Mori el Merma

Després de l'estrena a Mallorca, el 7 de juny del 1978, Mori el Merma s'estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Les estrenes, però, van ser precedides d'una gran feina de construcció, elaboració i treball d'equip, que fa de Mori el Merma una obra col·lectiva amb una posterior col·laboració directa de la companyia amb Joan Miró, que singularitza i atorga una importància rellevant a aquest espectacle. La idea inicial es gesta entorn de maig del 1976, quan Teresa Calafell i Joan Baixes comencen a treballar el projecte amb Joan Miró. Aquest projecte inicial es va anar desenvolupant i va anar incorporant noms destacats del teatre de titelles i objectes del moment. La direcció de l'obra i espectacle el signa Joan Baixes, amb codirecció de Glòria Rognoni. En la seva obra plàstica Joan Miró havia tractat el tema i personatge d'Ubu en una sèrie anomenada «Ubu balear». Entre aquestes aproximacions al personatge teatral d'Ubu, segons les obres d'Alfred Jarry, hi sobresurt un quadre, Ubu, roi, pintat per Miró l'any 1966. De les imatges lleument antropomòrfiques que mostren els quadres del pintor sorgeixen els ninots de gran format que la Claca construirà per donar cos als personatges de l'obra i que són clares transposicions dels dibuixos de Miró. Un cop construïts els personatges, i atesa la seva complexitat, calia, per infondre'ls vida, atorgar-los moviment i moure's amb ells. Un cop aconseguit, pel març del 1977 Joan Miró es desplaçà al taller que La Claca tenia a una masia de Palautordera i durant vuit dies pintà, ajudat pels actors, tots els personatges que configuren l'espectacle. Fou un acte de cocreació i participació del pintor amb la companyia en un procés que lliga Miró amb el teatre i La Claca amb Miró.