Doña Francisquita

L'argument és com segueix:
Primer acte. Escena localista en què apareixen dos estudiants, Cardona i Fernando, que està enamorat de la còmica Aurora La Beltrana. Surt de missa Doña Francisquita acompanyada de la seva mare, que contempla l'acostament de Fernando a l'actriu amb un cert neguit. Els dos amics parlen de la bellesa de Doña Francisquita, però Fernando no vol bandejar l'atractiu que li causa l'actriu. Des de casa estant, se sent el cant de Doña Francisquita («Siempre es el amor»), convertit en un trio amb els dos amics. Un Don Matías carregat d'anys intenta acostar-se a la noia, mentre que la mare es pensa que és a ella a qui busca. La trobada d'aquest darrer amb els dos amics produeix els naturals malentesos d'amor, accentuats pel menyspreu que Aurora sent per Fernando. Aquest, llavors, decideix aproximar-se a Doña Francisquita per despertar la gelosia de l'actriu, després que ella hagi cantat la «Canción del ruiseñor», en què es mostra enamorada.

Segon acte. Transcorre en un camp obert on, enmig de la festa, s'entrecreuen els interessos dels protagonistes, perseguidors i perseguits. En el decurs dels reptes d'Aurora i d'alguns intercanvis amorosos, Fernando es va acostant a Doña Francisquita en veure que ella canta un duo d'amor amb Don Matías. Tot porta al creixent enamorament de Fernando («Por el humo se sabe dónde está el fuego»).

Tercer acte. Se celebra un carnaval popular i es desenvolupen encontres i desencontres entre aspirants i perseguides que generen situacions còmiques, però que acaben per aclarir els veritables sentiments dels dos protoagonistes, Fernando i Doña Francisquita, que clouen l'obra amb el duo «Yo no fui sincera».