Manacor

Pel que fa a l'activitat teatral anterior al segle XX, a la ciutat de Manacor podem trobar una mostra del que hauria estat l'Adoració dels Reis, copiada al segle XIX i anomenada Encuentro de los Tres Reis, en la qual, com a elements argumentals, només s'inclouen la trobada dels Reis i l'entrevista amb Herodes. També cal destacar el cant de la Sibil·la (segles XIII-XXI), que es representa durant la celebració de l'ofici de matines de la nit de Nadal a la majoria de les esglésies mallorquines i que s'ha convertit en un dels únics elements supervivents del teatre medieval.

Quant a manifestacions parateatrals destaquen la dansa dels Cavallets, un ball de figures documentat el 1645 al convent de Sant Vicenç Ferrer; l'entremès de Gegants, documentat a Manacor el 1823; el ball dels Nans o Caparrots, que daten del segle xix, emparats per l'església de la barriada de Fartàritx, i, finalment, els Cossiers, un dels balls de figures més antics (segles XVI-XXI). Destaca també Sebastià Gelabert Riera (Petra, 1715-Manacor, 1768), conegut localment com a Tià de sa Real, glosador d'èxit i autor teatral; va escriure Comèdia de sant Antoni de Viana (1752), Comèdia en tres jornades i un pròleg de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara i Comèdia del gloriós màrtir sant Sebastià, entre d'altres.

Un dels espais teatrals més importants fou el Teatre Femenies (1872-1950), el qual tenia capacitat per a 300 persones. Fou explotat per l'empresari Francesc Femenies i s'hi representaren obres de l'autor local Andreu Parera Morey, com ara el sainet musical Mestre Pau de la pau o la sarsuela Microbis i petardos. A la dècada del 1940 es convertí en el local social el grup d'Acció Catòlica de Manacor, creat el 1934, que hi organitzava els seus actes i hi féu alguna representació.

Ara bé, la major part de l'activitat teatral manacorina es concentra a partir del segle XX. Un dels autors manacorins més destacats fou Francesc Oliver Billoch (Manacor, 1890-Porto Cristo, 1967), l'obra més popular del qual fou El Rei Herodes manacorí (1919). També escriví El Rei Herodes portenyo (1952), Quin temps era aquell...!, Es Xeremier d'es Port (1958) i Se fa a sebre... la fi del món (1967). Tampoc no podem oblidar la figura de Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923-Barcelona, 1991), el qual escriví, entre d'altres, Oratori per un home sol sobre la terra (1970), La fira de la mort (1970), Comèdia de Sant Antoni de Viana (1982), Ca barret! —amb Maria Aurèlia Capmany— (1984), L'enveja (1985), La passió d'Ulldecona (1995), L'amor de les tres taronges (2000) i Manicomi d'estiu o La felicitat de comprar i vendre (2001).

El primer local teatral inaugurat en aquesta època fou el Saló Varietats (1906-1953), el qual tenia capacitat per a 1.300 persones i era un edifici d'estil modernista. Bartomeu Servera se n'encarregà de la gestió cultural. Els dos primers anys només funcionà com a cinema, però el 1908 es convertí també en una sala de teatre. Fins al 1917 hi hagué una programació de sarsuela regular, combinada amb la representació d'altres tipus d'espectacles teatrals. Durant la Guerra Civil l'activitat del centre quedà interrompuda i del 1946 al 1953 s'utilitzà majoritàriament com a cinema. Durant aquest darrer any, gràcies a Guillem Grimalt, el seu darrer propietari, s'hi representà la darrera funció teatral, Ferrino, a càrrec de la Companyia Artis. El mateix 1953 el Saló Varietats tancà les seves portes i el 1970 l'edifici fou enderrocat per construir-hi una central de Telefònica.

Paral·lelament, també s'inaugurà el Teatre Principal de Manacor (1922-1969), amb capacitat per a 2.800 persones, propietat de Josep Forteza i Gabriel Roca. Fou inaugurat amb la representació de la sarsuela El anillo de hierro. S'hi solia programar cinema, sarsuela i teatre, però també algunes produccions musicals i de circ. Cal tenir en compte que fou l'únic teatre de Manacor que no va tancar les portes durant la Guerra Civil. D'aquesta època és necessari destacar el dramaturg Sebastià Rubí Roig (Manacor, 1905-1985), la majoria de les obres del qual són sainets, com ara Mestre Pep i es futbol i Mestre Pepe ja és futbolista (1925) i Sa pedra i sa pedrada (1929). Sens dubte, però, el més important és Ai Quaquín, que has vengut de prim! (1935), obra que va tenir i encara té una gran repercussió a la ciutat i a la resta de Mallorca. Així doncs, no és estrany que destaqui entre les representacions que es dugueren a terme al Teatre Principal de Manacor, juntament amb l'obra teatral El tio Pep se'n va a Muro (1938), del mateix Rubí, i el poema liricodramàtic El Pirata (1937), de Gabriel Fuster. També s'hi van programar diversos concerts musicals a càrrec de la Capella de Manacor, l'Orfeó Català o l'Orquestra Simfònica de Mallorca, per exemple. L'Agrupació Artística de Manacor estava molt vinculada a aquest local teatral, la qual, tot i que no se'n firmaren els estatuts fins al 1936, el 1932 ja estava consolidada. Majoritàriament representaven sarsueles, comèdies i sainets. Els seus impulsors principals foren el músic Antoni Maria Servera i el comediògraf Sebastià Rubí. El 1960 alguns dels seus membres constituïren un nou grup teatral, El Farol. L'Agrupació es va dissoldre aquell mateix any. Al Teatre Principal, l'Agrupació representà diverses peces escrites per dramaturgs manacorins, però a partir del 1931 i fins al començament de la Guerra Civil també hi van actuar nombroses companyies illenques i foranes. A partir del 1936 i durant els primers anys de la postguerra s'hi representaren només obres d'autors locals, però a partir dels anys quaranta també hi actuaren companyies de fora de Mallorca. Tanmateix, el teatre deixà de ser rendible i el 1969 va tancar les portes. L'edifici fou enderrocat el mateix any per construir-hi uns aparcaments i un bloc de pisos.

Destaca també a Manacor Antoni Mus López (Felanitx, 1925-Manacor, 1982), actor, director i escriptor de novel·les i relats breus. Quant a la seva dramatúrgia, cal destacar les obres Jo me vull casar (1953), Mon pare és un bon partit (1955), Carrer del Remei número 7 (1955), Mal bocí (1956), No som res en aquest món (1958) i Un dia a qualsevol hora (1965).

També fou important per a la cultura teatral de la ciutat la Sala Imperial de Manacor (1953-1985), la qual inicialment tenia un aforament per a 600 persones, ampliat a 900 en unes reformes de l'any 1960. L'empresari Guillem Grimalt s'encarregà de l'obertura. La Sala Imperial estava destinada sobretot al cinema, però també va acollir funcions teatrals i musicals. Entre el 1978 i el 1985 s'hi van representar moltes obres de Xesc Forteza com, per exemple, Hem de casar sa nina, Mort qui t'ha mort?, Trilogia, Orquestrina de senyoretes o Gent abans del moviment. Com a autor teatral, actor, cantant, director i emprenedor cultural de l'època destaca, per damunt de la resta, Guillem d'Efak (Asopla, 1929-Palma, 1995). No ens ha d'estranyar que un dels grans èxits estrenats a la Sala Imperial fos el muntatge Gimnèsies i Pitiüses (1981) de d'Efak, el primer espectacle de la companyia Capsigranys, creada el 1981, dirigit per Martín Gómez. Els Capsigranys van representar obres d'autors locals, com Miquel Mestre i Guillem Vidal, i d'altres d'universals, com Molière o Bertolt Brecht, sota la direcció de Miquel Mestre, Johannes Duyster, Anna Borredà, Rafel Duran, Ramon Moreno, Rafel Calatayud, Catalina Sureda, Josep López, Josep Cortès i Pau Durà. El 1990 el Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí els va concedir el Reconeixement de Mèrits pel foment de l'ús de la llengua catalana als escenaris i a les escoles. Tanmateix, la Sala Imperial acabà amb la seva activitat teatral el desembre del 1985 i, tot i que actualment continua oberta, acull una sala de bingo.

Finalment, també fou important el Saló Fènix de Manacor (1961-1980), amb capacitat per a 120 persones. Estava situat en una finca de la parròquia dels Dolors de Manacor. Hi destaca la representació de la versió de Joan Mascaró d'El Rei Herodes. Es convertí en l'espai que solia acollir les funcions de la companyia El Farol, del grup de teatre La Salle i del grup Aula de teatre de COU. A partir del 1978 i fins al tancament, el 1980, l'espai va ser utilitzat únicament per a projeccions de pel·lícules.

Mas i Vives, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. I, Vol. II. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.

Mayol, Guillem; Rullan, Antònia. Història del teatre a Manacor. De la modernitat a l’actualitat. Manacor: Editorial Món de llibres, 2012.

Nadal, Antoni. Teatre modern a Mallorca. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.