Menorca

Les primeres notícies teatrals ens remeten a la Presa de Menorca, peça anònima que escenifica la conquesta de Menorca per Alfons III el Franc el 1287. Diversos documents ens permeten afirmar que ja es representava a l'aire lliure el dia de Sant Antoni abans del 1574 i que se seguí representant fins almenys al segle XVII. També diversa documentació confirma que a Ciutadella i a Maó durant el segle XVII s'hi representava l'episodi del Davallament. Tot i que en tenim escasses dades, a Maó s'hi feren representacions importants durant el s. XVIII. Dues pintures anònimes conservades al Musée des Arts Decoratifs de París reprodueixen la representació d'El malalt imaginari, de Molière, que tingué lloc al teatre de Maó cap al 1760, en plena dominació francesa. Durant aquest segle —que Jordi Carbonell va anomenar «el període menorquí de la literatura catalana»—, amb l'illa dominada en diferents períodes pels britànics, espanyols i francesos, hi sobresurt Joan Ramis i Ramis. Amb obres com Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor esdevé la figura més representativa del neoclacissisme català. Al costat d'aquest teatre culte en trobem un altre format per peces religioses de caire més popular, com la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro, diverses mostres de teatre hagiogràfic i obres nadalenques com la Comèdia dels Pastorells, que per Nadal encara continua representant-se a diferents muncipis de l'illa.

Amb el tombant de segle l'activitat s'encamina cap a les traduccions, amb Joana de Vigo i Esquella, Andreu Febrer i Cardona i sobretot Vicenç Albertí com a principals exponents. A mesura que avança el s. XIX destaquen els entremesos —de cultes, atribuïts a Vidal, i de més populars—, que perduren fins ben entrat el segle XX. A partir de la segona meitat del XIX les sarsueles també adquireixen popularitat, amb títols com Doñ Pere Singlà, de Pau i Joan Fàbregas, i Foc i fum, de Joan Benejam i Francesc d'Assís Rosselló, aquesta darrera representada cada any per les festes de Sant Joan a Ciutadella. També és important l'Adoració de los Reis Magos, escrita per Roc Coll el 1871 i representada el 1872 a Maó. Pel que fa als teatres, el 1829 s'inaugura el Principal de Maó i més endavant se n'hi afegeixen d'altres com el del circ Maonès (1864), el del Born de Ciutadella (1875) i el del Casino 17 de Gener (1890).

Entrat el s. XX les representacions estan en mans de companyies d'aficionats locals i de companyies de fora que actuen sobretot al Principal de Maó, indret on Francesc Orfila estrena En Tanoca des Migjorn (2 novembre 1927), una paròdia del Don Juan Tenorio. Durant la Guerra Civil les representacions disminueixen, fins que a la postguerra es reprèn l'activitat amb el «Teatro Azul». Tot i la prohibició de fer teatre comercial en català, les sarsueles de costums menorquines es representen i altres autors, com Gumersind Riera, Frederic Erdozaín i Deseado Mercadal estrenen en castellà i en català. Als anys cinquanta i seixanta, al costat d'obres de José M. Pemán, Alfonso Paso o Alejandro Casona, s'introdueix el «teatre regional» amb obres de Joan Mas, Martí Mayol o Pere Capellà, autors que l'Artis havia popularitzat a Mallorca. Fins a finals de segle, pel que fa a les companyies, destaca la creació a Ciutadella de Nura i la fusió de La Clota de Maó i el Grup Groc de Ciutadella. Entre les iniciatives d'aquests anys, sens subte hem de fer esment del premi Born de Teatre —creat el 1970—, de la Setmana de Teatre Independent dels Països Catalans —organitzades per la companyia Delfín Serra el 1976 i 1977— i la creació el 1983 de les Aules de Teatre.

Ja entrat el s. XXI té lloc la inauguració de les sales multifuncionals, la des Mercadal (2006) i la de Ciutadella (2011), a més de la reobertura del teatre de l'Orfeó Maonès (2007). Les companyies més actives, totes amateurs, són les del Centre Catequístic Sant Miquel —centrada en muntatges infantils i juvenils— i la de Josep Delfí Serra —que el 2013 celebrà el seu cinquantè aniversari—, de Ciutadella; Mô Teatre, de Sant Lluís; i Dosnoudosmil, Set de Menorca, el grup de teatre Federico García Lorca vinculat a la Casa d'Andalusia i les produccions de l'Orfeó Maonès, de Maó. Menció a part mereix La Clota, que sota la direcció de Pitus Fernández ha produït muntatges ambiciosos que li han permès participar a esdeveniments com la Fira de Tàrrega o la Mostra d'Igualada. Dins el camp de la formació, el 2008 es va crear l'Escola d'Art Dramàtic de Menorca, adscrita a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears.

López Casasnovas, Joan Francesc: «Del teatre a Menorca». Lluc, núm. 795-796 (novembre 1996-febrer 1997), p. 31-33.

López Casasnovas, Joan Francesc. «El teatre a Menorca, ahir i avui». Serra d'Or, núm. 511-512 (juliol-agost 2002), p. 39-43.

López Casasnovas, Joan Francesc. «Aproximació a la història dels premis Born de Teatre». A: Història del Cercle Artístic. Ciutadella: Cercle Artístic de Ciutadella, 2006, p. 301-317. (Publicacions des Born; 17-18)

Nadal, Antoni. «Els teatres menorquí, eivissenc i formenterer del segle XX». A: Estudis sobre el teatre català del segle XX. Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 121-125. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 23)

Pons i Pons, Antoni Joan. «El teatre popular menorquí entre els segles XVIII i XIX: l’obertura de la tradició». A: Rossich, Albert [et al.] (ed.). El teatre català, dels orígens al segle XVIII. Kassel: Reichenberger, 2001, p. 419-425.

Salord, Fina. La Il·lustració a Menorca. Palma: Edicions Documenta Balear, 2011. (Quaderns d'Història Contemporània de les Balears; 70)

Orfeó Maonès

Teatre Principal de Maó

Sala Multifuncional des Mercadal

Teatre de Fornells                                                                                                                             

Premi Born de Teatre