Marc Jesús Bertran

Fou crític musical de La Vanguardia durant quinze anys i posteriorment d'El Día Gráfico a la revista Tribuna i corresponsal de la revista Hermes de Londres, especialitzat en el tema de la dansa. Com a crític rigorós i il·lustrat, s'afegí als corrents favorables a la introducció de Wagner de manera adequada i mantingué posicions conservadores en música. Des de 1912 fou l'impulsor i el primer conservador, nomenat per l'Ajuntament de Barcelona el 1921, del Museu del Teatre i de la Música, els fons del qual més tard es dipositarien a l'Institut del Teatre. Assidu conferenciant de temàtica musical i coreogràfica, és autor de diverses novel·les, com Divagando, Entre el telón y el foso, Estéril juventud i Gracia, i la trilogía novel·lística Las parodias de la vida (formada per De mal agüero, Huyendo de la muerte i El legado del orfebre). Escriví també obres de teatre, com A costa de la vida, El rey i Grandeza de alma; l'obra Barnum té música de P. E. Ferran. Dedicà molta atenció a temes musicogràfics, publicant textos de referència. Fou el primer estudiós de la vida operística del Liceu amb una obra monumental que aporta dades bàsiques per comprendre'n la trajectòria lírica.

Marc Jesús Bertran fou un crític il·lustrat que volgué combinar la creació literària i teatral amb l'estudi de la història de l'activitat teatral i lírica. Esdevingué un puntal de la creació del Museu del Teatre i de la Música, que derivà en dues institucions patrimonials rellevants, l'Institut del Teatre i el Museu de la Música, i en va fixar els eixos fonamentals del desenvolupament institucional.

Obra literària:

Los maestros cantores de Nuremberg (1905), Efemérides musicales, La tonadilla y la danza (1915), Una coreografía olvidada. Baile de máscaras en un convento de monjas; fiesta de momería en Pedralbes en tiempo de Felipe V, Barcelona (1929); El Gran Teatro del Liceo de Barcelona (1837-1930), Barcelona (1931).

• Calonge, N. «MJB, artífex de l'Institut del Teatre, la música i la dansa». Serra d'Or, 555, 2005, p. 31-34.