Pep Tosar

Director, dramaturg, intèrpret

Llicenciat en Art Dramàtic, especialitat en Interpretació, per l'Institut del Teatre de Barcelona (1984). Ha fet diferents cursos, entre els quals destaca un de direcció a l'Institut del Teatre de Barcelona (1981). Al marge del teatre, ha intervingut en diverses sèries de televisió, així com en llargmetratges i curtmetratges.

Les seves primeres interpretacions foren les de les obres presentades als tallers de l'Institut del Teatre de Barcelona, que després es representaren a teatres de Barcelona com l'Adrià Gual o el Regina: Fedra (1984), de Jean Racine; El seductor (1984), de Bernard Shaw, i El bon doctor (1985), d'Anton P. Txèkhov. A aquests muntatges en seguiren més: El càntir trencat (1987), de Heinrich von Kleist; El manuscrit d'Alí Bei (1988), de Josep Maria Benet i Jornet; Titànic 92 (1988), de Guillem-Jordi Graells; Vador (Dalí de Gala) (1989), de Josep Maria Muñoz Pujol; Es fa tard (1990), de Pablo Ley; Paraula de poeta (1990), de Blai Bonet; Maria Stuard (1990), de Friedrich Schiller; Nit de reis (1991), de William Shakespeare; La noche de Eldorado (1991), de Marcos Ordóñez; Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1992), de M. A. Capmany i Xavier Romeu; Aus (La gavina) (1993), d'Anton P. Txèkhov; A la meta (1994), de Thomas Bernhard; D'Arenys a Sinera (1995), de Salvador Espriu i Guillem-Jordi Graells; Galileo Galilei (1996), de Bertolt Brecht; La tempesta (1997) i Al vostre gust (2005), de Shakespeare; Maria Rosa (1997), d'Àngel Guimerà; Víctor o Els nens al poder (2002), de Roger Vitrac, i Els fusells de la senyora Carrà (2004), de Bertolt Brecht, entre d'altres. 

El 1989 féu d'ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Comedia sin título, de Lorca, estrenada al teatre María Guerrero de Madrid. Com a director ha duit a escena les obres Foc colgat (1991), d'Alexandre Ballester; Poemes a Nai (1993), espectacle basat en els versos de Miquel Àngel Riera; Papers mullats (1993), de Vicent Andrés Estelles; Joc fora (1994), escrita per ell mateix; La casa en obres (1998), a partir de la vida i l'obra de Blai Bonet; Polvòdrom (2002), a partir de La ronda, d'Albert Schnitzler; Esquena de ganivet (2003), espectacle basat en la vida i l'obra de Damià Huguet; Somnis de somnis (2009), d'Antonio Tabucchi; Nocturn (2009), sobre l'obra d'Antonio Tabucchi; Molts records per a Ivanov (2008), escrita per ell mateix a partir de l'obra de Txhèkov; Poseu-me les ulleres (2010), un espectacle sobre Vicent Andrés Estellés; El mestre i Margarita (2012), de Mikhaïl Bulgakov, i Allò de què parlem roman inexplorat (2013), adaptada per ell mateix a partir d'Els meus premis, de Thomas Bernhard.

Ha fet també de promotor teatral. Així, a començament de la dècada dels anys noranta creà a Palma, juntament amb Lluís Massanet, la companyia professional Teatre de Ciutat, en les obres de la qual ha intervingut o bé com a actor o bé com a director. L'octubre del 2008 reobrí la sala Círcol Maldà de Barcelona, i en fou el director artístic fins a l'octubre del 2013. Així mateix, s'ha responsabilitzat de la producció d'algunes de les obres que ha escrit, dirigit o interpretat. Algunes d'aquestes produccions han estat reconegudes amb diversos guardons: Premi Especial de la Crítica 1994 per Sa història des senyor Sömmer, Premi Especial de la Crítica 1999 per La casa en obres, Premi de la Crítica Serra d'Or 2005 per Esquena de ganivet, Premi de la Crítica Serra d'Or 2004 per El mestre i Margarita. Així mateix, ha obtingut el Premi de la Crítica Serra d'Or 2010 pels espectacles Nocturn i Molts records per a Ivanov, ambdós dirigits i interpretats per ell mateix.

(Selecció)

1987. La ronda. Artur Schnitzler. Mario Gas. Teatre Romea de Barcelona. Producció del Centre Dramàtic de la Generalitat.

1990. Poemes a Nai. Pep Tosar (a partir dels versos de Miquel Àngel Riera). Pep Tosar. Teatre Lliure de Barcelona. Teatre de Ciutat.

1991. Foc colgat. Alexandre Ballester. Pep Tosar. Teatre Principal de Palma. Teatre de Ciutat.

1993. Sa història des senyor Sömmer. Patrick Süskind. Xicu Masó. Teatre Artenbrut. Teatre de Ciutat.

1994. Joc fora. Pep Tosar. Pep Tosar. Auditòrium de Palma (Sala Mozart).

30 juny 1996. Macbeth. William Shakespeare. Tamzim Townsend. Festival Grec’96 de Barcelona. Producció: Artenbrut.

1998. La casa en obres. Pep Tosar (a partir de Blai Bonet). Pep Tosar. Festival Grec’98 de Barcelona. Teatre de Ciutat.

Juliol 1999. Rèquiem. Antonio Tabucchi. Xicu Masó. Festival Grec’99 de Barcelona. Teatre de Ciutat.

28 febrer 2001. Revés. Antonio Tabucchi. Xicu Masó. Teatre Lliure de Barcelona. Teatre de Ciutat.

11 desembre 2002. Traïció. Harold Pinter. Xavier Albertí. Sala Muntaner (Barcelona). Producció Sala Muntaner.

2003. El mestre i Margarita. Mijail Bulgakhov. Pep Tosar i Xicu Masó. Teatre Lliure de Barcelona. Producció pròpia.

7 juny 2003. Esquena de ganivet. Pep Tosar i Miquel Àngel Raió (a partir de Damià Huguet). Pep Tosar. Sitges Teatre Internacional. Producció pròpia.

2008. Molts records per a Ivanov. Pep Tosar. Pep Tosar. Círcol Maldà. Círcol Maldà.

1 octubre 2009. Nocturn. Tot ha estat culpa de l’herpes zòster. Pep Tosar (a partir d’Antonio Tabucchi). Pep Tosar. Círcol Maldà. Producció Círcol Maldà.

25 juliol 2013. Allò de què parlem roman inexplorat. Pep Tosar (a partir d’Els meus premis de Thomas Bernhard). Pep Tosar. Espai Lliure/Grec (Barcelona). Producció Círcol Maldà.

Fotografies 1 i 2: Nocturn
Fotografies 3 i 4: Ivanov

Pep Tosar a la Viquipèdia

Pep Tosar al portal Internet Movie Database (IMDb)