Logo Institut del Teatre

Valls, Tarragona, 25-9-1896  Cambridge, Regne Unit5-1-1970

Compositor

Redactor/a: Xosé Aviñoa

Biografia

Fill d'un comerciant de vins suís establert a Valls, inicià la formació musical al col·legi dels Germans de Sant Gabriel i a dotze anys es traslladà a Suïssa per prosseguir amb els estudis de secundària i de comerç a fi de continuar el negoci patern. També hi rebé classes d'harmonia i contrapunt amb Hugo Strauss. Interessat per la composició, començà a fer les seves primeres obres i, poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Munic per estudiar a l'Acadèmia Reial de Música. 

En esclatar la guerra europea es traslladà a Barcelona, estudià piano amb E. Granados i amb F. Marshall i composició i musicologia amb F. Pedrell. Sorgeix així la primera obra, L'infantament meravellós de Scherezada, sobre poemes de J. M. López-Picó, dedicada a la soprano C. Badia. Inquiet per millorar la seva formació, el 1923 es traslladà a Viena per estudiar amb A. Schönberg, a qui seguí més tard a Berlín. Aquest autor vienès sostenia que la tasca que s'havia de dur a terme amb l'alumne era progressar junts a la recerca de procediments compositius propis. Així doncs, el 1929, amb una sòlida formació, s'establí a Barcelona, on es guanyà la vida fent traduccions i escrivint articles. La puixant Associació de Música da Camera li va dedicar aquell any un concert monogràfic, senyal del respecte que es mereixia, tot i ser encara ben jove. D'aquesta època són les Catorze cançons populars de Catalunya i les Dues sardanes per a cobla, en què sembla aparèixer el folklorista, però també el llenguatge innovador après a Viena. El 1930 es casà amb Leopoldina Fechtegger, que havia conegut a Viena. 

El 25 de juny de 1931 es va presentar amb el grup de Compositors Independents de Catalunya (CIC), format, a més, per Manuel Blancafort, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Joan Lamote de Grignon, Federic Mompou, Baltasar Samper i Eduard Toldrà. En l'únic concert d'aquest grup, Gerhard presentà el Trio núm. 2 i Set Hai-Kai, obres encara no vinculades a l'experimentalisme posterior. És el moment de l'inici de la relació amb el seu deixeble Joaquim Homs i de la seva participació en revistes com Mirador.

En restablir-se la Generalitat de Catalunya el 1932, sentí l'abrandament del moment, al qual contribuïren el seu germà Carles i el seu amic Ventura Gassol, i es vinculà a diverses institucions del govern autònom; entrà a l'Escola Normal com a professor, a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya (on col·laborà amb H. Anglès en l'edició dels Sis quintets d'Antoni Soler i la transcripció i edició de l'òpera Merope, de Terradellas) i a la Ponència de Música de la Conselleria de Cultura, al costat d'Higini Anglès, Pau Casals i Jordi Rubió. Fou un dels fundadors d'ADLAN (Amics de l'Art Nou), creada el 1932, en què figuraven arquitectes, pintors, poetes i músics com J. Ll. Sert, J. Prats, J. Miró, S. Dalí, J. Gomis, J. V. Foix i, fins i tot, F. García Lorca. També va formar part del Comitè de Ràdio en el Departament de Cultura, constituït el 1933, en què figuraven Pau Casals, Xavier Regàs, Francesc Martorell, Josep Fontbernat, Jaume Rosquelles i Tomàs Roig i Llop, entre d'altres. El 1936 formà part també del grup que posà en marxa la iniciativa de l'entitat Discòfils Pro Música, destinada a donar relleu cultural al nou univers de la fonografia a través d'audicions discogràfiques comentades, iniciativa que en els anys cinquanta va prosseguir el seu deixeble Joaquim Homs.

A causa de la seva vinculació amb Schönberg, de qui havia fet d'amfitrió el 1931 durant els sis mesos d'estada del compositor vienès a Barcelona, i de la seva presència en les activitats de la SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània) en el festival de 1932, en el qual havia presentat Sis cançons populars de Catalunya, Gerhard esdevingué el membre més actiu de la secció espanyola i catalana de la SIMC i en promogué el XIVè Festival, que tingué lloc a Barcelona del 18 al 25 d'abril de 1936, juntament amb el III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, dirigit pel seu amic Higini Anglès. Malgrat el decurs de la Guerra Civil, Gerhard continuà vinculat a la SIMC, i en el Festival de Londres (1938) va treballar en defensa de la música espanyola, amenaçada per la barbàrie franquista. Hi fou escollit membre del Presidium de l'entitat, fet que va facilitar més tard la bona recepció que tingué a Cambridge, on s'establí després de passar per París en l'exili iniciat després de l'arribada de les tropes colpistes a Barcelona. No fou fàcil començar de nou, ja que era un exiliat en un país implicat en la Segona Guerra Mundial, així que hagué de tornar a fer treballs de supervivència fent arranjaments per a la BBC de músiques espanyoles de gènere inferior. Finida la guerra, millorà la qualitat de les col·laboracions amb la BBC, que li encarregà la composició d'obres pròpies i li proporcionà la direcció de programes rellevants. La seva òpera còmica The Duenna («La dueña», sobre text de Sheridan) (1945-1947) (estrena a Madrid el 1992) respon a l'interès manifest per les tradicions literàries espanyoles o catalanes, molt presents en la seva producció, com el ballet Don Quixot (1940-1941), una òpera de la qual escrigué diverses suites orquestrals amb la finalitat de donar a conèixer la partitura en versió concertística. 

Consolidada la seva situació al Regne Unit, el 1958 instal·là a la Universitat de Cambridge un laboratori de música electroacústica que utilitzà per a la realització de músiques per a l'escena. El 1960 adoptà la nacionalitat britànica i el 1968 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la institució que l'havia acollit. A partir de 1950 s'orientà vers posicions més personals amb la Simfonia núm. 1, desenvolupant procediments serials molt personals a partir d'elements mètrics o rítmics relacionats amb les successions de tons.

El seu interès per l'escena es decanta més pel món del ballet, posat en relleu per la gran activitat coreogràfica del segle xx amb singulars obres com els ballets Ariel (1934, sobre guió de J. V. Foix i decorats de J. Miró, que, en forma de suite, es presentà al Festival de la SIMC de 1936), Soirées de Barcelone (1936-1938), Don Quixot, (1940), Alegrías (1942) i Pandora (1943-1944); tanmateix, també entrà discretament en el món de l'òpera amb The Duenna.


Significació

Robert Gerhard és el compositor hispànic de major volada del segle xx, molt implicat en la vida artística i cultural de la seva ciutat. La seva adscripció al corrent avantguardista denominat Segona Escola de Viena pels estudiosos i la seva estreta relació amb Arnold Schönberg li atorguen la paternitat del corrent dodecafònic a Espanya. De la relació amb Pedrell vingué la sensibilitat per la música històrica, paradoxalment tan allunyada dels plantejaments dodecafònics.


Publicacions

Piano: Sonatina a Carlos (1914), Dos apunts (1922), Tres impromptus (1950).

Veu i piano: L’infantament meravellós de Scherazada (J. M. López-Picó, 1917), Cançó del goig perdut (J. Carner, 1927), Cançons populars catalanes (1929), Cançó (P. Serafí, 1932), Excelsior (J. Carner, 1933), Cancionero de Pedrell (1941).

Música de cambra: Trio núm. 1 en si, vl., cello., p. (1918), Trio núm. 2, vl., clar., p. (1922), Quintet de vent (1928), Viola sonata, vla., p. (1950), Quartet de corda núm. 1 (1955), Cello sonata, cello, p. (1956), Quartet de corda núm. 2 (1962), Gemini, vl., p. (1966); Orq. C.: Sardana núm. 1 (1956), Nonet (1957), Leo (1957), Concert for 8 (1962), Himnody (1963), Libra (1968).

Orquestra: Concertino (1928), Albada, interludi i dansa (1936), Simfonia homenatge a Pedrell (1941), Pedrelliana (1941), Concert per a violí i orquestra (1945), Concert per a piano i cordes (1951), Simfonia núm. 1 (1953), Concert per a clavecí, cordes i percussió (1956), Simfonia núm. 2 (1959), Simfonia núm. 3. Collages (1960), Concert per a orquestra (1965), Epithalamion (1966), Simfonia núm. 4. New York (1967), Metamorfosi (1968).

Veu i orquestra: Sis cançons populars catalanes, s. (1931), L’alta naixença del Rei En Jaume, s., bar., cor (J. Carner, 1932), La pesta, rec., cor (Camus, 1964).

Música electroacústica: Audiomoviles I-IV, cm. (1959), Plany per la mort d’un torero, rec. i cm. (García Lorca), Deu peces, cm. (1961), Sculptures I-V, cm. (1963).

Obres escèniques: The duenna òpera (Sheridan, 1947). Ballet: Ariel (1934), Soirées de Barcelona (1938), Alegrías (1942), Pandora (1944), Don Quixot (1949).


Bibliografia
  • Alonso Tomás, D. La formación musical de Roberto Gerhard. Logronyo: Universidad de la Rioja, 2011.
  • Carbonell, J. L’Escola Normal de la Generalitat (1931-1939). Barcelona: Edicions 62, 1993.
  • Homs, J. Robert Gerhard i la seva obra. Barcelona, 1991.
  • Mestres Quadreny, J. M. Vida i obra de Robert Gerhard. Barcelona: Centre Robert Gerhard, 2011.
  • Perry, M. E. «Early Works and life of Roberto Gerhard». A: The Roberto Gerhard Companion. Londres: Ashgate, 2013.
  • Sackwill-West, E. «The music of Roberto Gerhard». The Arts, núm. 2, 1947.
  • Sánchez de Andrés, L. Pasión, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard. Madrid: Fundación Scherzo, 2013.

White, J. «Promoting and Diffusing Catalan Musical Heritage: Roberto Gerhard and Catalan Folk Music». A: The Roberto Gerhard Companion. Londres: Ashgate, 2013.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x