Rafel Duran Domenge

Director

Rafel Duran va néixer a Sant Llorenç des Cardassar però, en iniciar els seus estudis, s'establí de ben jove a Barcelona. Es diplomà del 1986 al 1989 a l'Institut del Teatre de Barcelona i treballà com a coordinador del cicle de monòlegs «De l'autor a l'actor» al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Va ser professor a l'Institut del Teatre de Barcelona (fins al 2004) i és professor del taller d'escena d'òpera en el Conservatori del Liceu des del 2012. Va participar en els tallers de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-2000) i va impartir un taller d'interpretació a l'escola ESADIB de Palma el 2010.

Creà la companyia teatral La d'Hac (1993-2000) amb la finalitat de poder presentar les seves propostes més personals, totes inscrites en la línia més renovadora del teatre de text contemporani, com ara La nit just abans dels boscos (1993), de Bernard-Maria Koltès; El joc de l'impudor (1994), d'Hervé Guibert, i Abans de la jubilació (1996), de Thomas Bernhard. Amb l'obra Perifèria Koltès, una tria de textos breus del mateix dramaturg estrenada a la Sala Beckett dins del Festival Grec el 1998, Duran va rebre el reconeixement del públic i de la crítica, ja que l'espectacle teatral va merèixer el premi Serra d'Or (1999) i la interpretació femenina va guanyar el premi de la Crítica de Barcelona (1998). El 1999 va dirigir Cantonada Brossa, de Joan Brossa, al Teatre Lliure de Gràcia i va continuar amb la direcció de la companyia La d'Hac amb obres com Hurracan (2000), d'Enric Nolla, i El coronell ocell (2000), de Hristo Boitxev; aquesta darrera és una de les primeres obres dirigides per Duran que fou representada al TNC.

Va continuar la tasca com a director amb obres com Una vida al teatre, de David Mamet (Teatre Malic, 2001), i va començar a dirigir una quantitat considerable de teatre de text, tant d'autors propis de la literatura catalana com de la literatura universal, al Teatre Nacional de Catalunya. Destaquen Panorama des del pont, d'Arthur Miller (2006) —obra que va rebre el premi Àngel d'Or a la millor direcció teatral i el premi Butaca d'interpretació femenina, de repartiment i de vestuari—; Mort de dama, de Llorenç Villalonga (2009) —que va rebre onze premis, entre els quals el de millor espectacle, direcció, dramatúrgia, escenografia i vestuari dels premis Escènica, i el de millor interpretació femenina del premi de la Crítica de Barcelona i del premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya a Mercè Arànega per la seva interpretació de dona Obdúlia—; Marburg, de Guillem Clua (2010) —que va guanyar el premi Max a la interpretació femenina—, i El mercader de Venècia, de William Shakespeare (2012). Es decanta clarament per les dramatúrgies contemporànies, tot i que també ha dirigit autors clàssics, adaptant-los al context i a la societat actual. És el cas de Medea Medea (2004), de Sòfocles; Les suplicants (2008), d'Èsquil, o Herodes rei (2013), dramatúrgia a partir de diverses versions tradicionals d'autors anònims que ha merescut el premi de l'Associació de Teatres Públics de les Illes Balears al millor espectacle i a la millor interpretació masculina. Ha dirigit Acorar, d'Antoni Gomila (2011), espectacle que ha estat portat arreu dels Països Catalans i que ha merescut una quinzena de premis, entre els quals destaquen el premi a la millor direcció i al millor espectacle de l'Associació de Teatres Públics de les Illes Balears, i diversos premis al text, com el de la Crítica Serra d'Or, el Jaume II del Consell de Mallorca, el Bartomeu Oliver de l'Obra Cultural Balear i la menció especial de teatre dels premis Ciutat de Barcelona, 2013.

Sempre ha mantingut relació amb el món de la música a través de l'òpera. De fet, va iniciar el seu recorregut com a director escènic d'òperes el 1991 amb Don Giovanni, de Mozart, i va seguir amb L'elisir d'amore (2000), de Gaetano Donizetti; Carmen (2002), de Georges Bizet; L'ocasione fa il ladro (2003), de Rossini; L'heure espagnole (2011), de Ravel; Suor Angélica (2011), de G. Puccini; Anna Bolena (2011), de Gaetano Donizetti, òpera amb la qual va debutar com a director escènic al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Així mateix, destaquen també les òperes de música electrònica contemporània que ha dirigides, com són Trenes de marzo (2006), del compositor danès Laars Graugard, i Fortuny-Venise (2009), de Diego dall'Osto.

Va col·laborar a finals dels anys vuitanta amb en la revista teatral El Público escrivint articles sobre l'actualitat teatral del moment, va coordinar el cicle de monòlegs «De l'autor a l'actor» (CDGC) i va col·laborar en l'enregistrament del disc No dóna gran cosa més l'agre de la terra (2001). És el responsable de la direcció artística de l'espectacle Solos al Convent de Sant Agustí, un seguit de lectures dramatitzades de textos literaris que es varen dur a terme durant el Festival Grec del 2001, i de la direcció escènica del concert musical Amic i amat, de Maria del Mar Bonet, que es va estrenar al Grec del 2004.

(Fins al 2014)

25 febrer 1993. La nit just abans dels boscos. Bernard Maria Koltès. Teatre Malic. La d'Hac.

1994. El joc de l'impudor. Hervé Guibert. Teatre Malic. La d'Hac.

1996. Abans de la jubilació. Thomas Bernhard. Sala Beckett. La d'Hac.

1998. Perifèria Koltès. Tria de textos breus de Bernard-Marie Koltès i l'obra teatral Tabataba. Sala Beckett. La d'Hac.

1999. Cantonada Brossa. Joan Brossa. Teatre Lliure de Gràcia.

2000. Hurracan. Enric Nolla. Sala Beckett. La d'Hac.

9 novembre 2000. El coronell ocell. Hristo Boitxev. TNC.

27 juny 2001. Una vida al teatre. David Mamet. Festival d'Estiu de Barcelona Grec.

2004. Medea Medea. Sòfocles. Auditori de Sa Màniga.

2 febrer 2006. Panorama des del pont. Arthur Miller. TNC.

2008. Les suplicants. Èsquil, dramatúrgia d'Helena Tornero Burgués. Festival de Temporada Alta de Girona.

22 gener 2009. Mort de dama. Llorenç Villalonga. TNC.

19 maig 2010. Marburg. Guillem Clua. TNC.

7 octubre 2011. Acorar. Antoni Gomila. Auditòrium Sa Màniga. Produccions de Ferro.

2 febrer 2012. El mercader de Venècia. William Shakespeare. TNC.

6 desembre 2013. Herodes rei. Dramatúrgia a partir de diverses versions tradicionals. Autors anònims. Auditòrium Sa Màniga.

Comunicació personal de l'autor (abril-maig 2014)

Rafel Duran a la Viquipèdia

Rafel Duran a enciclopèdia.cat