Conxita Supervia i Pascual

Intèrpret

Mezzosoprano catalana nascuda a Barcelona l'any 1895. Estudià a l'Escola Infant Jesús, més coneguda com Les Dames Negres, i al Conservatori de Barcelona. L'any 1910, amb quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l'òpera Blanca de Beaulieu de Cesare Stiattesi com a membre integrant de la companyia de Joan Goula. Un any després interpretà el rol d'Octavian en l'estrena italiana de Der Rosenkavalier (Strauss) al teatre Costanzi de Roma junt amb les sopranos Hariclea Darclée i Inés-Maria Ferraris, i també Carmen (Bizet) a Bari. El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila (Saint-Saëns) i consolidà definitivament la seva projecció com a cantant a escala internacional. El mateix any cantà Carmen al teatre de La Fenice a Venècia junt amb el tenor sard Bernardo de Muro. El 1914 actuà amb molt d'èxit a l'Havana com a integrant de la companyia de la soprano també catalana María Barrientos. A la temporada 1915-1916 debutà com a primera figura de la companyia de Cleofonte Campanini al Civic Opera House de Chigago, on cantà Werther (Massenet) junt amb el tenor francès Lucien Muratore i la soprano Eva Dufrane; Carmen, també junt amb Muratore, i Mignon, junt amb el tenor francès Charles Dalmorés. La Gran Guerra va interrompre les seves representacions als Estats Units, i no va tornar a cantar als escenaris americans fins a l'any 1931.

El 1917 es va casar amb Francesco Santamaria, alcalde de Nàpols, amb qui tingué el seu únic fill, Giorgio. La parella es va trencar poc temps més endavant. El 1921 cantà La Cenerentola (Rossini) al Teatro Communale di Bologna, Carmen junt amb el tenor Miguel Fleta i el baríton italià Benvenuto Franci i Il barbiere di Siviglia (Rossini) al costat del baríton italià Riccardo Stracciari i del baríton croat Giuseppe Kaschmann. També cantà a Gènova, al teatre Argentina a Roma i a Torí abans del seu gran debut a la Scala de Milà el 1925 en el rol de Hänsel (Hänsel und Gretel, Humperdinck), el qual va seguir Cherubino (Le nozze di Figaro, Mozart), Otavian (Der Rosenkavalier, Strauss) i Concepción a l'estrena italiana de L'heure espagnole de Ravel. L'any 1930 cantà a Paris Il barbiere di Siviglia (Rossini). El 1931 es casà amb l'empresari anglès Benjamin Rubinstein i es traslladà definitivament a Londres. A la temporada 1931-1932 tornà a l'òpera de Chicago amb Carmen. El 1934, 1935 i 1936 cantà al Covent Garden de Londres La cenerentola i L'italiana in Algeri, de Rossini, i Carmen. El 1931 cantà amb molt d'èxit al Diamond Jubilee Celebration al Royal Albert Hall sota la batuta de Sir Henry Wood. És important mencionar que l'any 1934 va participar en la pel·lícula Evensong, basada en el llibre del mateix títol de John Beverley Nichols, protagonitzada per Evelyn Laye i dirigida per Victor Saville. Supervia interpretà el paper de la jove cantant rival de la prima donna.

Es convertí en una de les primeres intèrprets que restituïren els papers rossinians per a mezzosoprano (Rosina, Angelina i Isabella). Va deslliurar aquests papers de l'artificiositat a què estaven sotmesos per l'excés de floritures agudes afegides per les sopranos que interpretaven aquests personatges, a causa de la mancança de mezzosopranos de coloratura a l'època. No posseïa un gran cabal vocal, però la seva depurada tècnica feia la sensació contrària per la focalització perfecta del so a la màscara i el domini del fiato. Gràcies a la seva personalitat interpretativa i el seu rigor musical, va aconsegir guanyar-se el respecte del públic i el seu nom es vinculà indiscutiblement a Rossini.

El seu repertori inclou també sarsuela; en destaquen les interpretacions de títols com La reina mora (Serrano), La revoltosa (Chapí) i La verbena de la paloma (Bretón), i també cançó espanyola. Era una cantant amb molta personalitat i amb una intel·ligència extraordinària, un fraseig natural, una dicció perfecta i una gran musicalitat. A escena demostrava tenir temperament, sentit de l'humor i elegància. El seu timbre, considerat caprino pel gust modern, no va ser cap impediment en la seva època per arribar a ser una cantant molt cotitzada als més grans escenaris d'Europa i Amèrica.

Enregistrà més de dos-cents discs amb els segells discogràfics Fonotipia, Odeon i Parlophone, entre òpera (especialment fragments de la trilogia rossiniana), sarsuela (excel·lents les interpretacions de duos amb el cèlebre baríton Marcos Redondo) i cançó espanyola (Canciones populares españolas de Manuel de Falla) però, lamentablement, no ens deixà cap enregistrament d'una obra sencera. La seva brillant carrera es va veure truncada pel seu decés el 1936, a l'edat de quaranta anys, a causa de complicacions en el part.

Alier, Roger. «El Gran Llibre del Liceu». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, 1999.

Casares, Emilio; Torrente, Álvaro (eds.). La ópera en España e Hispanoamérica. Madrid: ICCMU, 2005. (Colección Música Hispana. Textos Estudios)

Hegin, Stanley. The completa Conchita Supervia V1 (Odeon 1927-1928). Marston records, 2004.

Latham, Alison. Oxford Music Online. Oxford University Press, 2011.

Martín de Sagarmínaga, Joaquín. Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial, 1997.

Shawe-Taylor, Desmond. «Supervia, Conchita». A: Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press.

Steane, J. B. Singers of the Century. Vol II. London: Amadeus Press, 1998, p. 12-17. 

Walsh, T. J. Montecarlo Opera 1910-1951. London: Boethius Press, 1986.

La cantant al catàleg de la Biblioteca de Catalunya

Conxita Supervia canta «El pañuelo de luneres», 1931: <https://youtu.be/uQvUoe-JJRY>

Conxita Supervia canta «El relicario»: <https://youtu.be/5aPXPrv6oXE>