisme teatral gràcies a una definida presència escènica i a l'espectacularitat de les propostes. El 2002 rep el premi al millor espectacle de sala de la Fira de Teatre de Tàrrega per Tanatorium Project (rebatejat més endavant com a Estrelles de la màgia), un muntatge en què interpreta diversos personatges mitjançant la combinació d'il·lusionisme i transformisme. Ha guanyat el premi Fundació Agustí Asensio a l'esforç (2003), el premi ARC a les Arts Escèniques (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, 2009) i dos premis Butaca (per Secrets, 2007, i Splenda, 2011).

La seva popularitat ha transcendit l'àmbit merament escènic per entrar en el mediàtic: s'ha convertit en personatge de còmic a la revista Cavall Fort, fou tertulià habitual a El Matí de Catalunya Ràdio quan el programa el conduïa Manel Fuentes i ha estat personatge televisiu en diverses cadenes (TV3, Antena 3, La Sexta, Tele 5).

Lari concep i realitza els espectacles a partir d'una dramatúrgia posada constantment al servei del peculiar discurs humorístic del seu personatge. Juga a l'efecte sorpresa amb escenografies contundents i utilitzant recursos escènics d'impacte (fum, il·luminació, música, coreografia i efectes sonors i, fins i tot, amb la manera de presentar els grans aparells). Per bé que en la dramatúrgia dels seus espectacles hi col·laboren sovint noms importants de l'il·lusionisme i l'escena dels Països Catalans (d'Enric Magoo a Selvin passant per Yunke i Àngel Llàcer), Lari sempre aporta idees originals i intervé personalment en la direcció. Especialitzat en grans il·lusions, ha tendit progressivament a la magnificència i, gràcies a això i a una prolixa activitat mediàtica, ha aconseguit arribar al gran públic.

(Fins al 2017)

1994. La Màgia de Mag Lari & Secundina. Cafè-Teatre Llantiol.

1997. Màgic 70.

1998. Màgiacadabra.

2000. Increïble.

21 febrer 2002. Tanatorium Project (després Estrelles de la Màgia). Dramatúrgia i direcció: Òscar Barberán i Mag Lari. Teatre Zorrilla, II Memorial Li-Chang de Badalona.

2004. Mil·lennium. Fira de Tàrrega.

2007. Secrets. Fira de Teatre de Tàrrega.

2009. Sonrisas y Magia.

6 desembre 2011. Splenda. Teatre Tívoli. Direcció: Mag Lari i Àngel Llàcer.

2013. La Màgia de Mag Lari.

2015. Lari Poppins.

2015. Ozom.

2016. Una Nit amb el Mag Lari.

2017. Dolce Vita.

2017. 25 Il·lusions.

La màgia de Michael Jackson. Lleida: Pagès Editors, 2009.

Lari, Montse. Els secrets del Mag Lari. Lleida: Pagès Editors, 2007.

Lucena, Enric. Mag Lari. La màgia de fer màgia. Lleida: Pagès Editors, 2012.

Web oficial: <http://www.maglari.com>

Blog: <http://maglari.blogspot.co.uk>

Mag Lari a la Viquipèdia.

Llibres i monografies sobre el Mag Lari.