La tragèdia consta de cinc actes i segueix les característiques pròpies del teatre neoclàssic: respecta l'estructura arquetípica de presentació, nus i desenllaç; manté les tres unitats aristotèliques de temps, lloc i acció, i té una mètrica i ritme regulars, amb versos alexandrins apariats, iàmbics i/o anapèstics.
L'acció se situa el 509 aC, quan Col·latí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l'opinió de Tarquí, fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans. Tarquí, però, descobreix amb sorpresa que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig. Finalment, declara a la dama la seva passió i li demana que el correspongui. La negativa de Lucrècia l'exaspera i, després d'amenaçar de matar-la, la viola. En tornar Col·latí, Lucrècia li explica l'agressió de què ha estat víctima i tot seguit se suïcida, perquè és incapaç de viure en la deshonra. El seu marit, juntament amb Brutus i uns quants cavallers romans que han presenciat l'escena, es conjuren per abatre la tirania.
L'obra és una exaltació de la defensa de la llibertat individual i, per extensió, de la defensa de la llibertat col·lectiva enfront del poder dictatorial del monarca: «vida sens llibertat no és vida, sí que és mort». Els personatges traspassen el terreny anecdòtic per assolir el categòric. Així, Lucrècia encarna el poble romà oprimit, que coneix una veritat inalterable: «tal és vostro poder que pot mudar les lleis, / però fer just l'injust no està en la mà dels reis». Tarquí és la supèrbia, l'abús del poder autoritari, d'origen pretesament diví: «les lleis no lo són més, quan van contra dels reis». Col·latí esdevé el referent de l'amor equilibrat i serè. Brutus es converteix en una mena de motor immòbil, de testimoni privilegiat, que acaba demanant venjança i encapçalant la conjuració, conscient de la dimensió transcendent del sacrifici de Lucrècia: «vida sens llibertat no és vida, sí que és mort». Tot plegat, Lucrècia és una obra excepcional, d'una maduresa sorprenent, tot i que l'autor només tingués 23 anys en escriure-la.
Tot i que l'escenificació al segle XVIII no està documentada, l'activitat dramàtica de Ramis sembla estretament lligada a la del Teatre de la Comèdia de Maó. Més contemporàniament, destaca el projecte fallit de l'Associació Dramàtica de Barcelona, de la mà de Jordi Carbonell; el 1981, el muntatge mallorquí de Manuel Macià, i la seva representació fragmentària, el 1996, dins l'espectacle Joan Ramis: de la tragèdia a la farsa, sota la direcció de Pitus Fernàndez. Malgrat tot, Lucrècia constitueix la millor obra de la trajectòria de Ramis com autor literari i és, possiblement, la millor obra de les lletres catalanes del segle XVIII.
Comas, Antoni; Molas, Joaquim; Riquer, Martí. Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1986.
Diversos autors. Diccionari del teatre de les Illes Balears. Vol. I. Palma / Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
Ramis, Joan. Lucrècia. Barcelona: Edicions 62, 1968.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
