Josep Delfín Serra

Director, intèrpret

Actor dramàtic i director. S'inicià en el món del teatre des de ben jove, amb l'aprenentatge de l'art de la declamació. Amb divuit anys dirigí la companyia del teatre del Cercle artístic de Ciutadella, en què també interpretà alguns papers d'obres destacades. L'any 1924 marxà a Madrid per estudiar art dramàtic al Reial Conservatori de Declamació, i dos anys després ingressà a la companyia de teatre d'Enric Borràs. Tanmateix, per problemes de salut, ben prest hagué de tornar a Menorca, on treballà com a rellotger i argenter. Fundà i dirigí diverses companyies teatrals, en què s'han format grans artistes seguint la seva trajectòria.

Tot i que en els anys anteriors a la Guerra Civil i durant aquesta estrenà diverses obres (Tosca, V. Sardou, el 1918; Traidor, inconfeso y mártir, Zorrilla, el 1919; El reloj de Lucerna, M. Zapata, 1920; Sor Agueda, Nicanor Puchol i Víctor Campos, el 1927; El bandido de la sierra, Luis Fernández Ardavín, el 1931; Don Juan Tenorio, Zorrilla, el 1934; Juan José, J. Dicenta, el 1937; Los cuatro huérfanos i 20.000 duros, el 1938; i Seis meses y un día, el 1939), fou en els primers anys de postguerra que Delfín Serra assolí la plenitud com a actor i director. En la faceta d'actor, cal destacar la varietat de registres que li permetia interpretar la seva veu poderosa i profunda; com a director, era molt meticulós i exigent i aconseguia interpretacions de gran professionalitat. La seva companyia, Compañía de Teatro Socorro Rojo Internacional, s'integrà en el Teatro Azul de Falange, i estrenaren El oro del diablo, de L. Navarro i J. M. Pérez Moris, i Camino Adelante, de Linares de Rivas. La data del 8 de febrer, commemorativa de l'alçament nacional a Ciutadella, s'aprofità per presentar alguns dels seus principals muntatges. L'any 1940 estrenà Santa Isabel de España, de Mariano Tomás; el 1941, El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca; el 1942, El pastelero del Madrigal; el 1943, La Santa Hermanad, d'Eduardo Marquina; el 1945, El nido ajeno, de Jacinto Benavente; el 1946, El cardenal, de N. Parker; i el 1947, Vu-Li-Chnag, de H. Vernon i H. Howen.

La companyia teatral, que més endavant passà a anomenar-se Educación y Descanso, representava anualment diverses funcions a Ciutadella i Maó i, de vegades, en altres poblacions illenques.

A l'hora d'interpretar i dirigir, Delfín Serra preferia obres del teatre clàssic espanyol, perquè s'hi sentia més còmode, tot i que també conreà l'alta comèdia, amb autors de renom internacional, i treballà en alguns muntatges lírics, entre els quals destaca l'estrena del poema líric Era una isla encantada, de Gumersind Riera, amb música del compositor mercadalenc Llorenç Galmés Camps.

L'any 1958 inaugurà el nou teatre de l'OAR de Ciutadella —la companyia teatral, que aleshores es deia Talía, representà El alcalde de Zalamea—, i l'any 1959, en el marc del I Congrés Eucarístic Diocesà, dirigí la representació de l'acte sacramental de P. Calderón de la Barca La cena del Rey Baltasar, un espectacle majestuós en què participaren els primers actors de l'illa i una gran quantitat de figurants. El 1961 estrenà Viatge tràgic de l'amo en Xesc de s'Uastrà, d'Àngel Ruiz i Pablo.

La llista d'actors i actrius formats per Delfín Serra és llarga: Anita Piedrabuena, Josep Al·lès Quintana, Andreu Galmés, Albert Serra, Marc Mascaró, Magda Moll, Clara Capdevila, Carlos Mascaró, etc.

El seu llegat s'ha materialitzat en la companyia teatral José Delfin Serra, encara en actiu.

Nadal, Antoni. Estudis sobre el teatre català del segle XX. Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: UIB, 2005.

Serra i Melis, Josep A. (coord.). José Delfín Serra Amorós. Una vida pel teatre. [Recopilació de dades: Goñalons Vivó, Magdalena; Text: Pons Gomila, Tino]. Ciutadella de Menorca, 2001.