Logo Institut del Teatre
Territori: Palma, Mallorca, Illes Balears
Dates: 19 novembre 1857
Redactor/a: Francesc Perelló
Descripció

Local teatral situat al carrer de la Riera de Palma. Gestionat des del 2001 per la Fundació Teatre Principal, fou construït en cinc anys sota la supervisió de l'arquitecte Antoni Sureda al mateix solar que ocupava la Casa de les Comèdies. Concebut com un teatre luxós i amb una capacitat per a uns 1.300 espectadors, se n'encarregà de l'ornamentació i decoració el francès Fèlix Cagé. Amb el nom de Teatre de la Princesa, es va inaugurar el 19 de novembre del 1857 i s'hi representà La vaquera de la Finojosa, de Luis de Eguílaz. La nit de l'11 al 12 de juny del 1858 hi tingué lloc un incendi i només se'n salvaren la façana i les parets laterals. Els mateixos arquitecte i decorador dugueren a terme les tasques de reconstrucció, que es finançaren amb l'emissió d'accions i amb uns ajuts del Govern central. Després de dos anys d'obres, el resultat fou un teatre cortesà, amb un escenari més gran respecte al projecte inicial, quatre ordres de llotges, dues galeries superiors i una façana amb elements neoclàssics. El Teatre Príncipe de Asturias —nom que va mantenir fins al 1868— va ésser inaugurat el 14 de setembre del 1860 i s'hi escenificà La campana de la Almudaina, de Joan Palou i Coll. El 1881 se'l dotà d'il·luminació elèctrica i el 1895 s'hi feren reformes a partir d'un projecte dissenyat i executat pels arquitectes Ernest Canut i Joan Guasp, respectivament. Les reformes afectaren sobretot la façana, l'element arquitectònic més emblemàtic, que va passar a ésser de tres cossos, en comptes de dos.

 

El 23 de gener del 1897 hi tingueren lloc les primeres projeccions de cinema i, més endavant, el febrer del 1903, s'hi va instal·lar el cinematògraf Ferrusini. Del 1932 al 1934 s'hi realitzaren unes reformes interiors projectades per Carles Garau que permeteren ampliar el nombre de localitats fins a superar les 1.300. Els anys posteriors a la Guerra Civil el teatre continuà funcionant com a empresa privada, en què la Diputació Provincial de les Balears el llogava al millor licitador. L'empresari Rafel Salas hi dugué a terme de juliol de 1958 a gener de 1960 obres de millora que afectaren la decoració, i s'entapissaren les butaques i es condicionaren els camerinos i els serveis sanitaris. A partir del 1970 la Diputació va decidir gestionar-lo i no tornar-lo a llogar, tot i que va romandre tancat fins al 1977. Del 1975 al 1977, partint del projecte de l'arquitecte Valentí Sorribas, s'hi van fer unes altres reformes, que duraren tres anys. Les obres, dirigides per Aleix Reinés, consistiren a refer gairebé tota la decoració i a canviar l'entapissat de les butaques. Després, la titularitat passà al Consell General Interinsular, l'abril del 1979, i al Consell Insular de Mallorca, el gener del 1980. El 1987 s'hi tornaren a fer noves reformes, que afectaren l'escenari i els espais adjacents: es va canviar el terra, es construí una fossa per a l'orquestra i es canviaren les butaques. El 28 de febrer del 2001, després de representar-s'hi l'òpera Mefistofele, tancà les portes per dur-hi a terme unes ambicioses obres de reforma. Les obres no es van iniciar fins al gener del 2005 sota la supervisió de l'arquitecte Felipe Delgado. Entre altres actuacions, s'ha de destacar la desaparició de l'amfiteatre, construït l'any 1932; la creació de la Sala Petita, situada damunt la platea i amb capacitat per a 144 espectadors; la restauració i il·luminació de les pintures del sostre, obres de Fèlix Cagé del 1854; l'ampliació de l'escenari de 14 a 23 m d'alçada, i la neteja i restauració de la façana. El 20 d'abril del 2007, després de més sis anys de romandre tancat, va tornar a obrir les portes. Actualment, la Sala Gran té una capacitat per a 833 espectadors i està dividida en platea, llotges de platea, llotges de primer, segon i tercer pis, amfiteatre al quart pis i galeries.


Activitat

Els primers anys d'activitat del Teatre Principal de Palma es van caracteritzar per les dificultats econòmiques que tingueren els diversos empresaris que l'explotaren. A aquests empresaris, des de la premsa, se'ls demanava que mantinguessin una programació culta, d'òpera principalment, per contrastar amb les obres còmiques que es representaven en els teatres secundaris de Palma. Al costat de les companyies d'òpera, amb un pes important al llarg de tota la seva història, hi actuaren companyies dramàtiques que basaven el seu repertori en melodrames lacrimògens per cridar l'atenció del públic més popular. També hi tingueren lloc les sarsueles i el teatre en català amb obres de Frederic Soler, Josep M. Arnau o Francesc Camprodon. En el període del tombant de segle hi actuaren companyies dramàtiques com la de Ricardo Calvo, que comptaven amb actors que adquiriren una gran popularitat interpretant obres de Pérez Galdós, Victorien Sardou o J. Echegaray.

 

A principis del segle XX s'hi programaren espectacles de tot tipus, destacant la bona acollida que tingueren les companyies italianes d'Italia Vitaliani (1901) i la de Bianca Iggius (1902), amb obres d'Ibsen i Goldoni. També tingueren bona rebuda companyies espanyoles, amb obres dels germans Álvarez Quintero, Calderón de la Barca, J. Echegaray, Pérez Galdós, J. Dicenta o J. Benavente. De manera esporàdica hi actuaren companyies catalanes, com la de Janita Bozzo (1903) i la d'Enric Borràs (1908). A partir del 1920 es contractaren per temporades curtes companyies dramàtiques de renom, com la de María Guerrero i Fernando Díaz Mendoza (octubre del 1922) o la de Francisco Hernández (desembre del 1922 i gener del 1923). També és durant aquests anys que hi van començar a actuar molt esporàdicament companyies mallorquines. El 8 de gener del 1930 la companyia Catina-Estelrich hi va actuar per primer cop amb Es metge nou, de Miquel Puigserver, i hi aconseguí un èxit estrepitós. Durant la Guerra Civil s'hi feren algunes representacions d'exaltació del bàndol nacional i va esdevenir l'escenari de molts dels actes de l'anomenat Teatro Azul.

 

Una vegada acabada la guerra, hi feren estades curtes companyies autoritzades pels nous dirigents, que representaren obres que pretenien fomentar el concepte de «castís» i resituar un determinat model barroc. Però, sens dubte, una companyia a destacar és la local Artis, que del 1949 al 1969 hi estrenà, quasi sempre amb molt d'èxit, gran part dels seus muntatges. En el transcurs de les dècades del 1950 i el 1960 es contractaren companyies que feien gira pels altres escenaris de l'Estat espanyol. La d'Alejandro Ulloa i la Compañía Nacional Lope de Vega hi van actuar freqüentment amb obres de Calderón de la Barca, Shakespeare, Lope de Vega i Molière, entre d'altres.

 

El teatre en català, si exceptuam la presència assídua de l'Artis i l'entrada en escena el 1967 de la companyia de Xesc Forteza, hi va aparèixer de forma molt aïllada. A finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta, essent-ne gerent Serafí Guiscafrè, s'impulsaren les produccions pròpies (líriques i dramàtiques), i del 1995 al 2001, amb Pere Noguera com a director, es van intensificar les produccions dramàtiques i les coproduccions amb companyies professionals illenques. Poc després de la reobertura, el 2007, en fou nomenat director gerent Joan Arrom. Fins al 2010 hi desenvolupà una important tasca de divulgació de les arts escèniques, posà en marxa la Sala Petita i possibilità coproduccions amb altres teatres, com el Teatre Nacional de Catalunya. En els anys posteriors, a causa de les retallades pressupostàries i altres factors, les produccions pròpies es van reduir.


Bibliografia

Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 13)

 

Pascual, Aina (coor.). Història del Teatre Principal. Cultura, esplai i societat. Palma: J. J. de Olañeta, 2007.

 

Pons Vallés, Francisco. La Casa de las Comedias. Hoy Teatro Principal. Palma: Editorial Mallorquina de Francisco Pons, 1955. (Biblioteca Balear; 32)

 

Sabater, Gaspar. De la Casa de las Comedias al Teatro Principal. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1982.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x