Logo Institut del Teatre

Algaida (Mallorca), 5-8-1907  Palma17-12-1954

Dramaturg

Redactor/a: Maria Muntaner González

Biografia

Mestre de professió, exercí també de periodista, d'activista polític, de poeta, glosador i dramaturg. En acabar el servei militar, i per tal de poder-se pagar els estudis de magisteri (1930-1934), ingressà al cos d'artilleria, que abandonà poc temps després. Defensor del socialisme i republicà convençut, és autor de Cançons republicanes (1931), escrites en proclamar-se la República. Es tracta d'un conjunt de composicions que formen part d'un poemari del mateix Capellà titulat Cançons republicanes: poemes d'identitat i vida, guerra i presó, i que, anys després, ha donat nom a un CD del músic Biel Majoral. Mentre exercia de mestre a Catalunya (1934-1936), a prop de Barcelona, col·laborava habitualment en diverses publicacions de Mallorca, com La Voz de Porreras i La Razón, d'Algaida, un setmanari, aquest darrer, creat i dirigit per ell mateix. Va pertànyer al Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo, del qual fou la veu pública a Mallorca, des de la fundació del partit, el 1932, fins a la primavera de 1934, moment en què aquest partit s'integrà a Esquerra Republicana Balear. Quan estudiava magisteri fou vicepresident de la Federació Escolar Balear (1932-1934), presidida per Cèlia Viñas i agermanada amb la FUE d'Antoni Maria Sbert. Posteriorment, el 1934, participà activament en la reunió, a l'Hotel Tèrminus, prèvia a la fundació d'Esquerra Republicana Balear, partit del qual exercí de cap a Algaida. L'alçament militar de juliol de 1936 sorprengué Capellà de vacances a Mallorca, encara que, després d'un seguit de vicissituds, aconseguí tornar a Barcelona, on, aconsellat pel president Lluís Companys, demanà l'ingrés a l'Escola Popular de Guerra de Catalunya. Fou destinat, ja amb la graduació de tinent, a Guadalajara i a Madrid, lloc on arribà a ser comandant i on féu amistat amb Manuel Sanchis Guarner, que també era oficial de l'exèrcit republicà. Quan les tropes franquistes entraren a Madrid, Pere Capellà fou condemnat a vint anys de presó i empresonat al penal d'Alcalá de Henares. L'any 1943 li concediren la llibertat condicional. Capellà tornà a Mallorca i s'instal·là a Montuïri amb la seva família. Depurat del cos de mestres, es dedicà a fer diferents feines. Fou gràcies a l'empenta de Sanchis Guarner que Capellà va reprendre l'escriptura dramàtica que de ben jove havia temptejat. Així mateix, i a banda de ser autor d'un gran nombre d'articles d'opinió, cal tenir en compte que, a partir de l'any 1949, i fins a l'hivern de 1954, es cuidà de la secció de gloses «Coplas sin malicia» del diari Baleares, que signava amb el pseudònim de Mingo Revulgo.


Significació

La crítica tendeix a dividir l'obra dramàtica de l'autor en tres grans etapes. Maria Magdalena Alomar ha parlat d'una primera etapa costumista, d'una altra en què predomina el teatre compromès i d'una darrera etapa conformada per un teatre més imaginatiu. En aquest primer teatre de Capellà, hi trobam les comèdies L'amo de Son Magraner (1949), S'hereu de sa farinera (1949) i Sa madona du es maneig (1950). Es tracta de tres peces que parteixen d'unes mateixes característiques formals i temàtiques, i que, en general, mostren la realitat social dels anys cinquanta. Són unes obres en què, mitjançant l'humor, es desmunta la idealització del món de la pagesia. En totes es dibuixa la nova situació social: el poder de l'aristocràcia terratinent minva mentre la pagesia accedeix progressivament a la propietat de la terra i, per tant, a un nou estatus social. Les tres obres foren estrenades per la companyia Artis i tengueren un èxit de públic aclaparador. Això no només féu que l'obra de Capellà en sortís reforçada, sinó que suposà la consolidació del grup Artis. Val a dir, a més, que aquest èxit féu que el dramaturg escrivís un seguit de peces en la mateixa línia, d'entreteniment i costumistes: la comèdia satírica De tot i molt i les obres en un sol acte Moix per llebre, Declaracions jurades, Un premi que és com un càstig i A la vida falta gent.

Les obres que les seguiren, Sa pesta (1951) i Val més un dit en es front (1953), ja formen part de la segona etapa de la seva producció. Durant aquests anys també escriví El carrer de les tres roses (1952), una comèdia que partia d'un original escrit anteriorment en castellà, i Na Catalina de Son Gallard La Beateta— (1952), una biografia de santa Catalina Tomàs. Tanmateix, però, foren les dues primeres les que marcaren un canvi substancial i una evolució en el teatre de l'autor. Es tracta de dues obres que s'allunyen volgudament del model rural que havia caracteritzat l'obra de Capellà fins aleshores. La sàtira política Sa pesta parteix d'un tema molt vigent aleshores: la fabricació de la bomba d'hidrogen. Els personatges principals són científics, i el món que habiten, Gallinòpolis, un país amb uns governants que exerceixen el poder segons els interessos particulars, esdevé un espai simbòlic on s'entremesclen la ciència, la política i la vida quotidiana. Cadascun dels personatges que hi apareixen, a més, personifica un comportament humà vinculat al poder: la submissió, la por, el control... A Val més un dit en es front, però, el dramaturg encara va més enllà, ja que aquesta obra és, en realitat, el relat de la pròpia història, dels fets viscuts pel mateix Capellà en tornar de la presó d'Alcalá de Henares. És la història de Perico (l'alter ego de l'autor), un mestre que intenta sobreviure com pot en un món que no valora en absolut les inquietuds artístiques, però que acaba triomfant com a autor teatral.

La darrera etapa, la del teatre imaginatiu, és més ambiciosa, tant formalment com literàriament; ja es tracta d'un teatre més poètic, amb elements més simbolistes i universals. Així ho demostren les obres Es marquès de sa Rabassa (1953), una adaptació d'una tragèdia bufa, i El rei Pepet (1954), una rondalla teatralitzada.

Pere Capellà trobà en l'humor una bona manera de transmetre, en un context de censura, alguns dels seus principis: la llibertat, la pau, la igualtat, etc. Esdevingué un dramaturg que dignificà, amb les seves obres, el teatre popular en català, i es convertí, així, d'alguna manera, en un autor pont, en tant que amb la seva obra mantingué viva la dramatúrgia escrita en català durant la postguerra i, al seu torn, fou un referent per a alguns dels joves dramaturgs que el succeïren.


Estrenes

(Selecció)
24 octubre 1949. L'amo de Son Magraner. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.
21 desembre 1949. S'hereu de sa farinera. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.
7 octubre 1950. Sa madona du es maneig. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.
4 juny 1951. De tot i molt. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.
10 desembre 1951. Sa pesta. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.
18 gener 1952. El carrer de les tres roses. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.
29 juliol 1952. Na Catalina de Son Gallard. Pere Capellà. Joan Valls. Valldemossa. Companyia Artis.
12 maig 1953. Val més un dit en es front. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Líric. Companyia Artis.
18 desembre 1953. Es marquès de sa Rabassa. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Líric. Companyia Artis.
15 desembre 1954. El rei Pepet. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal. Companyia Artis.


Publicacions

Capellà i Roca, Pere. L'amo de Son Magraner: comèdia en tres actes. Palma: Editorial Moll, 1952.
— El rei Pepet. Palma: Editorial Moll, 1979.
— Sa pesta. Palma: Editorial Moll, 1980.
— Sa madona du es maneig. Palma: Editorial Moll, 1981.
— Obres completes, vol. I (1949-1951). Palma: Editorial Moll, 2004.                                                                                      — Obres completes, vol. II (1952-1954). Palma: Editorial Moll, 2006.


Bibliografia
  • — «Pere Capellà. Una reivindicació del teatre popular», Lluc. Revista de Cultura i d’Idees, 839 (maig-juny 2004), dossier «Pere Capellà», p. 23-27.
  • Abraham, Miguel Ángel; Mulet, Cesc. Pere Capellà i Roca (1907-1954), la lluita incansable per la llibertat [documental]. Palma: La Perifèrica Produccions, 2008.
  • Alomar, Maria Magdalena. «Aproximació al teatre català de Mallorca durant el franquisme. Introducció a l’obra dramàtica de Pere Capellà», pròleg a Pere Capellà. Obres completes, vol. I: 1949-1951. Palma: Editorial Moll, 2004, p. 7-118.
  • Autors diversos. «Pere Capellà», dossier de Lluc. Revista de Cultura i d’Idees, núm. 839 (maig-juny 2004), p. 19-45.
  • Capellà, Llorenç; Fullana, Pere; Morro, Mateu; Rosselló, Ramon. Retrats. Pere Capellà. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2005.
  • Fullana Puigserver, Pere. Pere Capellà i Roca (1907-1954), la lluita incansable per la llibertat. Algaida: Ajuntament d’Algaida, 2005.
  • Miralles i Monserrat, Joan. Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo). Ciutat de Mallorca: Obra Cultural Balear, 1980 (Monografies; 11).

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x