Associació Wagneriana

L'Associació Wagneriana fou fundada el novembre de 1901 per un grup d'aficionats a l'obra del compositor alemany. Joaquim Pena en fou el president; Geroni Zanné, el vicepresident; Salvador Vilaregut, el secretari; Rafael Moragas, el vicesecretari, i Antoni Ribera, el director artístic, amb el suport honorari de Josep M. Ballvé, Franz Fischer, mestre de capella muniquès, i el compositor Felip Pedrell. El 1873, Felip Pedrell, Anselm Barba, Amali Prim i altres defensors de la nova estètica havien intentat crear, sense èxit, una Societat Wagner. En la creació d'un clima favorable havien treballat des de bon començament el doctor Josep Letamendi i el seu deixeble Joaquim Marsillach, i hi van donar suport d'antuvi un grup reduït de partidaris de la novetat wagneriana, com ara Alexandre Cortada, Jaume Brossa i Roger o Pompeu Fabra, que formaven part d'una colla d'amics de Gràcia anomenada pels seus enemics «Els Paqueñus». L'entitat responia a un moviment de defensa de les propostes escèniques wagnerianes sorgit a l'entorn del compositor a Bayreuth i que va tenir a Barcelona una de les seus més actives. De l'entusiasme barceloní sorgí el 1913, per exemple, l'Asociación Wagneriana de Buenos Aires, fundada per Geroni Zanné. Els primers anys va gaudir del suport de la revista Joventut (1900-1906) en la defensa de les estrenes wagnerianes al Liceu, l'estudi i l'anàlisi de llibrets i partitures wagnerianes i la promoció d'activitats diverses. A més de concerts de cambra de caràcter didàctic explicant el contingut sonor de les obres de Wagner i de les conferències fetes a la seva seu, que van ser publicades posteriorment, tingué una gran rellevància la campanya de traduccions prosòdiques dels llibrets wagnerians amb inclusió dels leitmotiv i que possibilitaven que, en algunes ocasions, es fessin servir aquells textos en interpretacions liceístiques, com fou el cas del racconto de Lohengrin, a càrrec del tenor Francesc Viñas. En aquesta empresa editorial van col·laborar Salvador Vilaregut, Antoni Ribera, Xavier Viura, Joaquim Pena, Geroni Zanné, Joaquim Lleonart i Joan Maragall. L'entitat fou una referència en la consolidació de la societat musical barcelonina de principis de segle i promogué el vincle de la ciutat amb Bayreuth i l'entorn wagnerià; per festejar la vinguda de Siegfried Wagner a la ciutat el 1907, aquesta associació li va fer obsequi d'una placa commemorativa en plata envellida. Abans de la guerra, l'entitat havia perdut força en paral·lel amb les vicissituds que havia sofert, també, l'entorn germànic, després de portar a la ruïna el seu primer president, Joaquim Pena.

En les darreres dècades ha sorgit una altra Associació Wagneriana, vinculada a la Richard Wagner Verband International, que mena una activitat paral·lela en defensa de l'ideari wagnerià. Format a l'entorn de la revista Monsalvat, un grup reduït d'amants del repertori i l'estètica wagnerians han reviscolat l'entitat i duen una activitat d'apostolat en defensa de Wagner. Editen una revista i han publicat llibres de temàtica apropiada, com ara El perfecto wagneriano, de G. Bemard Shaw; Wagner, de Joaquim Marsillach (reedició de la primera biografia de Wagner editada a Barcelona el 1878); Lohengrin, de Franz Liszt, a més de facsímils de llibrets i monografies específiques. La nova Associació Wagneriana també ha publicat (sense data): Jordi Mota i Maria Infiesta, Richard Wagner y el teatro clásico español, Pintors wagnerians i La obra de Richard Wagner en el espejo del arte; Ramon Bau, El Wagnerianismo como concepción del mundo, i Eva Muns, Devessall de poemes. Cal esmentar les primeres traduccions en castellà de La feliz familia de los osos, de R. Wagner, i els llibrets de La prohibición de amar, de R. Wagner; El pobre Enrique, de Hans Pfitzner; El reino de los cisnes negros i El ángel de la paz, de Siegfried Wagner; El rey Arturo, d'Ernest Chausson; La novia del espíritu, d'Anton Dvorak; Hans Helling i El vampiro, de Marschner; Irmelin, de Delius; Bruniselda, Emporium i Don Joan de Serrallonga, de Morera; Sigurd, de Reyer; Guntram, de Richard Strauss, o Don Quijote, de Kienzl.

• Aviñoa, X. La música i el Modernisme. Barcelona, 1985.
• Janés, A. L’obra de Richard Wagner a Barcelona. Barcelona, 1983 (reedició de 2013).
• XXV conferències donades a l’Associació Wagneriana (1902-1906). Barcelona, 1908.
• Edició de traduccions: G. Zanné (El capvespre dels déus, 1901); S. Vilaregut i Antoni Ribera (L’or del Rin, 1902); Xavier Viura i A. Ribera (La walkíria, 1903); X. Viura i J. Pena (La posta dels déus, 1906); A. Ribera (Els mestres cantaires, 1904); X. Viura i J. Pena (Lohengrin, 1904); X. Viura i A. Ribera (L’holandès errant, 1904); X. Viura i J. Pena (Rienzi, 1906); G. Zanné i J. Pena (Parcival, 1907); G. Zanné i J. Pena (Les fades, 1907); G. Zanné i J. Pena (L’or del Rin, 1909); J. Pena i G. Zanné (La walkíria, 1910), i Joquim Lleonart i Joan Maragall (Tannhäuser, s. d.).

• Web de l'Associació Wagneriana de Barcelona