Després de l'estrena a Mallorca, el 7 de juny del 1978, Mori el Merma s'estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Les estrenes, però, van ser precedides d'una gran feina de construcció, elaboració i treball d'equip, que fa de Mori el Merma una obra col·lectiva amb una posterior col·laboració directa de la companyia amb Joan Miró, que singularitza i atorga una importància rellevant a aquest espectacle. La idea inicial es gesta entorn de maig del 1976, quan Teresa Calafell i Joan Baixes comencen a treballar el projecte amb Joan Miró. Aquest projecte inicial es va anar desenvolupant i va anar incorporant noms destacats del teatre de titelles i objectes del moment. La direcció de l'obra i espectacle el signa Joan Baixes, amb codirecció de Glòria Rognoni. En la seva obra plàstica Joan Miró havia tractat el tema i personatge d'Ubu en una sèrie anomenada «Ubu balear». Entre aquestes aproximacions al personatge teatral d'Ubu, segons les obres d'Alfred Jarry, hi sobresurt un quadre, Ubu, roi, pintat per Miró l'any 1966. De les imatges lleument antropomòrfiques que mostren els quadres del pintor sorgeixen els ninots de gran format que la Claca construirà per donar cos als personatges de l'obra i que són clares transposicions dels dibuixos de Miró. Un cop construïts els personatges, i atesa la seva complexitat, calia, per infondre'ls vida, atorgar-los moviment i moure's amb ells. Un cop aconseguit, pel març del 1977 Joan Miró es desplaçà al taller que La Claca tenia a una masia de Palautordera i durant vuit dies pintà, ajudat pels actors, tots els personatges que configuren l'espectacle. Fou un acte de cocreació i participació del pintor amb la companyia en un procés que lliga Miró amb el teatre i La Claca amb Miró.
Mormi el Merma parteix i explora la personalitat teatral d'Ubu, personatge creat per Alfred Jarry. Ubu és la màxima representació del poder despòtic i cruel. Com Macbeth, i en aquest cas sota influència de la seva mare, mata el rei de Polònia per ser rei. Després, mata nobles, jutges i financers per acumular el poder absolut. Ubu és la imatge del dictador i el tirà, una metàfora de la corrupció del poder. Sota aquests principis, La Claca i Miró elaboren el seu espectacle, en què la construcció del significat rau més, i cal buscar-lo, en la significació i en la plasticitat de les imatges que en un trenat del discurs narratiu. Amb tot, els grans ninots que giren entorn de la imatge d'Ubu són els clars representants del poder davant de les màscares més properes a l'ànima popular, sempre sota una clara i perpètua confrontació entre el bé i el mal. D'altra banda, la mort del Merma i la corrua de gent passant davant de les seves despulles era una imatge massa recent en la memòria col·lectiva per no entendre i interpretar el significat final d'una obra que inicia el seu procés l'any 1976 i s'estrena el 1978. Darrera de Mori el Merma hi ha un clar desig —la mort i el final de la dictadura franquista—, i el Merma és una paràfrasi clara del dictador, el general Franco. Sota l'aparença d'un gran espectacle de ninots tothom que ho va saber llegir i ho va voler, ho va interpretar així.
Catàleg de l'obra. Editat per l'Obra Cultural de La Caixa.
Mori el merma al MACA d'Alacant
Mori el merma al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (CDMAE)
Mori el merma al Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música (CDAEM)
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar