Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1943
Lloc de naixement: Manacor
Redactor/a: Maria Ruiz Salom
Biografia

Compositor i músic. Es formà al Conservatori Professional de Música i Dansa de Balears i al Conservatori Superior de València. Posteriorment, estudià composició amb Gerard Pérez Busquier i rebé lliçons de piano de Rosa Sabater Parera.


Significació

La música mallorquina va influir la seva obra de pianista, tant vocal com simfònica, després que Manuel García Matos i Antoni Galmés Riera el van introduir dins el món de la música tradicional de Mallorca. Es va iniciar com a cantant durant els anys 60, quan va musicar i interpretar cançons d'Antoni Mus: Tot ja és mort, Ma mare, Bona nit i Les muntanyes. Va participar en el Festival de la Cançó de Mallorca entre el 1964 i el 1968. A més a més, va enregistrar els discos T'estim i t'estimaré (1967), A Aranjuez pensant en tu (1967), M'és ben igual (1968) i Manacor, anys d'al·lotell (1973).

Ha exercit de director artístic de l'empresa discogràfica Hispavox, de Barcelona, i de productor discogràfic de l'empresa Zafiro, de Madrid. A més de musicar una quantitat notable de poemes de Guillem d'Efak, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Jaime Gil de Biedma, Miquel Àngel Riera, Rafael Albertí, etc., ha col·laborat musicalment en obres de teatre, de cinema i de televisió. Pel que fa al teatre, destaca La Ronda (1984), d'Arthur Schnitzler, i, pel que fa la televisió, destaquen les sèries El mediterráneo (1984), de Baltasar Porcel, i Dilluns, dilluns (1989), de Mercè Milà. Ha musicat els discos ¡Que bonito es navegar con Chanquete! (1984), d'Antonio Ferrandis, i Somnis i records (1992), de Montserrat Caballé. També és l'autor de l'himne dels Jocs Paralímpics de Barcelona celebrats el 1992. Les seves cançons han estat interpretades per cantants com Teresa Berganza, Maria del Mar Bonet, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Núria Feliu, Maria Dolores Pradera o Mary Sampere i Salomé. Ha escrit un corpus pianístic, Quaderns de Mallorca; una cantata sobre textos de Miquel Àngel Riera, Les benaventurances, i una obra escènica sobre textos de Guillem d'Efak, Gimnèsies i Pitiüses, espectacle que fou estrenat pels Capsigranys el 1981.

Com a productor discogràfic, treballa en l'edició dels títols més coneguts de la sarsuela, i compta amb la participació de les millors veus del panorama líric actual. A més d'intervenir com a compositor i director musical en l'organització de la Universiada de Palma 99 i en el Dictionarium in musica (2003), que es féu en homenatge a Francesc de Borja Moll, s'ha encarregat de la direcció musical de l'opereta l'Orfeu als inferns, de Jacques Offenbach.

El 2003 el poble de Manacor li va retre homenatge amb motiu de la seva llarga carrera artística, i només un any després fou guardonat a Mallorca amb el premi Ars Magna per la Casa Catalana.


Bibliografia

Diversos autors. Diccionari del teatre de les Illes Balears. Vol. II. Palma-Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Parera, Antoni. Web personal <http://antoniparerafons.com/obres-3/?lang=es> [Consulta: maig 2014]


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x