Logo Institut del Teatre

Barcelona, 5-12-1946 

Cantant líric

Redactor/a: Mari Luz Martínez

Biografia

Josep Carreras, tenor, de nom artístic José Carreras, va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1946. Va començar els estudis musicals a Barcelona amb la pianista Magda Prunera, a l'Orfeó Gracienc, amb la qual va fer la seva primera presentació pública a Ràdio Nacional d'Espanya el 1954. Continuà els estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb Jaume Francisco Puig i Joan Ruax. El 3 de gener de 1958, amb només dotze anys, cantà el rol de Trujamán d'El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del director valencià Josep Iturbi. Un any després cantà el rol de nen a l'òpera catalana Amunt, del mestre Joan Altisent, i el rol de nen soprano del segon acte de La Bohème (Puccini). L'any 1970 cantà Ismaele (Nabucco) i el rol de Flavio (Norma) al costat de Montserrat Caballé, i l'any següent, Gennaro (Lucrezia Borgia) al mateix teatre per suggeriment de la diva, la qual va recomanar el jove tenor i es va convertir, des d'aquell moment, en la seva protectora artística.

El 1971 debutà a Londres amb Montserrat Caballé a l'òpera Maria Stuarda (Donizetti), però la seva veritable carrera internacional va començar en guanyar, el mateix any, el primer premi del Concurs Verdi de Parma (Itàlia), que li va assegurar l'entrada al selecte món dels teatres d'òpera més prestigiosos del món. El 1972 debutà al Teatro Reggio de Parma en el rol de Rodolfo (La Bohème), a la New York City Opera en el rol de Pinkerton (Madama Butterfly) i al Hollywood Bowl, on cantà el rol de Duc de Màntua (Rigoletto). El 1973 cantà Rodolfo (La Bohème) a la San Francisco Opera i també debutà a Buenos Aires. El 1974 debutà a l'Òpera de Viena sota la batuta de Herbert von Karajan, amb qui col·laborà assíduament, especialment al Festival de Salzburg, on cantà el 1976 el Rèquiem (Verdi) i Don Carlo (Verdi) el 1977, el 1978 i el 1986. L'any 1985 protagonitzà una producció de Carmen que va ser enregistrada poc temps després. Per consell del mestre Karajan, començà a interpretar rols de tenor líric spinto i s'ha destacat cantant repertori romàntic tardà i verista (Verdi i Puccini), a més de fer nombrosos recitals arreu del món amb un vast repertori que inclou la música leggera. El mateix any 1974 cantà el rol de Cavaradossi (Tosca) al Metropolitan Opera House, i al Covent Garden cantà Alfredo (La traviata). A la Scala de Milà debutà el 1975 amb Un ballo in maschera (Verdi). L'any 1986 intervingué, juntament amb Montserrat Caballé, al cinema en Romanza final, amb guió i direcció de Josep Maria Forqué, pel·lícula basada en la vida del cèlebre tenor navarrès Julián Gayarre.


Significació

La qualitat de la seva veu, amb un timbre clar i mòrbid, a més del seu fraseig i, sobretot, l'ànima que posa a l'hora de cantar, van caracteritzar la primera part de la seva carrera i el van consagrar immediatament com un dels tenors lírics més importants de la seva generació.

Malauradament, l'any 1987, quan començava a gravar la versió cinematogràfica de La Bohème (una producció a càrrec del director italià Luigi Comencini), li va ser diagnosticada una leucèmia severa, raó per la qual va haver de suspendre la seva carrera artística durant més d'un any. Aviat es va traslladar a Seattle (Estats Units), al prestigiós Fred Hutchinson Cancer Research Center, on va rebre tractament de quimioteràpia i un trasplantament de medul·la òssia. La seva recuperació va ser sorprenent i va estar a punt per tornar als escenaris la temporada 1988-1989: juntament amb Montserrat Caballé va cantar l'òpera Medea (Cherubini) al Festival de Teatro Clásico de Mérida i, l'any següent, Hérodiade (Massenet). Va estrenar també l'òpera Cristóbal Colón, del compositor català (resident als Estats Units) Lleonard Balada, amb text d'Antonio Gala.

L'any 1990, amb motiu d'un concert a les Termes de Caracal·la de Roma per a la final del mundial de futbol, i acompanyat per l'orquestra del Maggio Musicale Fiorentino i l'orquestra del Teatro dell'Opera di Roma, sota la batuta de Zubin Mehta, Carreras va iniciar la seva col·laboració amb Plácido Domingo i Luciano Pavarotti, coneguts com Els Tres Tenors. Tots tres han dut a terme una gran quantitat de recitals i gravacions fora dels teatres tradicionals i han aconseguit portar l'experiència de l'òpera a un públic massiu. El 1992, Carreras va ser l'encarregat de la direcció artística dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 1999 reaparegué al Liceu amb una celebrada producció de Sly (Wolf-Ferrari), que va cantar també a Zuric, Washington i Tòquio. La seva darrera aparició als escenaris d'òpera va ser al Liceu l'any 2002, cantant Samson et Dalila (Saint-Saëns).

La seva carrera discogràfica és molt extensa: més de 150 gravacions en total, amb 50 òperes senceres, en què destaca la famosa gravació del musical West Side Story juntament amb la soprano dame Kiri Te Kanawa, sota la batuta de Leonard Bernstein; l'àlbum musical The Tenors, juntament amb Luciano Pavarotti i Plácido Domingo, i dirigits per Zubin Metha; A Celebration of Christmas, juntament amb Natalie Cole i Plácido Domingo, i Festliche Weihnacht, juntament amb Luciano Pavarotti, entre molts d'altres. Mereixen una menció especial els enregistraments de música catalana, com ara els següents: el 1987, Et portaré una rosa, amb composicions d'Antoni Parera Fons i lletres de Josep M. Andreu; el 1990, Carreras canta a Catalunya, amb cançons del repertori popular català, editat també amb el títol José Carreras Sings Catalan Songs; el 2004, Junts, fruit de l'actuació que va fer conjuntament amb Lluís Llach al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Ha col·laborat amb els mestres més importants del panorama musical, com ara Herbert von Karajan, Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein i Zubin Metha, a més de directors d'escena i de cinema com Franco Zeffirelli, Jean-Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince, entre d'altres.

L'any 1988 creà a Barcelona la Fundació Josep Carreras per la Lluita contra la Leucèmia, de la qual és director, una feina a la qual dedica molta atenció amb la celebració de concerts especialment adreçats a obtenir fons. El primer concert va tenir lloc a l'Arc de Triomf de Barcelona i va comptar amb l'assistència de 150.000 espectadors; en aquesta ocasió es va habilitar una fila 0 que recollia diners per establir la fundació. Des de llavors, en la seva agenda són habituals els concerts benèfics en ciutats d'arreu del món (Verona, Sant Pere del Vaticà, Seattle, Lausana, Tòquio, Nova York, Roma, Salzburg, Londres, Solothurn, Vicenza, Neustadt, Detroit, Florència, Basilea, Montecarlo, Viena, Washington D. C., Mèxic D. F., Pamplona, París, Mannheim, Birmingham, Milwaukee, Aschaffenburg, Saint Moritz, Manchester, Zagreb, Munic, Rotterdam, Madrid, Lech, Atlanta, Escaldes, Úbeda, Gars am Kamp, Pesaro, Castleton Farms (Virgínia), Edimburg, Estepona, Cap Roig-Calella de Palafrugell, Eindhoven, Kössen, Altea, Alma Ata, Cheltenham, Guernsey, Sydney, Neuchâtel, Palma de Mallorca, Barcelona i Atenes. Actualment la fundació té seus als Estats Units, Suïssa i Alemanya. També duu a terme diverses campanyes publicitàries que aporten honoraris a la fundació. Alguns dels exemples més destacats són els següents: els rellotges Chopard (per l'amistat que uneix el cantant amb la família Scheufele), Vichy Catalán, el 1998, i la col·lecció «Los clásicos de la ópera. 400 años» de La Vanguardia, El País i Le Monde, entre d'altres. Per la feina que fa amb la fundació ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de la Societat Catalana de Trasplantaments i amb el St. Boniface General Hospital Research Foundation 1996 International Award, entre d'altres. És també membre honorari de l'European Society for Medicine, del Leukaemia Support Group, de l'European Haematology Association i de la Societat Alemanya d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica, i és president honorari de l'European Society for Medical Oncology.

També ha estat guardonat amb nombrosos premis en l'àmbit cultural, entre els quals destaquen: les medalles d'or del Gran Teatre del Liceu, del New York Spanish Institute, de la ciutat de Viena, del Cercle de Belles Arts de Madrid, de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya; el Grand Prix du Disque de l'Académie Française; el Premi Luigi Illica; un Grammy del 1991; el Premi Sir Lawrence Olivier per la seva interpretació de Stiffelio (Verdi) a la Royal Opera House Covent Garden; el Premi Príncipe de Asturias de 1991; l'Albert Schweitzer Music Award de 1996, i el Classical Brit de 2009. És Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres i Chevalier dans l'Ordre de la Légion d'Honneur de la República Francesa, Gran Croce di Cavaliere i Grande Ufficiale d'Itàlia. Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Loughborough i Sheffield (Regne Unit), Barcelona, Mendeléiev de Moscou (Rússia), Camerino (Itàlia), Napier d'Edimburg (Escòcia), Rutgers (Estats Units), Miguel Hernández d'Elx, Coïmbra i Porto (Portugal), Universitat Nacional de Música de Bucarest (Romania), Marburg (Alemanya), Pécs (Hongria) i Kyung Hee (Corea). És president d'honor de la London Arts Orchestra. També va rebre la Cruz de Oro del Orden Civil de la Solidaridad Social, que li fou lliurada per la reina d'Espanya el 2004. Aquest mateix any, Correus d'Àustria creà un segell amb motiu de la celebració del 30è aniversari del seu debut a la Staatsoper de Viena; un percentatge de les vendes d'aquest segell va anar directament com a donació a la seva fundació. L'any 2006 es va inaugurar a Fuenlabrada el Teatre Josep Carreras. És un dels artistes internacionals ambaixadors de bona voluntat de la UNESCO.


Publicacions

Carreras, José. El placer de cantar. Un retrato autobiográfico. Barcelona: Nuevo Arte Thor, 1988.
— Cantar con el alma. Barcelona: Ediciones B, 1989.
Carol, Màrius; Carreras, José. José Carreras. Memorias a viva voz. Barcelona: Plaza & Janés, 2011.


Bibliografia
  • — Cantar con el alma. Barcelona: Ediciones B, 1989.
  • — El Trobador. Retrat de Josep Carreras. Barcelona: Edicions Dau, 2007.
  • Alier, Roger. El Gran Llibre del Liceu. A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 1999.
  • Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: cronologia universal. Barcelona: Edicions 62, 2004.
  • Bernheimer, Martin; Blyth, Alan. «Carreras, José». A: Sadie, Stanley (ed.). The New Grove Dictionary of OperaGrove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, 2002.
  • Carol, Màrius; Carreras, José. José Carreras. Memorias a viva voz. Barcelona: Plaza & Janés, 2011.
  • Carreras, José. El placer de cantar. Un retrato autobiográfico. Barcelona: Nuevo Arte Thor, 1988.
  • Nadal, Pau. Carreras: la pasión de vivir. Barcelona: Clip, 1988.
  • Ritmo, «Josep Carreras». Vol. 29, núm. 300, 1959.

 


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x