Jesús García Pérez

Va néixer al si d'una família de ferroviaris i va quedar orfe molt aviat. Iniciat en solfeig, piano i flauta pel seu oncle, finalitzà el batxillerat el 1949 amb una bona base musical, fruit dels seus estudis i de l'assistència continuada a les temporades del Palau de la Música i del Gran Teatre del Liceu. Posteriorment, prengué classes de piano i violí amb Antoni Laporta i Astort i de violí i direcció d'orquestra amb Joan Massià, i fou l'únic deixeble espanyol de Hans Terschen. De 1952 a 1963 dirigí de manera esporàdica però constant diverses formacions, com l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, l'Agrupació de Cambra Manuel de Falla —fundada per ell mateix— i l'associació musical Estela, així com l'orquestra del Conservatori de Sant Sebastià. A més de la seva faceta de pianista acompanyant, foren molt apreciades les seves versions de les simfonies de Brahms i d'obres d'autors contemporanis, com el Pierrot lunaire, de Schönberg, que donà en segona audició a Espanya el 10 d'abril de 1954. Paral·lelament als seus estudis musicals, realitzà la carrera de ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona, i arribà a ser professor a les facultats de Farmàcia i Ciències Empresarials de la mateixa universitat, així com a l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fou cap de redacció de la revista Montsalvat durant tota la vida activa de la publicació (1972-1992), publicant-hi un total de 464 articles de temàtica diversa, singularment d'òpera, a més de treballar en altres publicacions diàries i mensuals. Exercí la crítica musical a publicacions com Mundo Diario, Ópera Actual i Scherzo.

Jesús García Pérez fou un eminent crític musical que formava part de tertúlies musicals com Polimnia i l'entorn de la revista Montsalvat. Els seus coneixements musicals i literaris el feien un crític sagaç i voluntariós, respectat en els cenacles musicals. Intentà sense èxit el món de la direcció orquestral, format de manera autodidàctica. Va intentar infructuosament consolidar-se com a director d'orquestra.

Los románticos alemanes. Barcelona, 1973.

Casals. Barcelona, 1979.

50 entrevistas con gente importante del mundo de la música. Barcelona, 1980.

Biografies catalanes. Barcelona, 1985.

(ed.). Maestros de la música. Barcelona, 1989.

Traduccions:

Daube, O. Hans Pfitzner. Barcelona, 1979.

Chamberlain, H. S. El drama wagneriano. Barcelona, 1980.

• Soler, S. Jesús García Pérez (1926-1993). Biografia musical. Treball de final de màster, Universitat de Brcelona (inèdit), 2013.