Club Polimnia

Associació d'aficionats a l'òpera fundada l'11 de gener del 1969 sota el patrocini del programa de ràdio «Gran Gala» que emetia Radio Nacional de España a Barcelona (transformat el 1976 en Ràdio 4). L'ànima del programa i, per tant, del club, era el crític operístic Joan Lluch (1932-2006), que durant molts anys fou la veu de les retransmissions operístiques des del Liceu i dels concerts des del Palau de la Música Catalana i, a més a més, del Concurs de Cant Francesc Viñas. Ell i el foniatra Josep Maria Colomer havien posat en marxa el programa radiofònic «Gran Gala», que ocupà les ones durant quaranta anys i amb el qual generaren una afició operística entorn seu. El Club Polimnia era la institució que animava aquestes i altres activitats i reunia crítics com Jesús García Pérez, Marcel Cervelló, Pau de Nadal, Jaume Tribó i altres. Les trobades tenien lloc al teatre-auditori de la seu de l'emissora, al passeig de Gràcia, 1, sisena planta, durant el curs escolar i comprenien diverses accions retransmeses per les ones de deu a dotze de la nit dels diumenges: actuacions líriques, concursos, debats entorn de la vida operística internacional i local, entrevistes a personalitats operístiques presents a la ciutat, etc. En els millors moments de la seva activitat es van promoure versions escenificades de títols operístics poc habituals en espais com els Jesuïtes de Sarrià, l'Orfeó Gracienc o l'Oratori de Sant Felip Neri, que congregaven un alt nombre d'aficionats a l'òpera. Una de les accions més rellevants va tenir lloc al Palau de la Música catalana el 29 de desembre del 1979: una Marató Lírica de gran èxit. El 1992 el Club va traslladar les seves activitats al Centre Cultural de la Font Honrada, al Poble-sec, i dos anys més tard es va dissoldre amb una representació de l'òpera d'Ermanno Wolf-Ferrari, Il segreto di Susanna.

El Club Políminia va contribuir a solidificar i augmentar la passió operística pròpia de la ciutat de Barcelona i d'arreu de Catalunya gràcies a la transformació de l'activitat escènica al Liceu i als altres grans teatres en un motiu de debat, tertúlia i afició. Fou, però, una entitat que promogué una determinada passió per l'òpera de caràcter conservador, pròxima a l'equip de redacció de la revista Montsalvat, que fou la principal causa de la seva desaparició.