Antígona

Antígona és el personatge femení de la tragèdia grega que, al llarg de la història, ha tingut més interpretacions i lectures en les diverses dramatúrgies occidentals. També en la catalana. Totes aquestes noves aproximacions o reinterpretacions dels personatges cabdals de la tragèdia grega, tant en els vessants humà i psicològic com en l'ideològic, els acaben convertint en un arquetipus de comportament. Establir les claus d'interpretació i definició d'aquest arquetipus, que bascularà més sobre un eix o un altre dels possibles que l'obra mostra, és el que donarà lloc, segons la posició que l'autor vulgui proposar o defensar, a les diverses interpretacions que es fan de l'obra matriu original; en aquest cas, de l'Antígona de Sòfocles.

Antígona, filla d' Èdip i germana d'Ismene, Etèocles i Polinices, s'enfronta al dubte de ser fidel als lligams de la sang o la llei natural a favor del germà mort, Polinices, o a obeir les lleis de la ciutat-estat de Tebas, on regna el seu oncle Creont, que és qui ha dictaminat les lleis que prohibeixen l'enterrament del mort, Polinices, però no d'Etèocles, també mort en combat però que rebrà els honors de la ciutat. Qui desobeeixi aquesta llei serà, alhora, condemnant a mort. Antígona sap que si pren la decisió que creu que moralment ha de fer serà condemnada, però pren la decisió d'enterrar el germà. Com a conseqüència d'aquest acte també moriran altres personatges del seu entorn, la qual cosa intensifica el sentit de la tragèdia. Els  dos personatges enfrontats seran Creont, el rei i representant del poder, la llei i l'ordre de la ciutat-societat, i Antígona, que es rebel·la i es revolta contra una llei que considera (i és) injusta. Amb un acte d'extrema generositat dona la seva vida per tal que les roans de les lleis humanes, més justes, es compleixin. Les dues raons queden enfrontades i, com a dictat màxim i inevitable de la tragèdia, totes dues són, per motius diferents, perdedores. A partir d'aquest conflicte i de les raons d'un o altre personatge de la tragèdia i el que representen (Creont, ordre i llei; Antígona, revolta i llibertat), les interpretacions i defenses d'una o altra posició queden obertes. Aquestes interpretacions, encara que no sempre, poden ser influïdes per diferents contexts i situacions històriques o ideològiques, que potencien més un o altre personatge i donen lloc a les diverses lectures del mite.