Teatre situat a la costa d'en Deià de Maó. Propietat de l'Ajuntament, té una capacitat per a 837 espectadors i d'ençà del 2001 és gestionat per la Fundació Teatre Principal de Maó. Fou construït l'any 1829 per iniciativa de l'italià Giovanni Palagi, que proposà a l'Ajuntament l'ampliació de l'edifici que formava part de les muralles de la ciutat i que des del 1820 feia les funcions de teatre. Amb capacitat per a uns mil espectadors, fou inaugurat el 15 de desembre de 1829. Construït a imatge i semblança dels teatres a la italiana de l'època, la sala, amb forma de ferradura, estava envoltada de tres pisos de llotges i un quart pis on hi havia l'amfiteatre.
Al llarg dels seus 185 anys d'història s'hi han duit a terme diferents reformes per adaptar-lo a les necessitats de cada època. L'any 1845 es va ampliar amb l'adquisició d'una sèrie d'immobles adjacents, i el 1859, entre altres actuacions, es va aixecar una nova façana d'inspiració neoclàssica, es varen construir unes escales molt més sòlides, es va aprofitar la galeria que envoltava el pati de butaques per convertir-la en una nova filera de llotges i Francesc d'Assís Pons pintà els medallons de l'arc de l'escenari i un teló de boca. L'any 1894 se'l va dotar d'enllumenat elèctric i a principis del segle XX es varen adaptar les instal·lacions a les noves normes de seguretat, tot i que del febrer de 1929 al febrer de 1931 tan sols s'hi dugueren a terme sessions de cinema perquè no s'hi havia col·locat el teló metàl·lic exigit per les autoritats. Un cop acabada la Guerra Civil, s'arreglaren els desperfectes que hi havia ocasionat una bomba i, poc després, en la mateixa dècada dels 40, es varen adquirir diferents immobles de la costa d'en Deià per ampliar les zones de serveis complementaris i millorar els sistemes de seguretat.
Encara als anys vuitanta s'hi va realitzar una remodelació que resultà insuficient, ja que el 1996 es va clausurar per dur-hi a terme una reforma integral. Sota la supervisió dels arquitectes Joan J. Gomila i Domènec Enrich es varen recuperar els acabats de la sala que dataven del 1860, es varen construir nous camerinos, es va restaurar la façana i se'l va dotar de la infraestructura pròpia d'un teatre modern. El 14 de juny del 2001 tornà a obrir les portes amb el baríton menorquí Joan Pons interpretant el paper protagonista de Falstaff, de Verdi. Considerat el teatre d'òpera més antic de l'Estat espanyol, el 2014 el Goven central i el Govern de les Illes Balears li atorgaren la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts i el premi Ramon Llull, respectivament.
En els seus inicis i fins avui en dia les funcions d'òpera hi han tingut un paper predominant. De fet, des del 2005 forma part d'Ópera XXI, Asociación de Teatros, Festivales y Temporadas Estables de Ópera en España. Giovanni Palagi dirigí les temporades operístiques fins al 1832 i llavors hi actuaren fins a finals de segle nombroses companyies italianes amb un repertori d'òperes de Verdi, Donizetti, Mercadante, Rossini, Bellini, Charles Gounod, Jakob Meyerbeer, Georges Bizet i Mascagni, entre d'altres. Aquestes actuacions operístiques s'alternaren amb les actuacions de companyies dramàtiques, còmiques i de sarsuela. La mateixa tònica es va mantenir a començaments del segle XX i fins aproximadament el 1936. Entre les obres dramàtiques escenificades, tant per companyies locals com de fora, hi trobem textos en català i castellà d'autors com Frederic Soler, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, els germans Álvarez Quintero, Jacinto Benavente, José Zorrilla, Joaquín Dicenta, José Echegaray, Manuel Linares Rivas, Ibsen, Oscar Wilde, Pedro Muñoz Seca, José Fola, Enrique Jardiel Poncela, Eduardo Marquina, José María Pemán, etc.
Del 1936 al 1939 hi actuaren únicament companyies locals i no fou fins que va haver acabat la Guerra Civil que es va recuperar la normalitat i hi tornaren a actuar companyies i agrupacions vingudes de fora que abraçaren tots els gèneres (sarsuela, òpera, drama, comèdia, revista, musical, etc.). En els anys setanta i fins a finals del segle XX hi actuaren companyies dramàtiques en estades curtes que hi presentaren obres de Jaime Salom, Jean Anouilh, Arthur Miller, Alfonso Paso i Miguel Delibes, entre molts d'altres. Pel que fa a l'òpera i a la sarsuela, el 1971 es creà l'associació Amics de s'Òpera de Maó amb l'objectiu de recuperar la importància que des del segle XVIII i fins a principis del segle XX havia tingut la programació operística a la ciutat. Del 1972 ençà el Principal ha acollit la Temporada d'Òpera —el 2014 ha tingut lloc la quaranta-tresena edició—, excepte els anys que amb motiu de les obres de reforma el teatre ha estat tancat. Ja entrat el segle XXI, la programació ha alternat recitals i concerts musicals amb actuacions de dansa, òpera i teatre. Pel que fa al teatre, majoritàriment s'han contractat companyies foranes, tot i que també hi han tingut cabuda les actuacions de diverses companyies menorquines. Des del 2013 forma part de PLATEA, un programa estatal gestionat per l'INAEM que pretén reactivar la circulació d'espectacles d'arts escèniques en espais de les entitats locals.
Hernández Sanz, Francesc. El Teatre Principal i l'òpera a Maó. Menorca: Ajuntament de Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2001.
Julià Seguí, Gabriel; Perelló Felani, Francesc. «Principal de Maó, teatre». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. II. Palma-Barcelona: Lleonard
Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 85–96.
Mercadal Bagur, Deseado. El Teatro Principal y la ópera italiana en Mahón. Barcelona: Impremta Peris, 1964.
Mercadal Bagur, Deseado. Ciento cincuenta años de arte lírico y dramático en el coliseo de Mahón. Barcelona: Impremta Peris, 1968.
Mercadal Bagur, Deseado. Teatro Principal de Mahón. 1829-2001. Sant Lluís: S’Auba, 2001.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
